|
|
Una cubierta alta, tamiza la luz y desciende por los costados, colonizada por la hiedra. Una pasarela se le ancla, y cruza el río. El balcón sobre el Ter, que es el muro que fija el cauce, cierra un espacio polivalente al que se accede desde la plaza por unas escaleras que descienden.
|
|
|
Un espai públic sorgit del demolit teatre La Lira, des d'un carrer i enfront del riu Ter, amb les seves mitgeres al descobert i els patis de ventilació dels veïns, vol ser plaça, punt de trobada, debats i festes, a cobert. Una coberta alta, tamisa la llum i descendeix pels costats, colonitzada per l'heura. Una passarel·la se li ancora, i creua el riu. La balconada sobre el Ter, que és el mur que fixa la llera, tanca un espai polivalent al que s'accedeix des de la plaça per unes escales que descendeixen. I l'esperit del teatre perdura.
|
