|
|
Today, the US media, big and small, grouped together in the all powerful Newspaper Association of America (NAA), are preparing to spend more than 11 million dollars to stop the mass desertion of readers moving to other media, in particular the Internet.
|
|
|
Fa tres anys se’n reien, d’aquesta possibilitat, en públic i en privat, encara que uns quants ja eren allà “per si de cas”. Fa dos anys sentien l’imperatiu d'”haver de ser-hi”, encara que miraven per damunt l’espatlla els demés, els que provaven de fer-se un nom en un mapa mediàtic que, pel que semblava, era esculpit en granit per capçaleres prestigioses i familiars. L’any passat van cedir a la vel.leïtat del debat sobre el contingut, ells que eren els dipositaris de la mare de tots els continguts, i es van començar a plantejar si “ho estem fent bé en el planeta digital”. Avui, els mitjans de comunicació més –i menys– importants dels Estats Units agrupats en la totpoderosa Associació de Periòdics (NAA) estan disposats a gastar-se més d’11 milions de dòlars per aturar la deserció en massa de lectors que se’n van a d’altres mitjans, particularment a Internet. ¿Es gastaran aquests diners en fer diaris millors, augmentar la qualitat d’informació, oferir sortides innovadores a la demanda diversificada de les seves audiències? No, per què? L’invertiran en una campanya de publicitat repartida al llarg de cinc anys amb l’objectiu de recuperar els lectors trànsfugues i els anunciants traïdors. Jo estic disposat a rebre la part justa que em correspon (petita, però no n’hi ha més) i col.locar una cibertira per recomanar qui passi per en.red.ando que se’n vagi immediatament, ben depressa, a un quiosc a comprar un diari. Encara que el més probable, com tot el que passa a Internet –i els mitjans de comunicació de masses sembla que encara no ho han entès– l’internauta se’n riurà de la meva recomanació i farà el que li vingui de gust.
|
