|
|
Pentsatu gai honi buruz nuen duela egun batzuk, nire Tunisia bueltan zazpi urte ondoren. Inguruabar aldatu zuen, Orain, gure bi seme-alabekin bidaiatzen delako, baina, hotel baten asfixia non dena oso eroso laster arrastaka eraman ninduen Medina del Hammamet taxi batean.
|
|
|
J'ai pensé à cette question il ya quelques jours, à mon retour en Tunisie, après sept ans. Les circonstances avaient changé, parce que maintenant voyager avec nos deux enfants, mais l'étouffement d'un hôtel où tout était trop à l'aise dès m'a traîné à la Médina de Hammamet dans un taxi. J'ai cherché sur le portail, coins identiques, mais cette fois je ne pouvais pas manquer. Mémoire, ce vieux coquin qui, souvent, pauses quand on oublie et se cache quand nous nous tournons plus difficile, ne m'a pas permis desorientase. D'une certaine manière, ce dédale de ruelles blanchies à la chaux, le labyrinthe de la lumière et les voix des marchands sans visage, avait laissé une marque sur mon disque dur.
|
|
|
Ich dachte, über dieses Thema vor ein paar Tagen, bei meiner Rückkehr nach Tunesien nach sieben Jahren. Die Umstände hatten sich geändert, da reist nun mit unseren zwei Kindern, aber die Erstickung eines Hotels, wo alles war zu bequem bald schleppte mich zur Medina von Hammamet in einem Taxi. Ich suchte die Tore, identisch Ecken, aber dieses Mal konnte ich nicht verpassen. Speicher, dass alte Gauner, der, häufig, Pausen, wenn wir vergessen, versteckt, wenn wir drehen es schwieriger, erlaubte mir nicht desorientase. Irgendwie, Dieses Labyrinth aus weißgetünchten Gassen, das Labyrinth des Lichts und der Stimmen von gesichtslosen Händlern, hatte links eine Markierung auf meiner Festplatte.
|
|
|
Reflexioné sobre este asunto hace unos días, en mi regreso a Túnez siete años después. Las circunstancias habían cambiado, pues ahora viajábamos con nuestros dos hijos, pero la asfixia de un hotel donde todo era demasiado cómodo me arrastró muy pronto hacia la Medina de Hammamet en un taxi. Busqué las mismas puertas, idénticos rincones, pero esta vez ya no fui capaz de perderme. La memoria, esa vieja bribona que, con frecuencia, irrumpe cuando queremos olvidar y se esconde cuando recurrimos a ella con más ahínco, no permitió que me desorientase. De alguna manera, ese dédalo de callejuelas encaladas, aquel laberinto de luz y voces de comerciantes sin rostro, había dejado huella en mi disco duro.
|
|
|
Ho pensato a questo problema un paio di giorni fa, al mio ritorno in Tunisia dopo sette anni. Le circostanze erano cambiate, perché ora viaggiando con i nostri due bambini, ma il soffocamento di un hotel dove tutto era troppo comodo presto mi trascinò alla Medina di Hammamet in un taxi. Ho cercato i cancelli, angoli identici, ma questa volta non poteva mancare. Ricordo, quel vecchio furfante che, spesso, rompe quando ci dimentichiamo e si nasconde, quando si accende più difficile, non mi ha permesso desorientase. In qualche modo, questo labirinto di vicoli imbiancati, il labirinto di luci e voci dei mercanti senza volto, aveva lasciato un segno sul mio disco rigido.
|
|
|
Eu pensei sobre este assunto há alguns dias atrás, no meu regresso à Tunísia depois de sete anos. Circunstâncias haviam mudado, porque agora viajam com nossos dois filhos, mas a asfixia de um hotel, onde tudo era muito confortável logo me arrastou para a Medina de Hammamet em um táxi. Eu procurei as portas, cantos idênticos, mas desta vez eu não poderia faltar. Memória, aquele velho patife que, freqüentemente, breaks quando nos esquecemos e se esconde quando nos voltamos mais difícil, não permitiu que me desorientase. De alguma maneira, este labirinto de vielas caiadas, o labirinto de luz e vozes de comerciantes sem rosto, tinha deixado uma marca no meu disco rígido.
|
|
|
Vaig reflexionar sobre aquest assumpte fa uns dies, en el meu retorn a Tunísia set anys després. Les circumstàncies havien canviat, doncs ara viatjàvem amb els nostres dos fills, però l'asfíxia d'un hotel on tot era massa còmode em va arrossegar molt aviat cap a la Medina de Hammamet en un taxi. Vaig buscar les mateixes portes, idèntics racons, però aquesta vegada ja no vaig ser capaç de perdrem. La memòria, aquesta vella brivall que, amb freqüència, irromp quan volem oblidar i s'amaga quan recorrem amb més afany, no va permetre que em desorientase. D'alguna manera, aquest laberint de carrerons emblanquinades, aquell laberint de llum i veus de comerciants sense rostre, havia deixat empremta en el meu disc dur.
|
|
|
Razmišljao sam o tom pitanju prije nekoliko dana, nakon povratka u Tunisu nakon sedam godina. Okolnosti promijenile, jer sada putuju s naše dvoje djece, ali gušenje iz hotela, gdje je sve bilo previše ugodno odmah me odvukao do Medine u Hammamet u taksiju. Tražila sam na vratima:, identične kutove, ali ovaj put nisam mogao propustiti. Memorija, da stari lupež koji je, često, pauze kada smo zaboravili i skriva kad smo ga teže, nije mi dopustiti desorientase. Nekako, ovaj labirint uličica okrečene, labirint svjetla i glasove bezlični trgovaca, ostavila je traga na mom hard disku.
|
|
|
Я думал об этой проблеме несколько дней назад, После моего возвращения в Тунис после семи лет. Обстоятельства изменились,, потому что теперь путешествовали с нашими двумя детьми, но удушение отель, где все было слишком удобно скоро Затащи меня в Медине Хаммамет в такси. Я искал ворота, идентичные углы, но на этот раз я не мог пропустить. Память, что старые негодяи которые, часто, перерывы, когда мы забываем и прячется, когда мы обращаемся труднее, не позволял мне desorientase. Как-то, этом лабиринте переулков белыми, Лабиринт света и голоса безликой купцов, оставил след в моем жестком диске.
|
|
|
Eu penso sobre este asunto hai uns días, no meu regreso á Tunisia tras sete anos. Circunstancias habían cambiado, porque agora viaxan cos nosos dous fillos, pero a asfixia dun hotel, onde todo era moi cómodo logo me arrastrou a Medina de Hammamet en un taxi. Eu procurei as portas, cantos idénticos, pero esta vez eu non podía faltar. Memoria, aquel vello patife que, miúdo, breaks cando esquecemos e se esconde cando nos volvemos máis difícil, non permitiu que me desorientase. Dalgún xeito, este labirinto de vielas encaladas, o labirinto de luz e voces de comerciantes sen rostro, deixara unha marca no meu disco duro.
|
