that in – -Translation – Keybot Dictionary

  Disparition - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL	Instead of the original captions, the only guide to a reading is the words of Perec’s script. So that in fact there is a hiatus between image and writing. In that hiatus, as with the posters, Aballí offers the spectator a chance to construct the meaning so that he can create new relations for what is happening on screen.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	En lugar de los pies originales la única guía de lectura son las palabras del guión de Perec. De tal manera que en realidad se produce un hiato entre imagen y escritura. En ese hiato, igual que sucede en los carteles, Ignasi Aballí ofrece toda la posibilidad de construcción del sentido al espectador, que crea nuevas relaciones para lo que se sucede en la pantalla.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	En lloc dels peus originals l’única guia de lectura són les paraules del guió de Perec. De tal forma que en realitat es produeix un hiat entre imatge i escriptura. En aquest hiat, igual que succeeix en els cartells, Ignasi Aballí ofereix tota la possibilitat de construcció del sentit a l’espectador, que crea noves relacions amb allò que succeeix a la pantalla.

  El_Viatge_Frustrat - Ca...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

In The Frustrated Journey the script is being written as it happens. The video — a format that Enric Farrés Duran explores for the first time with this work, which has been edited by Telma Llos Martí — makes use of resources reminiscent of YouTube tutorials or Skype video conferencing; we are shown Google Maps, archive material and the artist’s own computer desktop. In this way, using video treatments and present-day communication formats, Enric succeeds in translating to video the use of the first-person narrative that, in other projects, has taken the form of a book or a guided tour.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

A El Viatge Frustrat el guió es va escrivint mentre s’esdevé. El vídeo, un format que Enric Farrés explora per primera vegada amb aquest treball i que ha comptat amb l’edició de Telma Llos Martí, utilitza recursos que recorden als tutorials de Youtube o a una conferència via Skype: hi apareixen mapes de Google; la utilització de material d’arxiu o el propi escriptori de l’ordinador de l’artista. D’aquesta manera, utilitzant solucions vídeo-gràfiques i formats de comunicació actual, Farrés Duran és capaç de traduir al vídeo la utilització de la narració en primera persona que en altres projectes ha formalitzat en llibres o de recorreguts guiats i comentats.

  Acciones en Mataró - Ca...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

It should be noted that in the project carried out in Mataró there was an unmediated relationship with the public, who in some cases took part in the actions, and also that the first presentation of the project was in an unofficial venue, the studio of the artist Ita Puig, by way of the ACM association, which invited the artists to take part in the Visions de Futur / Future Visions event.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

En la deriva entre els moments personals i els models socials, les accions passen en un present continu que els artistes visualitzen sense recórrer als gestos grandiloqüents. L’escenari de la precarietat i la economia de medis que els caracteritza convida a la especulació, mai a cap reivindicació d’ordre. Cal destacar que en el projecte realitzat a Mataró hi ha una relació sense intermediaris amb el públic, en ocasions partíceps de les accions. També que la primera presentació del projecte es disposa en un espai no oficial, el taller de la artista Ita Puig a través de l’associació ACM que invita als artistes a participar de l’event Visions de Futur. La posterior edició és la col·laboració d’un projecte editorial no comercial, la Fundació 30 km/s.

  El monte perdido 1 - Ca...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

On an earlier occasion we have referred to El Monte Perdido taking the words spoken by Liv Ullmann in an extreme close-up in Ingmar Bergman’s film Persona: “The hopeless dream of being. Not seeming, but being”. Let us add to Ullmann’s words: let us make a language of the invisible, of what can only be uttered from its most radical absence. That, in turn, is what Codesal proposes in El Monte Perdido and, by extension, in almost the whole of his work, including, of course, his admirable poetry.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

En una ocasió anterior ens hem referit a El monte perdido fent nostres les paraules que Liv Ullmann expressa, en un primeríssim primer plànol, en el film Persona d’Ingmar Bergman: “Aquest instrascendent somni de ser, no d’actuar, sinó de ser”. Afegim ara a les paraules d’Ullmann: fem un llenguatge d’allò més visible, d’allò que únicament pot ser enunciat des de la seva absència més radical. És, a la seva vegada, el què ens proposa Javier Codesal a El monte perdido, i per extensió a la quasi totalitat de la seva obra, inclosa, per suposat, la seva admirable poesia.

