rue – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 12 Results  www.lebendigetraditionen.ch
  Noël dans les Rhodes In...  
La vieille boulangerie Fuchs dans la rue principale Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell 1964
A glimpse into Bäckerei Fuchs on Hauptgasse, Appenzell, a bakery which no longer exists. © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell 1964
Blick in die ehemalige Bäckerei Fuchs an der Hauptgasse, Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell 1964
Veduta della ex panetteria Fuchs in Hauptgasse, Appenzello © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell 1964
Sguard en la veglia pasternaria Fuchs a la giassa principala, Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell 1964
  Noël dans les Rhodes In...  
Madame Koller avec sa casserole dans une rue d’Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell um 1960
Mrs Koller, Maredlis, burning incense in Weissbadstrasse, Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell um 1960
Frau Koller, Maredlis, beim Räuchle an der Weissbadstrasse, Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell um 1960
La signora Koller, «Maredlis», durante il «Räuchle» in Weissbadstrasse, Appenzello © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell um 1960
Dunna Koller, Maredlis, cun l'intschains a la Weissbadstrasse, Appenzell © Emil Grubenmann sen./Museum Appenzell, Appenzell um 1960
  Le chiffre 11 à Soleure...  
La cathédrale Sainte-Ursanne depuis la grande rue © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
The St. Ursen cathedral as seen from Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
Kathedrale St. Ursen, fotografiert von der Hauptgasse aus © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
Cattedrale di Sant'Orso fotografata dalla Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
La catedrala da St. Ursen, fotografada nà da la Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
  Confection de masques d...  
Carnaval de rue vers 1927
Street carnival around 1927
Strassenfasnacht um 1927
Carnevale di strada, attorno al 1927
Tschaiver da vias enturn l'onn 1927
  Confection de masques d...  
Carnaval de rue de Flums avec un groupe de Butzi habillés de vieilles hardes, 1913
Flums street carnival with a group of masked participants in used 'Huttlen', 1913
Flumser Strassenfasnacht mit Butzi-Gruppe in gebrauchten «Huttlen», 1913
Carnevale di strada di Flums con gruppo di «Butzi» che indossano «Huttlen» usati, 1913
Tschaiver da vias da Flums cun la gruppa dal «Butzi» en uschenumnadas «Huttlen» gia duvradas, 1913
  Confection de masques d...  
Justice populaire au carnaval de rue de Flums, avec un bourreau auto-désigné, vers 1930
Popular justice with self-appointed criminal judge at the Flums street carnival. Around 1930.
Volksjustiz an der Flumser Strassenfasnacht um 1930 mit selbst ernanntem Strafrichter
Giustizia popolare al Carnevale di strada di Flums, attorno al 1930, con giudice penale autonominato
Dertgira nauscha al tschaiver da vias da Flums enturn l'onn 1930 cun derschaders che han nominà sasezs en quest uffizi
  Musique de cuivres - Tr...  
Fête fédérale de musique 2011, Saint-Gall : concert dans la rue © swiss-image.ch/Andy Mettler
2011 Eidgenössisches Musikfest, St. Gallen: street music. © swiss-image.ch/Andy Mettler
Festa Federale di Musica 2011, San Gallo: formazione musicale in strada © swiss-image.ch/Andy Mettler
Eidgenössisches Musikfest 2011, St.Gallen: Musikeinlage auf der Strasse © swiss-image.ch/Andy Mettler
  Le chiffre 11 à Soleure...  
L’apérobar « Undici » à la grande rue © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
The "undici" bar in Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
Apérobar "undici" in der Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
Bar «undici» nella Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
La bar d'apero «undici» en la Hauptgasse © Melissa Dettling, Solothurn, 2011
  Les milices historiques...  
