|
|
. Hobbes, Saint-Simon, Durkheim edo Weberren inguruan egin dituen azterlanek modernitatearen historian bizi dugun munduaz pentsatzen laguntzen diguten pentsalari gisa izan duten rol estrategikoa eta beren gaurkotasun setatia erakusten dituzte. Gure komunitate akademikoak erreferentziazko azterlantzat hartzen ditu lan hauek.
|
|
|
His area of interest and attention has always been the great tradition of social thought, a tradition that he analysed starting with Hobbes, the first and foremost socio-political thinker in the modern age, whose approach was reformed by Saint-Simon and his disciple Comte in the first third of the 19th Century, to then be fully institutionalised in Germany and France in the epoch of Max Weber and Emile Durkheim. It then went on to erupt in the American universities of the post World War II period, dominated by the struggle between the structural functionalism of Parsons and the engagé and alternative sociology of Charles Wright Mills. It is this backdrop, unfolding over the course of several centuries of modernity, that has constituted the main focus of his reflections, research and writings. Moya has brilliantly demonstrated how this has unfolded and gained complexity, forming a part of the backbone of modern thinking, how it views us and what we can do to renew the messages that it has provided us with over the years. His studies on Hobbes, Saint-Simon, Durkheim and Weber demonstrate their strategic role in the history of the modern age and its obstinate current situation, as thinkers who still help us in the way we think about the world that we live in. These works are fully recognised as reference studies by our academic community.
|
|
|
Son intérêt et son attention se sont toujours centrés sur la grande tradition de la pensée sociale. Une tradition qu'il a analysée depuis son point de départ marqué par Hobbes, le premier et le principal penseur de l'ordre socio-politique de la modernité, en passant par ses refondations par Saint-Simon et son disciple Auguste Comte pendant le premier tiers du XIXe siècle, par sa pleine institutionnalisation en Allemagne et en France du temps de Max Weber et d'Émile Durkheim, et en arrivant à son éclosion dans les universités américaines après la deuxième guerre mondiale, sous le signe de la lutte entre le structuro-fonctionnalisme de Parsons et la sociologie engagée et alternative de Charles Wright Mills. Telle est la matrice, déployée au long de plusieurs siècles de modernité, qui a fait la principale matière de ses réflexions, de ses recherches et de ses écrits. Moya a mis brillamment en évidence la manière dont cette tradition se déploie et gagne en complexité, dont elle s'érige en épine dorsale de la pensée moderne, tout en montrant « comment elle nous pense » et ce que nous pouvons faire pour rénover les messages qu'elle nous apporte au fil des temps. Ses études sur Hobbes, Saint-Simon, Durkheim ou Weber montrent leur rôle stratégique dans l'histoire de la modernité, ainsi que leur actualité têtue en tant que penseurs, des penseurs qui nous aident encore et toujours à penser le monde dans lequel nous vivons. Ce sont là des travaux pleinement reconnus comme des études de référence par notre communauté scientifique universitaire.
|
|
|
Su centro de interés y atención ha sido siempre la gran tradición del pensamiento social. Una tradición que ha analizado partiendo de su arranque en Hobbes, el primer y principal pensador del orden socio-político de la modernidad, y que, pasando por las refundaciones que Saint-Simon y su discípulo Comte realizan en el primer tercio del XIX, llega a su plena institucionalización en Alemania y Francia en los tiempos de Max Weber y Emile Durkheim, para eclosionar en la universidad americana de después de la Segunda Guerra Mundial, dominada por la lucha entre el estructural-funcionalismo de Parsons y la sociología comprometida y alternativa de Charles Wright Mills. Es esta matriz, que se despliega a lo largo de varios siglos de modernidad, la que ha constituido el objeto central de sus reflexiones, investigaciones y escritos. Moya ha mostrado de forma brillante cómo se despliega y va ganando en complejidad, cómo se constituye en la columna vertebral del pensamiento moderno, cómo nos piensa y qué podemos hacer para renovar los mensajes que nos ha ido proporcionando a lo largo del tiempo. Sus estudios sobre Hobbes, Saint-Simon, Durkheim o Weber muestran su estratégico papel en la historia de la modernidad y su terca actualidad, como pensadores que nos siguen ayudando a pensar el mundo en que vivimos. Son trabajos plenamente reconocidos como estudios de referencia por parte de nuestra comunidad académica.
|
|
|
El seu centre d'interès i atenció ha estat sempre la gran tradició del pensament social. Una tradició que ha analitzat partint de la seva arrencada en Hobbes, el primer i principal pensador de l'ordre sociopolític de la modernitat i que, passant per les refundacions que Saint-Simon i el seu deixeble Comte realitzen en el primer terç del XIX, arriba a la seva plena institucionalització a Alemanya i França en els temps de Max Weber i Emile Durkheim, per fer eclosió a la universitat americana de després de la Segona Guerra Mundial, dominada per la lluita entre l'estructural-funcionalisme de Parsons i la sociologia compromesa i alternativa de Charles Wright Mills. És aquesta matriu, que es desplega al llarg de diversos segles de modernitat, la que ha constituït l'objecte central de les seves reflexions, recerques i escrits. Moya ha mostrat de manera brillant com es desplega i va guanyant en complexitat, com es constitueix en la columna vertebral del pensament modern, com ens pensa i què podem fer per renovar els missatges que ens ha anat proporcionant al llarg del temps. Els seus estudis sobre Hobbes, Saint-Simon, Durkheim o Weber mostren el seu estratègic paper en la història de la modernitat i la seva obstinada actualitat, com a pensadors que ens continuen ajudant a pensar el món en què vivim. Són treballs plenament reconeguts com a estudis de referència per part de la nostra comunitat acadèmica.
|
