|
|
Il haussa les épaules avec un rire, mais ses yeux fatigués de l'hiver reflètent la nostalgie, se rappelant le bon vieux temps. Il nous raconta comment il est né dans une cabane, comment il a appris à prendre les rennes et comment ils ont passé l'hiver, non chauffé.
|
|
|
Shortly after, I asked him if he was the last Saami of Lapland. He shrugged with a laugh, but his eyes tired from winter reflected nostalgia, remembering the old days. He told us how he was born in a cabin, how he learned to catch reindeer and how they spent the winter, unheated. He also told us the day that a bear attacked him. Today is just a memory in the form of scar, "Blows of life" seemed to think. There was not a hint of arrogance in his deeds and not lamented in his solitude of Saami.
|
|
|
Kurz nach, Ich fragte ihn, ob er der letzte Samen in Lappland war. Er zuckte mit einem Lachen, aber seine Augen vom Winter müde reflektierte Nostalgie, Erinnerung an die alten Tage. Er erzählte uns, wie er in einer Hütte geboren wurde, wie er Rentier und wie fangen sie erfuhren, verbrachte den Winter, unbeheizt. Er erzählte uns auch, dass der Tag ein Bär ihn angegriffen. Heute ist nur ein Speicher in der Form von Narbengewebe, "Blows of life" schien zu glauben,. Es war nicht ein Hauch von Arroganz in seinen Taten und nicht beklagt in seiner Einsamkeit von Saami.
|
|
|
Poco dopo, Gli ho chiesto se era l'ultimo Sami della Lapponia. Si strinse nelle spalle con una risata, ma i suoi occhi stanchi di inverno riflessi nostalgia, ricordando i vecchi tempi. Ci ha raccontato come è nato in una capanna, come ha imparato a prendere le renne e come abbiano trascorso l'inverno, non riscaldato. Ci ha anche detto il giorno in cui un orso lo ha attaccato. Hoy es sólo un recuerdo en forma de cicatriz, "Colpi di vita" sembrava pensare. Non c'era un pizzico di arroganza nei suoi atti e non si lamentava nella sua solitudine di Sami.
|
|
|
Pouco depois, Perguntei-lhe se ele era o último Sami da Lapónia. Ele deu de ombros com um sorriso, mas seus olhos cansados de inverno reflete nostalgia, lembrando dos velhos tempos. Ele nos contou como ele nasceu em uma cabine, como ele aprendeu a pegar renas e como eles passaram o inverno, sem aquecimento. Ele também nos disse no dia em que um urso o atacou. Hoje é apenas uma lembrança em forma de cicatriz, "Golpes da vida" parecia pensar. Não havia uma pitada de arrogância em seus atos e não lamentou em sua solidão de Sami.
|
|
|
Kort na, Ik vroeg hem of hij was de laatste Saami van Lapland. Hij haalde zijn schouders op met een lach, maar zijn ogen moe van de winter uiting nostalgie, herinnering aan de oude dagen. Hij vertelde ons hoe hij werd geboren in een hut, hoe hij geleerd om rendieren en hoe vangen ze bracht de winter, onverwarmd. Hij vertelde ons ook de dag dat een beer hem aanviel. Vandaag is slechts een herinnering in de vorm van litteken, "Slagen van het leven" leek te denken. Er was niet een zweem van arrogantie in zijn daden en niet klaagde in zijn eenzaamheid van Saami.
|
|
|
Poc després, le pregunté si él era el último saami de Laponia. Se encogió de hombros con una carcajada, pero en sus ojos cansados de tanto invierno se reflejaba la nostalgia al recordar los viejos tiempos. Nos contó cómo nació en una cabaña, cómo aprendió a capturar renos y cómo pasaban el invierno, sin calefacción. También nos contó el día en que un oso le atacó. Hoy es sólo un recuerdo en forma de cicatriz, “zarpazos de la vida” pareció pensar. No había ni un atisbo de arrogancia en sus hazañas y tampoco se lamentó en su soledad de saami.
|
|
|
Вскоре после, Я спросил его, если он был последним саамов Лапландии. Он пожал плечами со смехом, но его глаза устали от зимы отражение ностальгии, вспоминая старые времена. Он рассказал нам, как он родился в кабине, как он научился ловить оленей и как они провели зиму, неотапливаемые. Он также сказал нам тот день, когда медведь напал на него. Сегодня только память в виде рубца, "Удары жизни", казалось, думал. Был ни намека на высокомерие в своем деле, а не сетовал в своем одиночестве саамов.
|
|
|
Handik gutxira, le pregunté si él era el último saami de Laponia. Se encogió de hombros con una carcajada, pero en sus ojos cansados de tanto invierno se reflejaba la nostalgia al recordar los viejos tiempos. Nos contó cómo nació en una cabaña, cómo aprendió a capturar renos y cómo pasaban el invierno, sin calefacción. También nos contó el día en que un oso le atacó. Hoy es sólo un recuerdo en forma de cicatriz, “zarpazos de la vida” pareció pensar. No había ni un atisbo de arrogancia en sus hazañas y tampoco se lamentó en su soledad de saami.
|
|
|
Pouco despois, Pregunta-lle se el era o último Sami da Laponia. Deu de ombreiros cun sorriso, pero os seus ollos cansos de inverno reflicte nostalxia, lembrando dos vellos tempos. El nos contou como el naceu nunha cabina, como aprendeu a incorporarse renos e como eles pasaron o inverno, sen calefacción. Tamén nos dixo o día en que un oso o atacou. Hoxe é só un recordo en forma de cicatriz, "Golpes da vida" parecía pensar. Non había unha pitada de arrogancia en seus actos e non lamentou na súa soidade de Sami.
|