église – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot 41 Ergebnisse  www.artnouveau.eu
  Route européenne de l´A...  
Antoni Gaudí, 1898-1908. Crypte de l'église de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
Antoni Gaudí, 1898-1908. Cripta de l'església de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
  Route européenne de l´A...  
Grâce à la beauté du paysage, l'abondance de l'eau et de bonnes communications, la ville devint un point d'attraction de la bourgeoisie et des intellectuels barcelonais entre 1880 et 1930. Ce phénomène donna naissance à une nouvelle architecture et à l'apparition de maisons de location, de casinos, d'une nouvelle église et de villas luxueuses qui modifièrent le paysage urbain.
El Modernisme de la ciudad tiene su origen en el veraneo. Gracias a la belleza del paisaje, la abundancia de agua y las buenas comunicaciones, entre la década de 1880 y la de 1930, fue un punto de atracción de la burguesía y los intelectuales barceloneses, lo cual dio lugar a una nueva arquitectura con casas de alquiler, casinos, una nueva iglesia y lujosas torres que modificaron el paisaje urbano.
El Modernisme de la ciutat té l'origen en l'estiueig. Gràcies a la bellesa del paisatge, l'abundància d'aigua i les bones comunicacions, entre la dècada de 1880 i la de 1930, va ser un punt d'atracció de la burgesia i els intel·lectuals barcelonins. Aquest fet va generar una nova arquitectura amb cases de lloguer, casinos, una nova església i luxoses torres que van modificar el paisatge urbà.
  Route européenne de l´A...  
Il convient également de mentionner l'église de San Andrés, conçue par Fernández Reyero. Pour cette structure religieuse, on introduisit un élément propre à l'architecture industrielle, la brique, en tant qu'élément fonctionnel et ornemental, ce qui dénote une approche expérimentale.
La presencia de Gaudí en esta ciudad dejó huella, una preocupación por incorporar el eco de lo que ya empezaba a ser la arquitectura moderna. Cabe destacar la iglesia de San Andrés, proyectada por Fernández Reyero, en la cual se incorpora a una tipología religiosa el uso del ladrillo como elemento funcional y ornamental, propio de la arquitectura industrial, lo que denota una actitud de experimentación.
La presència de Gaudí a aquesta ciutat va deixar empremta, una preocupació per incorporar el ressò d'allò que ja va començar a ser l'arquitectura moderna. Cal assenyalar l'església de San Andrés, projectada per Fernández Reyero, on s'incorpora a una tipologia religiosa l'ús del maó com a element funcional i ornamental, propi de l'arquitectura industrial, cosa que denota una actitud d'experimentació.
  Route européenne de l´A...  
Cette période vit construire quelques très belles œuvres à Helsinky, telles que l'immeuble de la bourse, l'hôtel Seurahuone, la gare de chemins de fer et l'église Kallio, dont les intérieurs sont particulièrement remarquables.
Cuando la era Art Nouveau tocaba a su fin, en la década de 1910, los arquitectos finlandeses encontraron inspiración en el sentido práctico y el sentido común de la arquitectura americana. Empezaron a poner el énfasis en el pensamiento racional y en un estilo simplificado, sobre todo en los edificios de oficinas. En esta etapa se produjeron también algunos monumentos importantes en Helsinki, como el edificio de la Bolsa, el Hotel Seurahuone, la Estación del Ferrocarril, y la Iglesia Kallio, todos ellos con unos interiores especialmente bellos.
A les acaballes de l'era Art Nouveau, cap a la dècada 1910, els arquitectes finesos van trobar inspiració en el sentit pràctic i el sentit comú de l'arquitectura americana. Van començar a posar l'èmfasi en el pensament racional i en un estil simplificat, sobretot en els edificis d'oficines. En aquest període també es van produir alguns monuments importants a Hèlsinki, com l'edifici de la Borsa, l'Hotel Seurahuone, l'Estació del Ferrocarril i l'Església Kallio, tots ells amb uns interiors especialment bells.
  Route européenne de l´A...  
En ce qui concerne les intérieurs, on remarquera Ca l'Arquer, œuvre de Marcel·lià Coquillat, un édifice réformé par Antoni Puig Gairalt, les vitraux de la Casa Fernández œuvre de Balcells, et les mosaïques de Lluís Bru dans l'église de Sant Martí, construite dans un style éclectique par Claudi Duran i Ventosa.
