|
|
En el año setenta y uno, a finales del franquismo, Mercè Rodoreda, una de las autoras europeas más importantes del siglo veinte, coincide en Ginebra, donde vivía, con el crítico literario y editor Josep Maria Castellet y le invita a merendar en su casa. La escritora, ciertamente un personaje recóndito, guardaba el secreto de todo lo que la concernía, se había convertido ella misma en secreto o, quizás, incluso, en productora de secretos. Pero aquella tarde, extrañamente, se abrió y compartió muchos de ellos.
|
|
|
L’any setanta-tres, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L’escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia, s’havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però aquella tarda, estranyament, s’obrí i en compartí molts.
|