|
Una brisa traspassa el clatell de l'efímer i l'etern, dos cors que bateguen a l'uníson. El temps passa alhora que s'atura. A la llunyania s'albiren els llums de les barques dels pescadors i ressonen ecos de gavines...
|
|
Une brise caresse la nuque des éphèmères et éternels, deux coeurs battent à l'unison. Le temps passe en même temps qu'il s'arrète. Au loin se distinguent les lumières des bateaux des pêcheurs et résonnent l'échos des mouettes...
|
|
Eine leichte Brise streift den Nacken, vergänglich und ewig, zwei Herzen schlagen einstimmig. Die Zeit vergeht und hält an. In der Ferne sieht man die Lichter der Fischerboote, und man hört das Schreien der Möven.
|
|
Una brisa traspasa la nuca de lo efímero y lo eterno, dos corazones que laten al unísono. El tiempo pasa a la vez que se detiene. A lo lejos se vislumbran las luces de las barcas de los pescadores, y resuenan ecos de gaviotas...
|
|
Una brezza ti accarezza, il fuori sembra dentro. Il tempo sembra non passare. In lontanenza si vedono le luci delle barche dei pescatori, si odono i richiami dei gabbiani...
|