|
|
Esto es más complicado de lo que pueda parecer, pues requiere aprender, de entrada, a hacer pis antes de hacer lo otro, pues si no se acumularía la orina en la misma bolsa que el sólido elemento, se congelaría, y al retornarse a Chile se fundiría, suponiendo una asquerosidad mayúscula, como ya os podéis imaginar.
|
|
|
Un dels principals detalls a tenir en compte quan s’està d’expedició a l’Antàrtida és que les normes, i més que les normes el propi compromís personal de cadascú, exigeix recuperar tota la brossa i les restes sòlides personals (caca en llenguatge del poble). Això és més complicat del què podria semblar, doncs requereix aprendre, d’entrada, a fer pipi abans de fer lo altre, doncs si no s’acumularia la orina a la mateixa bossa del sòlid element, es congelaria, i al retornar-la cap a Xile es fondria i seria un fàstic que ja us podeu imaginar. Per això, si que es pot fer pipi al gel, però usant sempre el mínim de llocs possibles durant l’expedició. D’aquesta manera, existeix el compromís ferm per part de tots els muntanyencs, de que només faran pis a un forat prèviament establert a cada campament, i durant el trajecte, si tenen necessitat d’orinar, utilitzarem l’ampolla que ja portem sempre a tal efecte per la nit.
|