  Prieto, Wilfredo Archiv...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

Our expectations as viewers are brought into play, and we take on an active role through our ability to read, understand and relate. We go home in meditative mood, aware that in this small displacement of the real something has occurred that leaves us feeling uneasy.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

En su práctica, el artista se convierte en una suerte de observador de la realidad, de explorador e investigador de lo cotidiano, y su función se reduce casi a señalar y evidenciar ciertos aspectos del mundo, modificando su significado con pequeños gestos que dislocan la perspectiva de la razón y propician nuevas lecturas. Más allá de acumular objetos en el estudio, la dinámica se centra en observar la realidad y detectar espacios y objetos con potencia de generar relecturas. La expectativa del público entra en juego, y este adquiere un rol activo, en cuanto a su capacidad de leer, entender y relacionar. Uno se va a casa rumiando y con la conciencia de que en ese pequeño dislocamiento de lo real se ha producido algo que te deja inquieto. El de Prieto es un arte de lectura rápida y digestión lenta.

  Deriva Veneciana - Calc...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

Muntadas’s dérive can be read as a self-reflective action, one that in effect takes itself as its theme: throughout the video, a series of statements in which Debord set out to define the concept of the dérive appear as subtitles at the bottom of the frame.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

La deriva de Muntadas es pot llegir com una acció autorreflexiva, que pràcticament queda tematitzada en sí mateixa quan, al llarg del vídeo, apareixen en la franja inferior de la imatge un seguit de cites de Debord amb què aquest va definir el mateix concepte deriva. D’aquesta manera, si per a Debord, Venècia podia ser tota ella una manifestació avançada de la ciutat futura basada en la deriva, en la deriva que recentment hi ha practicat Muntadas hi domina una actitud meditativa i que cerca, tal vegada, verificar l’actualitat de les asseveracions que féu el filòsof. En qualsevol cas, les paraules de Debord queden capturades pel to elegíac que ha acabat impregnant l’imaginari de Venècia, i no pas es manifesten amb la potència revolucionària que anteriorment haurien pogut tenir.

  Calcego, Autor en Calce...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

The collection of images from newspapers began in 1986. In a way it may recall other photograph-collecting projects such as Gerhard Richter’s Atlas, except that in Ruff’s case the collection is deliberately restricted to photographs taken from the press.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

La colección de imágenes procedentes de los diarios comenzó entorno al 1986 y en cierta forma puede recordar a otros proyectos de colección de fotografías como el mismo Atlas de Gerhard Richter, aunque en el caso de Ruff la colección se limita a fotografías extraídas de la prensa. El criterio de selección es bastante ambiguo y no atiende a razones temáticas ni técnicas, es tan sólo una cuestión de “restauración”, de preservación. Comentaba el mismo Ruff en una entrevista que las recortaba simplemente porque aquellas imágenes lo atrapaban de forma poderosa, por sus cualidades fotográficas: “And sometimes a news photo exerts its charm on me, photographic qualities that I don’t want to see lost. And that’s why I remove them from the newspaper, in order to present them in a different way, to restore some of their pictorial status.”

  Park - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL	For Mik, mimesis is an unconscious desire for order that tends to dissolve the limits separating space from the objects that occupy it. So it is that, in Park, all the featured characters, both animate and inanimate, are articulated in a single configuration, forming an organism that inhabits a bio-social space.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Para Mik, la mimesis es un deseo de orden inconsciente, que tiende a disolver los límites que separan el espacio y los objetos que lo ocupan. De este modo, en Park, todos los protagonistas, animados e inanimados, se articulan en una configuración única, formando un organismo que habita en un espacio bio-social. Ni la narración biográfica, ni la comunicación intersubjetiva tienen cabida en esta nuevo orden relacional, dirigido por el impulso mimético de asimilación, adaptación y de integración que cualquier organismo, por insignificante que éste sea, establece con el medio en el que se encuentra.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Per a Mik, la mimesi és un desig d’ordre inconscient, que tendeix a dissoldre els límits que separen l’espai i els objectes que l’ocupen. D’aquesta manera, a Park, tots els protagonistes, animats i inanimats, s’articulen en una configuració única i formen un organisme que habita en un espai biosocial. Ni la narració biogràfica, ni la comunicació intersubjectiva no tenen cabuda en aquest nou ordre relacional, dirigit per l’impuls mimètic d’assimilació, d’adaptació i d’integració que qualsevol organisme, per insignificant que sigui, estableix amb el medi en què es troba.