El músico Enric Granados fue uno de los veraneantes más habituales y atrajo a su vez a colegas como Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el núcleo de pintores destacan Josep de Togores, que nació en Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert y Marià Espinal; y entre los escultores, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que fundó un taller de moldes, Josep Viladomat y Francesc Juventeny.
El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el nucli de pintors destaquen Josep de Togores, que va néixer a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal; i entre els escultors, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny.
  Route européenne de l´A...  
En ce qui concerne les intérieurs, on remarquera Ca l'Arquer, œuvre de Marcel·lià Coquillat, un édifice réformé par Antoni Puig Gairalt, les vitraux de la Casa Fernández œuvre de Balcells, et les mosaïques de Lluís Bru dans l'église de Sant Martí, construite dans un style éclectique par Claudi Duran i Ventosa.
El músico Enric Granados fue uno de los veraneantes más habituales y atrajo a su vez a colegas como Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el núcleo de pintores destacan Josep de Togores, que nació en Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert y Marià Espinal; y entre los escultores, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que fundó un taller de moldes, Josep Viladomat y Francesc Juventeny.
El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el nucli de pintors destaquen Josep de Togores, que va néixer a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal; i entre els escultors, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny.
  Route européenne de l´A...  
Avec cette incorporation, l´itinéraire de la visite permettra de voir le Pavillon de Sant Jordi réformé, avec une exposition sur le passé, le présent et le futur de l´institution, l´église, le Pavillon de Sant Rafael et une partie des tunnels, et on pourra à nouveau circuler dans une partie de l´ancienne enceinte avec ses jardins.
Desde el 11 de julio de 2011, la visita guiada al conjunto modernista del Hospital de San Pau incluye también una parte de los túneles que Domènech i Montaner construyó para unir los diferentes pabellones modernistas que formaban el recinto hospitalario. Con esta incorporación la visita permite descubrir el remodelado Pabellón de San Jordi, con una exposición del pasado, presente y futuro de la institución, la iglesia, el Pabellón de San Rafael, los túneles, y se puede circular de nuevo por una parte del antiguo recinto ajardinado. Las visitas son guiadas, y es obligatorio el uso de casco y chaleco reflectante, material que se suministra a cada visitante al entrar.
  Route européenne de l´A...  
Dès sa nomination en tant qu'architecte municipal, il élabora un plan urbanistique en vue de rénover le centre historique et de dessiner le nouveau programme d'extension. En 1911, il restaura le perron de l'église paroissiale, aujourd'hui très différent, et les jardins qui l'entourent.
Como arquitecto municipal, el mismo año de su nombramiento elaboró un plan urbanístico de reforma del casco antiguo y el de extensión del nuevo ensanche. En el año 1911 arregló las escaleras de acceso a la iglesia parroquial, ahora muy transformadas, y los jardines que la rodean. Finalmente, y fuera del límite cronológico que nos ocupa, en 1932 proyectó una fuente. La construcción pública más importante en la cual trabajó fue el proyecto para el Ayuntamiento y las escuelas que realizó entre 1910 y 1913. Se trata de un edificio de tres cuerpos: el central, de tres plantas, destinado al consistorio, y los laterales, más bajos, a escuelas de niños y niñas respectivamente. Está realizado con mampostería común de ladrillo visto alrededor de las aberturas y tiene un portal de acceso con un gran arco de medio punto dividido en tres partes por finas columnas. Entre las obras privadas de Raspall cabe destacar la casa y el café de Sebastià Bassa, que data de 1906. Se trata de una construcción entre medianeras de tres pisos de altura que presenta una fachada de mampostería común y ladrillo con ornamentación cerámica dispuesta en pequeñas hileras y en los alféizares de las ventanas.
  Route européenne de l´A...  
Ses premiers pas d'architecte, il les fait en tant qu'assistant de F. Villar i Carmona, avec des oeuvres de type religieux: réforme de la chapelle de Sant Josep de la basilique de Montserrat et travaux de l'autel de l'église de Monistrol, aujourd'hui disparu.
