|
|
Los dulces recuerdos de tiempos pasados es lo que el joven Yves Montand canta en la célebre canción escrita por Joseph Cosma, Les Feuilles mortes se ramassent à la pelle. En oposición a esta cruda afirmación poética, Cocteau propone una salida, una salida incluso extravagante, con su sumamente poético y simbólico Orphée.
|
|
|
But the old positive poetic of the present is here transformed into a darker atmosphere after the discovery that the Amour Fou of years passed has now become impossible in a post-war world not only full of guilt and remorse about collaboration but also because the contemporary economic situation does not allow any idealistic alternative. Sweet memories of times passed is what the young Yves Montand is singing in the famous song written by Joseph Cosma, Les Feuilles mortes se ramassent à la pelle. Contrary to this grim poetic assessment, Cocteau proposes a way out, even a far out one with his highly poetic and symbolic Orpheé. Cocteau, depicting the new bohemian world of the Parisian Quartier Latin, manages through poetry to give hope a chance even if it might be in another world.
|
|
|
Però l'antiga poètica positiva del present s'ha transformat aquí en una atmosfera més fosca després que s'hagi descobert que l'amour fou dels anys passats s'ha tornat impossible en un món, el de després de la guerra, no només ple de culpa i remordiment per la col·laboració, sinó també perquè l'actual situació econòmica no permet cap alternativa idealista. Els dolços records de temps passats és el que el jove Yves Montand canta en la cèlebre cançó escrita per Joseph Cosma, Les feuilles mortes se ramassent à la pelle. En oposició a aquesta crua afirmació poètica, Cocteau proposa una sortida, una sortida fins i tot extravagant, amb el seu summament poètic i simbòlic Orphée. Cocteau, mostrant la nova bohèmia del Quartier Latin, aconsegueix amb la poesia obrir una porta a l'esperança, encara que sigui en un altre món.
|