  Ein-Stein-Zeit - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL	To ensure that they would not move he fixed each one with clay. As we know, these two materials – felt and clay – invoke the vital principle, which contrasts with the cold inert stone, symbol of death. It can be said, therefore, that in
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Hay que señalar que, pese a que a primera vista los bloques parecen monolíticos, no lo son, pues en cada uno de ellos se observa un círculo negro perfecto que enmarca una zona especial. Beuys taladró todas las piezas para extraer un fragmento cónico y después lo envolvió en fieltro y lo colocó de nuevo en su lugar. Con el objetivo de que no se desplazase lo fijó con arcilla. Como se sabe, estos materiales –fieltro y arcilla- apuntan al principio de lo vital, que se contrapone a la piedra fría e inerte, símbolo de la muerte. Puede decirse, por tanto, que
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Cal assenyalar que, malgrat que a primera vista els blocs semblen monolítics, no ho són, ja que en cada bloc s’observa un cercle negre perfecte que emmarca una zona especial. Beuys va trepar totes les peces per extreure’n un fragment cònic, després el va embolicar amb feltre i el va tornar a a col·locar al seu lloc. Amb l’objectiu que no es desplacés el va fixar amb argila. Com se sap, aquests materials –feltre i argila- cpunten al principi d’allò vital, que es contraposa a la pedra freda inerta, símbol de la mort. Es pot dir, per tant, que

  Mercedes Bremen - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL

Indeed, his images could be new versions of classical paintings, not just from the conceptual point of view, but also in relation to certain formal aspects, since they are large format photographs, on a large scale and with brilliant colours that in a way recall the luminosity of the oil on canvas of historical paintings.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

Sus imágenes podrían ser descritas como modernas versiones de pinturas clásicas que reproducen las mitologías colectivas que configuran la cultura contemporánea: el viaje y el ocio (centros de deporte, clubes, aeropuertos, interiores de hoteles, galerías de arte), la economía (bolsas y lugares de comercio), la producción (fábricas y línias de producción) y información (bibliotecas, libros)“. Con estas palabras definía la crítica Nancy Spector el trabajo de Andreas Gursky. Efectivamente, sus imágenes podrían ser nuevas versiones de pinturas clásicas, pero no sólo desde el punto de vista conceptual, sino también en relación a ciertos aspectos formales, atendiendo que se trata de fotografías de gran formato, de gran escala y un cromatismo brillante que recuerda, en cierta manera, a la luminosidad del óleo sobre tela de las pinturas históricas.

  Bonillas, Iñaki Archivo...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

By grouping these 20 pictures into a series entitled Tineidae, the scientific name for this moth species, Bonillas also evokes a fictional constellation. It’s as if the white dots, more densely grouped on certain photos than on others, present a celestial chart that happens to appear against the background of family pictures. Yet in this case that natural language authored by the insects seemingly random gnawing comes after the existence of the developed photo. Here, the album has turned into a novel ecosystem for actions and signs to emerge beyond the control of J. R. Plaza, his grandson, the censor, the print studio…  presenting us, the viewers, with an immediate prompt to think about photography and intentionality, about different temporalities, about impermanence, and even about such abstract concepts as nature and culture.  Making us realize that, in the end, all we have are traces that slowly wither.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

Agrupant aquestes 20 imatges en sèries titulades Tineidae, el nom científic d’aquesta espècie d’arnes, Bonillas també evoca una constel·lació ficcional. És com si els punts blancs, uns més densament embotits que d’altres en determinades fotografies, presentessin una carta celestial que resulta configurar de manera adversa als antecedents de les fotos familiars. Encara que en aquest cas, aquest llenguatge natural del qual els insectes són autors, consistent en rosegades aparentment aleatòries, apareix després de l’existència de la foto desenvolupada. Aquí, l’àlbum s’ha convertit en un ecosistema nou perquè accions i signes emergeixin més enllà del control de J.R.Plaza, del seu nét, del censor, de l’estudi d’impremta… trobant-nos nosaltres, els observadors, amb un indicador immediat que ens fa pensar en la fotografia i la seva intencionalitat, en les diferents temporalitats, en la no permanència, i fins i tot en conceptes tan abstractes com la natura i la cultura; adonant-nos que, al final, tot el que tenim són traços que a poc a poc es debiliten.