Aquila: Les miliciens défilent dans la rue principale du village, avec la confrérie de l’habit du Rosaire © Roberto Pellegrini, 2011
Aquila: militia members in the procession along the village’s main street together with the Brotherhood of Saint Rosario © Roberto Pellegrini, 2011
Aquila: Mitglieder der Miliz während der Prozession auf der Hauptstrasse des Dorfs zusammen mit der Bruderschaft von SS. Rosario © Roberto Pellegrini, 2011
Aquila: Militi in processione lungo la via principale del paese, con la confraternita dell’abito del SS. Rosario © Roberto Pellegrini, 2011
Aquila: Ils commembers da la milissa durant la processiun sin la via principala dal vitg ensemen cun la confraternitad dal sontg rusari © Roberto Pellegrini, 2011
  Carnaval de Soleure - T...  
Depuis le 17e siècle, le jour de la saint Hilaire marque le début des bals de carnaval, depuis 1853, la « corporation des fous Honolulu » sonne le début du carnaval avec son assemblée générale parodique et le « cortège de saint Hilaire ». Le chef de la corporation Honolulu destitue le maire, la rue de l’hôtel de ville est renommée rue de l’âne et Soleure s’appelle Honolulu jusqu’au mercredi des Cendres.
The Solothurn Fasnacht begins on 13 January, the name day of Saint Hilarius. The Latin word 'hilaris', meaning cheerful or lively, gives an indication of the joyful celebrations that then follow. 'Hilari' day has marked the beginning of the Fasnacht celebrations since the 17th century, and since 1853 the honour of heralding in Fasnacht on Hilari day has gone to the 'Narrenzunft Honolulu' (Honolulu fool's guild) with their carnival general assembly and subsequent Hilari procession. The head of 'Narrenzunft Honolulu' replaces the mayor, the Rathausgasse's former name of 'Eselsgasse' (donkey lane) is reinstated and Solothurn calls itself Honolulu until Ash Wednesday.
Die Solothurner Fasnacht beginnt am 13. Januar, dem Namenstag des Heiligen Hilarius. Das lateinische Wort "hilaris" ("fröhlich", "heiter") verweist auf das freudige Treiben, das nun folgt. Seit dem 17. Jahrhundert ist der "Hilari"-Tag als Beginn der Fasnachtsbälle belegt, seit 1853 läutet die "Narrenzunft Honolulu" am Hilari mit ihrer närrischen Generalversammlung und dem anschliesenden "Hilari-Umgang" die Fasnacht ein. Der Ober der Narrenzunft Honolulu setzt den Stadtammann ab, die Rathausgasse nimmt ihren einstigen Namen «Eselsgasse» an und Solothurn nennt sich bis zum Aschermittwoch "Honolulu".
Il Carnevale di Soletta inizia il 13 gennaio, il giorno dell’onomastico di Sant’Ilario. L’aggettivo latino «hilaris» (allegro, gaio) rimanda alla gioiosa festa con cui ora si festeggia. Dal Seicento, il giorno di «Hilari» segna l’inizio dei balli del Carnevale. Dal 1853 il «Narrenzunft Honolulu» in questo giorno annuncia il Carnevale con le assemblee carnevalesche e la successiva sfilata di «Hilari». Il mastro del «Narrenzunft Honolulu» destituisce il sindaco della città, la via del municipio riprende il suo antico nome di «Eselsgasse» (via dell’asino) e fino al Mercoledì delle ceneri Soletta si chiama Honolulu.
Il tschaiver da Soloturn cumenza ils 13 da schaner, il di da son Hilari. Il pled latin «hilaris» («legher», «ilaric») renviescha a las activitads allegraivlas che suondan mintgamai. Dapi il 17avel tschientaner è il di da son Hilari documentà sco cumenzament dals bals da tschaiver, dapi l'onn 1853 annunzia la «Narrenzunft Honolulu» al di da son Hilari il tschaiver cun sia radunanza generala carnavalesca e suenter cun ses «cortegi da son Hilari». Il parsura da la «Narrenzunft Honolulu» occupa l'uffizi dal president da la citad, la «Rathausgasse» surpiglia ses num oriund «Eselsgasse» e fin la mesemna da la tschendra sa numna Soloturn «Honolulu».
