|
|
“Ketika seorang bhikkhu penghuni hutan mengunjungi Sangha dan menetap di tengah-tengah Sangha, ia harus terampil dalam sikap yang baik sehubungan dengan tempat-tempat duduk sebagai berikut: ‘Aku akan duduk dengan cara sedemikian sehingga aku tidak mengganggu para bhikkhu senior dan tidak meniadakan tempat duduk para bhikkhu junior.’ Jika ia tidak terampil dalam sikap yang baik sehubungan dengan tempat-tempat duduk, maka akan ada di antara mereka yang mengatakan tentangnya: ‘Apakah yang telah diperoleh Yang Mulia penghuni hutan ini dengan menetap sendirian di dalam hutan, melakukan apa yang ia sukai, karena ia bahkan tidak tahu apa yang merupakan sikap yang baik?’ Karena akan ada di antara mereka yang mengatakan hal ini tentangnya, maka seorang bhikkhu penghuni hutan yang telah datang mengunjungi Sangha dan menetap di tengah-tengah Sangha harus terampil dalam sikap yang baik sehubungan dengan tempat-tempat duduk
|
|
|
„Wenn ein waldbewohnender Bhikkhu zur Sangha kommt und sich in der Sangha aufhält, sollte er nicht hochmütig und eitel sein. Wenn er hochmütig und eitel ist, dann wird es jene geben, die von ihm sagen würden: ,Dieser ehrwürdige Waldmönch muß sicherlich, während er allein im Wald lebt, wo er sich benimmt, wie es ihm gefällt, generell hochmütig und eitel sein, da er sich so verhält, seit er zur Sangha gekommen ist.‘ Da es jene geben würde, die dies von ihm sagen würden, sollte ein waldbewohnender Bhikkhu, wenn er zur Sangha kommt und sich in der Sangha aufhält, nicht hochmütig und eitel sein.“
|
|
|
Un monjo que està al bosc, germans, quan torna a viure a la comunitat no ha d’entrar al poble massa d’hora ni ha de retornar-ne massa tard. Si el monjo que està al bosc i torna a viure a la comunitat entra al poble massa d’hora o en retorna massa tard, els altres poden dir d’ell: «Què n’ha tret, el nostre germà, d’estar-se al bosc en solitud i anar a la seva, si entra al poble massa d’hora, si en retorna massa tard?» Això poden dir d’ell. Per això, un monjo que està al bosc, quan torna a viure a la comunitat, no ha d’entrar al poble massa d’hora ni n’ha de retornar massa tard.
|
|
|
Này chư Hiền, Tỷ-kheo sống ở rừng núi, đến trú giữa chúng Tăng, phải biết khéo léo về chỗ ngồi, nghĩ rằng: “Ta sẽ ngồi, không có chiếm lấy chỗ ngồi các Thượng tọa Tỷ-kheo, không có trục xuất chỗ ngồi của các niên thiếu Tỷ-kheo. Này chư Hiền, nếu Tỷ-kheo sống ở rừng núi, đến trú giữa chúng Tăng, không biết khéo xử về chỗ ngồi, thời có người sẽ nói về vị ấy như sau: “Nào có tốt gì, nếu Tôn giả này là vị sống ở rừng núi, sống một mình trong rừng, hành động theo sở thích; nay Tôn giả này lại không biết hành động như pháp!” Sẽ có người nói về vị ấy như vậy. Do vậy, Tỷ-kheo sống ở rừng núi, đến trú giữa chúng Tăng phải biết khéo xử về chỗ ngồi.
|
