|
|
Donald Sassoon: Yes, one could say (which is in a way the ironic subtext of the person who asked the question), «Do we need Europe? Let's just go on with the institutions we have and the various agreements we have and we can go on quite happily speaking 36 languages and having all these divisions (which actually are quite fun), so there is no compulsion about coming up with a European unity.» I would go along with that. Up to a point, though. We have to ask ourselves — and here I will leave my hat as a historian and will speculate about the future — we have to ask ourselves what kind of world we are going towards. Everybody's quite clear that there is only one superpower left. And this is almost a first in world history. The gap, the difference between American armaments and military power and that of the rest of the world is quite formidable, is quite astonishing. It has never been like that before. In the days of «Britannia rules the waves», they ruled the waves a little bit more than the French or the Germans but there was not this extraordinary gap. And this military power of theUnited States is really going to be, by and large, an exporter of ideas rather than of goods. I am amazed at the ability of the United States to be in the vanguard of so many of the things we use now. I mean particularly those connected with computers and so on. They used to make things, cars and all that, but now it's the constant stream of ideas of this kind of soft technology. But can a country go on being amilitary superpower and feed 300 million people at a standard of living which is absolutely exceptionally high for a long time? In other words, what will happen to the American economy and what will happen to a powerful country which has an economy that is not so strong? In other words, there is a rogue state or a potential rogue state in the world and no one can stop that state, or should stop that statemilitarily (it's a utopian project) but there must be some kind of counterbalance to that. And at the same time there is another power which is on the rise and that is China and that, too, has problems and excellent points, good things and bad things. And, so, in this unstable world, it is important that Europeans should ask themselves: «What is our role in this?What can we offer?» And that is why I insist on the idea of social protection because thismeans that there is some kind of solidarity whichmust be defended, must be protected, in a world in which everybody will b
|
|
|
Donald Sassoon: Sí, tal com es desprèn irònicament del subtext de la pregunta que ens ha fet aquesta persona, podríem dir-nos: «Necessitem realment Europa? Per què no continuem amb les institucions i els acords que tenim ara, parlant tranquil·lament trenta-sis idiomes i mantenint totes les divisions vigents (que de fet són bastant divertides), sense esforçar- nos a assolir la unitat europea?» Podria estar d'acord amb això, però només fins a cert punt. De fet, al meu entendre —i aquí em trec el barret d'historiador i em poso a especular sobre el futur—, és necessari preguntar-nos cap a quina mena de món anem. Tothom té clar que avui dia només hi ha una superpotència, i això és pràcticament el primer cop que passa en tota la història del món. El salt, la diferència entre l'armament i el poder militar nord-americà i el de la resta del món és molt gran, molt espectacular, i això no havia succeït mai abans. En el temps de «Britània regna sobre els mars», els britànics regnaven sobre els mars només un xic més que els francesos o els alemanys, sense la distància tan espectacular d'avui dia. Hem de tenir clar que el poder militar dels Estats Units acabarà esdevenint, amb diferència, un element exportador d'idees i no de productes. M'impressiona la capacitat dels Estats Units per situar-se a l'avantguarda de tantes coses que fem servir. Em refereixo bàsicament als productes relacionats amb la informàtica i similars. Abans els Estats Units produïen objectes, com poden ser cotxes i coses semblants, mentre que ara generen un constant flux d'idees relacionats amb un nou tipus de tecnologia tova. Ara bé, durant quant de temps pot un país continuar essent una superpotència militar i mantenir tres-cents milions de persones amb un nivell de vida excepcionalment elevat? Dit d'una altra manera: què passarà en el futur a l'economia nordamericana, i què serà d'un país tan poderós quan la seva economia ja no sigui tan forta? És a dir, al món hi ha un estat díscol real o en potència que ningú no pot aturar militarment (és un projecte utòpic), però en qualsevol cas convindria tenir quelcom que marqués un equilibri. Al mateix temps hi ha una altra potència en alça, comés Xina, cosa que també planteja problemes i avantatges, coses bones i coses dolentes. Així doncs, en un món tan inestable, és important que els europeus ens preguntem: «Quin paper tenim en tot això? Què podem oferir?» Per això vull insistir en la idea de la protecció social, perquè significa que hi ha una me
|