  Carnaval de Soleure - T...  
Depuis le 17e siècle, le jour de la saint Hilaire marque le début des bals de carnaval, depuis 1853, la « corporation des fous Honolulu » sonne le début du carnaval avec son assemblée générale parodique et le « cortège de saint Hilaire ». Le chef de la corporation Honolulu destitue le maire, la rue de l’hôtel de ville est renommée rue de l’âne et Soleure s’appelle Honolulu jusqu’au mercredi des Cendres.
The Solothurn Fasnacht begins on 13 January, the name day of Saint Hilarius. The Latin word 'hilaris', meaning cheerful or lively, gives an indication of the joyful celebrations that then follow. 'Hilari' day has marked the beginning of the Fasnacht celebrations since the 17th century, and since 1853 the honour of heralding in Fasnacht on Hilari day has gone to the 'Narrenzunft Honolulu' (Honolulu fool's guild) with their carnival general assembly and subsequent Hilari procession. The head of 'Narrenzunft Honolulu' replaces the mayor, the Rathausgasse's former name of 'Eselsgasse' (donkey lane) is reinstated and Solothurn calls itself Honolulu until Ash Wednesday.
Die Solothurner Fasnacht beginnt am 13. Januar, dem Namenstag des Heiligen Hilarius. Das lateinische Wort "hilaris" ("fröhlich", "heiter") verweist auf das freudige Treiben, das nun folgt. Seit dem 17. Jahrhundert ist der "Hilari"-Tag als Beginn der Fasnachtsbälle belegt, seit 1853 läutet die "Narrenzunft Honolulu" am Hilari mit ihrer närrischen Generalversammlung und dem anschliesenden "Hilari-Umgang" die Fasnacht ein. Der Ober der Narrenzunft Honolulu setzt den Stadtammann ab, die Rathausgasse nimmt ihren einstigen Namen «Eselsgasse» an und Solothurn nennt sich bis zum Aschermittwoch "Honolulu".
Il Carnevale di Soletta inizia il 13 gennaio, il giorno dell’onomastico di Sant’Ilario. L’aggettivo latino «hilaris» (allegro, gaio) rimanda alla gioiosa festa con cui ora si festeggia. Dal Seicento, il giorno di «Hilari» segna l’inizio dei balli del Carnevale. Dal 1853 il «Narrenzunft Honolulu» in questo giorno annuncia il Carnevale con le assemblee carnevalesche e la successiva sfilata di «Hilari». Il mastro del «Narrenzunft Honolulu» destituisce il sindaco della città, la via del municipio riprende il suo antico nome di «Eselsgasse» (via dell’asino) e fino al Mercoledì delle ceneri Soletta si chiama Honolulu.
Il tschaiver da Soloturn cumenza ils 13 da schaner, il di da son Hilari. Il pled latin «hilaris» («legher», «ilaric») renviescha a las activitads allegraivlas che suondan mintgamai. Dapi il 17avel tschientaner è il di da son Hilari documentà sco cumenzament dals bals da tschaiver, dapi l'onn 1853 annunzia la «Narrenzunft Honolulu» al di da son Hilari il tschaiver cun sia radunanza generala carnavalesca e suenter cun ses «cortegi da son Hilari». Il parsura da la «Narrenzunft Honolulu» occupa l'uffizi dal president da la citad, la «Rathausgasse» surpiglia ses num oriund «Eselsgasse» e fin la mesemna da la tschendra sa numna Soloturn «Honolulu».
  Lucerne - Traditions vi...  
Villes et campagnes nourrissent une culture de la fête empreinte d’une théâtralité baroque qui puise ses origines dans des traditions et des époques très différentes : le carnaval de rue archaïque avec ses cortèges masqués débridés aux sons des Guggenmusik plonge ses racines dans un mélange d’anciennes pratiques païennes, médiévales et catholiques ; les fêtes champêtres sur l’alpe sont l’expression de la culture ancestrale des paysans et des bergers ; les nombreuses fêtes de musique (fanfares, chorales, jodel, «ländler» et fêtes de costumes) rythment la vie des communautés rurales ; plus récemment des festivals de musique internationale se sont développés essentiellement dans les régions plus urbaines (par exemple le Lucerne Festival).
