|
|
Tras la Guerra Civil se convirtió en cuartel de la Policía Nacional y de la Policía Armada y sufrió una progresiva degradación, a pesar de que en 1976 fue declarado Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional. La rehabilitación de Francisco Javier Asarta, Roberto Luna y Robert Brufau ha consolidado el edificio existente, que mantiene todos sus volúmenes originales.
|
|
|
En premier lieu, signalons le grand complexe CaixaForum où se déroulent toutes les activités promues par la Fondation en matière de culture et de réflexion. Elle est située dans l'ancienne usine Casaramona, construite par Josep Puig i Cadafalch entre 1909 i 1911 pour abriter une industrie textile spécialisée dans la fabrication de tissus en coton. L'esthétique obtenue dans cet immeuble industriel est surprenante ; il arbore un jeu de volumes de blocs compacts, d'un, de deux ou de trois étages sur lesquels se détachent la tour de l'horloge et le château d'eau. Toute la construction est en brique apparente, en contraste avec la mosaïque de couleur des enseignes et le travail remarquable du fer forgé. Transformé en caserne de la Police Nationale et de la Police Armée après la Guerre Civile, le bâtiment subit une dégradation progressive en dépit du statut de Monument Historique d'intérêt National qui lui fut accordé en 1976. La restauration menée par Francisco Javier Asarta, Roberto Luna et Robert Brufau a permis de consolider l'immeuble qui existait déjà, tout en conservant tous ses volumes d'origine. On y accède par le sous-sol, une réalisation spectaculaire de l'architecte Arata Isozaqui.
|
|
|
En primer lloc, ressenyarem el gran complex de CaixaForum, que acull totes les activitats que promou la Fundació en el camp de la cultura i el pensament. Està ubicat a l'antiga Fàbrica Casaramona construïda per Josep Puig i Cadafalch entre 1909 i 1911 per a una indústria del tèxtil especialitzada en la fabricació de teixits de cotó. El resultat plàstic d'aquest edifici industrial és sorprenent, un ben compost joc de volums de blocs compactes d'una, dues o tres plantes, sobre els quals destaquen la torre del rellotge i la torre de les aigües. Tota la construcció és de maó vist, que contrasta amb el mosaic acolorit dels rètols i amb el potent treball de forja. Després de la Guerra Civil va ser convertit en quarter de la Policia Nacional i de la Policia Armada i patí una progressiva degradació, tot i que l'any 1976 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional. La rehabilitació de Francisco Javier Asarta, Roberto Luna i Robert Brufau ha consolidat l'edifici existent, que manté tots els volums originals. S'accedeix al conjunt pel soterrani, a través d'una potent intervenció de l'arquitecte Arata Isozaqui.
|