  Body Language I-V - Cal...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

It is a known fact that Coplans always acknowledged how much he had learned from feminism. And he demonstrates that in this piece, which was unusual then and still is even now, when prejudice towards old people continues to be rife, preventing their carnal reality from being seen.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

Body Language I-V (Body Language Variant),1985-1986, consta de sis fotos centrades en una part del cos considerada per alguns poc honrosa. L’artista exhibeix la part posterior de la seva anatomia de seixanta-cinc anys en un pla de distància mitjana, en el qual les natges tenen un destacat protagonisme. Com és habitual en l’obra de Coplans, el rostre no hi figura, està tallat visualment o està ocult. L’artista ha fet referència a aquesta supressió i ha subratllat que l’empenyia un interès més gran per mostrar allò que l’equiparava a altres homes. En aquest cas, el cos apareix inclinat cap al davant; en canvi, els braços, i sobretot les mans, adquireixen un paper important. Se les veu en diferents postures: cap avall, entrecreuades, mostrant els palmells o fins i tot formant un gest que es podria associar amb el símbol feminista que consisteix a ajuntar els dos polzes deixant una obertura que evoca la vagina. És sabut que Coplans sempre va reconèixer quant n’havia après del feminisme, i ho demostra en el seu moment amb aquesta obra inusual, i, encara avui, que els prejudicis cap als vells pesen, i impedeixen que la seva realitat carnal sigui visible. Davant el culte a la joventut tan hegemònica al món, Coplans ofereix, de vegades amb humor, una representació d’un cos masculí atrotinat que poca cosa té d’heroic.

  Serie Tineidae - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL	By grouping these 20 pictures into a series entitled Tineidae, the scientific name for this moth species, Bonillas also evokes a fictional constellation. It’s as if the white dots, more densely grouped on certain photos than on others, present a celestial chart that happens to appear against the background of family pictures. Yet in this case that natural language authored by the insects seemingly random gnawing comes after the existence of the developed photo. Here, the album has turned into a novel ecosystem for actions and signs to emerge beyond the control of J. R. Plaza, his grandson, the censor, the print studio…  presenting us, the viewers, with an immediate prompt to think about photography and intentionality, about different temporalities, about impermanence, and even about such abstract concepts as nature and culture.  Making us realize that, in the end, all we have are traces that slowly wither.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Agrupando estas 20 imágenes en series tituladas Tineidae, el nombre científico de esta especie de polillas, Bonillas también evoca una constelación ficcional. Es como si los puntos blancos, unos más densamente embutidos que otros en determinadas fotografías, presentaran una carta celestial que resulta configurarse de forma adversa a los antecedentes de las fotos familiares. Aunque en este caso, ese lenguaje natural del que los insectos son autores, consistente en roídas aparentemente aleatorias, aparece después de la existencia de la foto desarrollada. Aquí, el álbum se ha convertido en un ecosistema nuevo para que acciones y signos emerjan más allá del control de J.R. Plaza, su nieto, el censor, el estudio de imprenta… encontrándonos nosotros, los observadores, con un indicador inmediato que nos hace pensar sobre la fotografía y su intencionalidad, sobre las diferentes temporalidades, sobre la no permanencia, e incluso sobre conceptos tan abstractos como naturaleza y cultura; dándonos cuenta de que, al final, todo lo que tenemos son trazos que poco a poco se debilitan.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain	Agrupant aquestes 20 imatges en sèries titulades Tineidae, el nom científic d’aquesta espècie d’arnes, Bonillas també evoca una constel·lació ficcional. És com si els punts blancs, uns més densament embotits que d’altres en determinades fotografies, presentessin una carta celestial que resulta configurar de manera adversa als antecedents de les fotos familiars. Encara que en aquest cas, aquest llenguatge natural del qual els insectes són autors, consistent en rosegades aparentment aleatòries, apareix després de l’existència de la foto desenvolupada. Aquí, l’àlbum s’ha convertit en un ecosistema nou perquè accions i signes emergeixin més enllà del control de J.R.Plaza, del seu nét, del censor, de l’estudi d’impremta… trobant-nos nosaltres, els observadors, amb un indicador immediat que ens fa pensar en la fotografia i la seva intencionalitat, en les diferents temporalitats, en la no permanència, i fins i tot en conceptes tan abstractes com la natura i la cultura; adonant-nos que, al final, tot el que tenim són traços que a poc a poc es debiliten.