Stadt und Land sind geprägt von einer starken, theatralisch-barocken Festkultur mit jeweils ganz unterschiedlichen geschichtlichen Hintergründen: so die archaische Strassen- Fasnacht mit sehr alten heidnischen, mittelalterlichen und katholisch-kirchlichen Wurzeln, geprägt durch wildes Maskentreiben, sogenanntes Intrigieren, Umzüge und viele « Guggenmusigen», dann die Alpfeste (Älplerchilbi) aus der Bauern- und Sennenkultur, weiter die zahlreichen Musikfeste (Blasmusik-, Gesangs-, Jodel- und Ländler- sowie Trachtenfeste) des vor allem ländlichen Vereinslebens, aber auch die eher urbanen, internationalen Musik-Festivals in neuerer Zeit (beispielsweise Lucerne Festival). Auch die von der katholischen Kirche besonders im Rahmen der Gegenreformation inszenierten kirchlichen Bräuche und Feste wie beispielsweise die nur noch im Kanton Luzern existierenden Auffahrtsumritte und die Herrgottskanoniere mit ritualisierten Böllerschüssen (an Fronleichnam), die Prozessionen und die Wallfahrten (beispielsweise nach Einsiedeln) oder das St. Nikolaus-Brauchtum sind Bestandteile dieser Festkultur. Zudem kann auch die «Gansabhauet» in Sursee als eine besondere spektakuläre Brauchtumsveranstaltung anlässlich des historisch bedeutsamen Markttages am Martinstag (11. November) in einem (profanen) festlichen Kontext genannt werden. Und schliesslich hat Luzern eine der ältesten Theater-Traditionen Europas, beginnend mit den mittelalterlichen Fasnachts- und Passionsspielen auf dem Luzerner Weinmarkt, dem späteren Bildungs-Theater der im Rahmen der katholischen Gegenreformation nach Luzern berufenen Jesuiten im 16. Und 17. Jahrhundert, über die Volks- und Heimattheater bis zur heutigen vielfältigen Laientheaterszene in Stadt und Land. Der im 19. bis weit in das 20 Jahrhundert hinein bestehende «Kulturkampf» – die gesellschaftlich-politische Auseinandersetzung zwischen katholisch-konservativen und liberal-freisinnigen Kräften – hat zu einer starken Vergrösserung der Vereinskultur und zu hunderten, heute noch bestehenden Musik- und Gesangsvereinen geführt: in den Dörfern und Städten wurde in getrennten Formationen sowohl «konservativ wie liberal gesungen, gespielt und musiziert!»
