|
|
The abstraction of the individual object –as evidenced by the cinematic work of Mathias Poledna, Double Old Fashion, 2009, based on a series of glassware designed by Adolf Loos at the beginning of the twentieth century –constructs a phantasmagoria that turns the industrial object into a shadow.
|
|
|
La relectura del origen de las formas y de las ideas modernas es constante en una generación de artistas que se han formado en la ausencia de nuevos cánones de arte. La investigación de las formas e ideas que provienen de un pasado ahora ya remoto les permite articular, desde la crítica a lo moderno, sus posiciones estéticas. La abstracción del objeto individuado, como pone de manifiesto la obra cinematográfica de Mathias Poledna Double Old Fashion (2009) –a partir de una serie de vasos de vidrio de Adolf Loos de principios del siglo XX–, construye una fantasmagoría que hace oscilar el producto industrial hacia su sombra. Los orígenes del diseño moderno, la nueva noción de belleza, se rodean de un aura similar a la que Walter Benjamin predicaba del objeto artístico único en relación con su reproducción fotográfica. En Debacle (2009), Xabier Salaberria analiza las formas abstractas de la escultura constructivista a partir de los sistemas de soporte, peanas y zócalos, para la presentación de las esculturas de Jorge Oteiza en la IV Bienal de São Paulo de 1957. Salaberria convierte un objeto en una forma abstracta despojándolo de su utilidad. Armando Andrade Tudela, a su vez, recupera las formas artesanales de producción para la realización de imitaciones y relecturas de la escultura modernista de principios del siglo XX. Son ejemplos en los que el arte del presente busca en el pasado remoto las claves de comprensión de los pasados recientes.
|
|
|
La relectura de l'origen de les formes i de les idees modernes és constant en una generació d'artistes que s'han format en l'absència de nous cànons d'art. La investigació de les formes i idees que provenen d'un passat ara ja remot els permet articular, des de la crítica al modern, les seves posicions estètiques. L'abstracció de l'objecte individuat, com posa de manifest l'obra cinematogràfica de Mathias Poledna Double Old Fashion (2009)–a partir d'una sèrie de vasos de vidre d'Adolf Loos de principi del segle XX-, construeix una fantasmagoria que fa oscil·lar el producte industrial cap a la seva ombra. Els orígens del disseny modern, la nova noció de bellesa, s'envolten d'una aura similar a la que Walter Benjamin predicava de l'objecte artístic únic en relació amb la seva reproducció fotogràfica. A Debacle (2009), Xabier Salaberria analitza les formes abstractes de l'escultura constructivista a partir dels sistemes de suport, peanyes i sòcols, per a la presentació de les escultures de Jorge Oteiza a la IV Biennal de São Paulo de 1957. Salaberria converteix un objecte en una forma abstracta desproveint-lo de la seva utilitat. Armando Andrade Tudela, al seu torn, recupera les formes de producció artesanals per a la realització d'imitacions i relectures de l'escultura modernista de principi del segle XX. Són exemples en què l'art del present busca en el passat remot les claus de comprensió dels passats recents.
|