  50 versos exactos - Cal...  

Show textShow cached sourceOpen source URL

On the sacrificial horizon of this search, the definitive contact is always avoided, while the need for the Flesh is affirmed — a crucial notion that in Codesal’s work results in a constant search for what is most concrete: a gesture, the wrinkles of a face, a tone of voice, an object.

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

Parece evidente que la exploración de la tensión entre palabra e imagen constituye uno de los ejes que atraviesan la producción de Javier Codesal desde sus mismos inicios. El rastro de metonimias a que da lugar esa exploración se puede seguir en el amplio y sinuoso espectro de su obra fílmica, videográfica, poética y fotográfica, donde se reformulan constantemente las oposiciones, de modo que el binomio palabra-imagen se abre a una inexorable mutación: la palabra deviene voz, que deviene respiración, tacto, signo, sombra de la imagen. En el horizonte sacrificial de esta búsqueda, siempre esquiva al contacto definitivo, se enuncia la necesidad de la Carne, una noción crucial que en la obra de Codesal se traduce en una constante búsqueda de lo más concreto: un gesto, las arrugas de un rostro, un timbre de voz, un objeto. Las imágenes de Codesal parecieran florecer a partir de su deseo de tocar esa carne y en el culmen de la imposibilidad de satisfacer ese deseo convocan ciegamente a un doble impreciso que no es otro que la palabra. Solo que ésta última no surge como un todo cerrado sobre sí mismo, sino precisamente como otra línea de pulsión libidinal que, en su imposibilidad de palpar por fin la carne de la imagen, no deja de requerir el concurso de la misma. La imagen, pues, solo puede ser imagen de la carne, mientras que la palabra se encarna solo en la imagen. Ambas conviven en una relación dinámica que no excluye las impugnaciones, las mutuas censuras, los silencios, los vacíos. Se trata más bien de una lucha cuerpo a cuerpo entre dos fuerzas que se invocan sin cesar.

  Paper Moneda - Calcego  

Show textShow cached sourceOpen source URL

This series picks up on an earlier artwork going by the same title, created in 1992, with the main difference being that in the 16-year gap the Peseta has been replaced by the Euro (which, by the way, involved the destruction of an incredible amount of paper money).

Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine calcego.com as primary domain

El primero y más evidente es el cromático. La propia Colección Cal Cego incluye ejemplos de las cartas de colores que Aballí ha representado con un mensaje visual duplicado: el del propio color y el verbal de sus descripciones o variaciones. Es igualmente recurrente la práctica de oponer dificultades a la visión; en diversas obras ha interpuesto diferentes formas de “pantallas”, o ha hecho desaparecer las imágenes, provocando una crisis en el reconocimiento de la realidad o de las obras de arte. La conformación de la obra mediante acumulación de un mismo material sería otra de las estrategias que vuelven a darse aquí, en la línea de los paradigmáticos depósitos de polvo (“Pols”) o de restos de “Materia textil” (también en Cal Cego), que producen igualmente superficies visuales que son al mismo tiempo muy simples y muy complejas. El factor tiempo (el necesario para que se produzca o se recopile la materia prima de determinadas piezas), aunque menos acusado, no deja de estar presente en el período de circulación de los billetes, en la huella de su manejo, también triturada e incorporada a la obra. Finalmente, en un nivel más argumental que procesual, “Paper moneda” se relaciona con el grupo de obras tituladas “Llistat (diners)”, en las que cantidades y divisas se suceden como en un mantra de las sociedad del consumo, siguiendo otra forma de procedimiento acumulativo. Junto a estos listados, “Paper moneda” fue expuesta en la sede central del Banco de España, en Madrid (2009), para celebrar el décimo aniversario de la introducción del euro en España.