La città e la campagna sono caratterizzate da una forte cultura delle feste d’impronta teatrale barocca e dai molteplici sostrati storici: si pensi al Carnevale di strada arcaico con radici pagane, medioevali e cristiano-cattoliche che si perdono nella notte dei tempi – una chiassosa presenza di maschere, intrighi, sfilate e molte «Guggenmusigen» (bande musicali carnevalesche) – , alle feste alpine («Älplerchilbi», feste con danze dopo la discesa a valle del bestiame), espressione della cultura contadina-alpigiana, alle numerose manifestazioni musicali (feste di musica per strumenti a fiato, feste canore, feste di jodel, sagre e feste dei costumi) soprattutto della vita associativa rurale, ma anche ai festival internazionali di musica a carattere piuttosto urbano dei tempi moderni (p. es. «Lucerne Festival»). La cultura festiva ingloba anche le ricorrenze e le usanze religiose della Chiesa cattolica nate soprattutto nell’ambito della Controriforma – ad esempio le cavalcate dell’Ascensione e gli «Herrgottskanoniere», le esibizioni di cannonieri del Signore con spari rituali di mortaio nella ricorrenza del Corpus Domini, rimasti solo nel Cantone di Lucerna – , le processioni e i pellegrinaggi (p. es. al santuario di Einsiedeln), oppure le usanze legate a San Nicolao. In questo elenco si può annoverare anche la «Gansabhauet» a Sursee, una manifestazione folcloristica particolarmente spettacolare in occasione della storica fiera di San Martino (11 novembre) che si svolge in un contesto di festa (profana). Infine, non bisogna dimenticare che Lucerna vanta una delle più antiche tradizioni teatrali d’Europa, a iniziare dal Carnevale e dai Misteri della Passione sul «Weinmarkt» (Piazza del mercato del vino), dal successivo teatro formativo dei Gesuiti giunti a Lucerna nel Cinquecento e nel Seicento durante la Controriforma cattolica, passando per il teatro popolare e patriottico, fino ad arrivare ai giorni nostri e alla ricca scena teatrale laica in città e in campagna. Il «Kulturkampf» (battaglia di civiltà), l’accesa lotta politico-sociale tra i conservatori cattolici e le forze liberali radicali che ha segnato l'Ottocento e il Novecento, ha rafforzato fortemente la cultura associativa e ha portato alla creazione di centinaia di associazioni musicali e corali tuttora esistenti: tanto nei centri urbani quanto in quelli rurali vi erano singoli gruppi, sia conservatori che liberali, che facevano musica, cantavano e recitavano.
La citad e la champagna èn caracterisads d'ina ferma cultura da festa teatrala barocca cun mintgamai differents origins istorics. Per exempel ha il tschaiver arcaic sin via veglias ragischs pajaunas, medievalas e catolic-ecclesiasticas. El è caracterisà da la chatscha selvadia da mascras, l'uschenumnà intrigar, da cortegis e da bleras musicas da tschaiver. In auter exempel èn las fieras d'alp («Älplerchilbi») che derivan da la cultura da purs e da pastriglia. Ultra da quai èn caracteristicas er las numerusas festas da musica (festas da musica instrumentala, da chant, da jodel, da musica populara e da costums) da las uniuns oravant tut ruralas, ma er ils festivals internaziunals da musica plitgunsch urbans e pli moderns (per exempel il «Lucerne Festival»). Er ils usits e las festas ecclesiasticas, inscenadas da la baselgia catolica en spezial en il rom da la cuntrarefurmaziun, sco per exempel la processiun d'Ascensiun ch'exista mo pli en il chantun Lucerna ed ils chanuniers da Dieu che sajettan da Sontgilcrest culps da murters ritualisads, las processiuns ed ils pelegrinadis (per exempel a Nossadunnaun) u l'usit da Son Niclà èn parts integralas da questa cultura da festa. Ultra da quai po er la festa da Son Martin («Gansabhauet») a Sursee, in usit spezialmain spectacular a chaschun dal di da martgà istoricamain fitg impurtant (ils 11 da november), vegnir numnada en il context da las festas profanas. E la finala ha Lucerna ina da las pli veglias tradiziuns da teater da l'Europa che cumenza cun ils tocs da tschaiver e da la Passiun dal temp medieval al Weinmarkt a Lucerna, pli tard il teater pedagogic dals gesuits convocads a Lucerna en il rom da la cuntrarefurmaziun catolica il 16avel e 17avel tschientaner, sur il teater popular ed il teater burgais fin a la scena multifara da teater laic dad oz en la citad e sin la champagna. Il «cumbat cultural» – la dispita da la politica sociala tranter las forzas catolic-conservativas e las forzas liberalas – dal 19avel e fin lunsch en il 20avel tschientaner, ha chaschunà in ferm augment da la cultura d'uniuns e la fundaziun da tschients d'uniuns da musica e da chant ch'existan fin oz: en ils vitgs ed en las citads vegniva «chantà, sunà e fatg musica tant conservativa sco liberala» en furmaziuns separadas!