Realizó sus primeras intervenciones como arquitecto en calidad de ayudante del también arquitecto F. Villar i Carmona, con obras de tipo religioso: la reforma de la capilla de san José de la basílica de Montserrat y los trabajos del altar de la iglesia de Monistrol, hoy desaparecida. A lo largo de su carrera proyectó muchos edificios religiosos, gran parte de ellos de manera altruista, colaborando con Dorotea de Chopitea, entre los que destaca el templo del Sagrado Corazón de Jesús (1902; carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 111-117), que acabó su hijo, también arquitecto, Josep Maria Sagnier i Vidal.
Les seves primeres intervencions com a arquitecte van ser com a ajudant del també arquitecte F. Villar i Carmona amb obres de tipus religiós: la reforma de la capella de Sant Josep de la basílica de Montserrat i els treballs de l'altar de l'església de Monistrol, avui desaparegut. Al llarg de la seva carrera va projectar molts edificis religiosos, gran part de manera altruista, col·laborant amb Dorotea de Chopitea, dels quals destaca el temple del Sagrat Cor de Jesús (1902; carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 111-117), que va acabar el seu fill, també arquitecte, Josep Maria Sagnier Vidal.
  Route européenne de l´A...  
En 1882, il achète un terrain et entame la construction de l'édifice. Il commande le projet à l'architecte Francesc Villar, qui commence à construire une église de style néoclassique. Suite à des désaccords avec l'architecte, A. Gaudí reprend la direction des travaux sur recommandation de Joan Martorell, également architecte, qui est membre du Conseil des travaux.
En 1882 compró un solar e inició la construcción del edificio. Encargó el proyecto al arquitecto Francesc Villar, quien comenzó a levantar un templo de estilo neoclásico. Por desavenencias con el arquitecto, comenzó a dirigir las obras A. Gaudí, recomendado por el también arquitecto Joan Martorell, que era miembro de la Junta de Obras. A. Gaudí acabó la parte ya comenzada por F. Villar, la cripta, y propuso un nuevo proyecto para el templo de la Sagrada Familia (1882; inacabado), que fue aceptado. En 1891 comenzaron las obras del nuevo proyecto con la Fachada del Nacimiento.
L'any 1882 va comprar un solar i va iniciar la construcció de l'edifici. Va encarregar el projecte a l'arquitecte Francesc Villar, el qual començà a aixecar un temple d'estil neoclàssic. Per desa-vinences amb l'arquitecte, va encomanar la continuació de les obres a A. Gaudí, recomanat pel també arquitecte Joan Martorell, que era membre de la Junta d'Obres. A. Gaudí va acabar la part ja començada per F. Villar, la cripta, i va proposar un nou projecte per al temple de la Sagrada Família (1882; inacabat), que fou acceptat. L'any 1891 es van iniciar les obres del nou projecte amb la Façana del Naixement.
  Route européenne de l´A...  
L'on doit à son génie la réforme de la Casa Ximenis (1914), dont on soulignera la résolution des ouvertures de la façade et l'originalité des balustrades des balcons, auxquelles sont incorporées des sièges latéraux et les sgraffites qui décorent la façade. Il est aussi l'auteur d'autres œuvres mineures, comme la chapelle latérale de l'église de Sant Francesc et la niche du couvent des pères Carmélites (1919).
Mención especial merece Josep Maria Jujol Gibert, discípulo y colaborador de Antoni Gaudí. A su genio se deben la reforma de la Casa Ximenis (1914), donde destaca la resolución de las aberturas de la fachada y la originalidad de las barandillas de los balcones, a los que incorporó unos asientos laterales, y los esgrafiados que decoran la fachada. Tiene además alguna obra menor: una capilla lateral de la iglesia de Sant Francesc y el camarín del convento de los padres Carmelitas (1919). Pero donde puso en juego su creatividad fue en el Teatro Metropol (1908-1910), ubicado en un espacio difícil en los bajos de un edificio que resolvió brillantemente con el uso de cavidades y formas insólitas inspiradas en un barco. Finalmente, Tarragona acoge también una obra de juventud de Antoni Gaudí: el altar de la iglesia de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
Mereix un especial esment Josep Maria Jujol Gibert, deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí. Al seu geni es deuen la reforma de la Casa Ximenis (1914), on destaca la resolució de les obertures de la façana i l'originalitat de les baranes dels balcons, a les quals incorporà uns seients laterals, i els esgrafiats que decoren la façana. Té també alguna obra menor: una capella lateral de l'església de Sant Francesc i el cambril del convent dels pares Carmelites (1919). Però on mostrà la seva creativitat fou en el Teatre Metropol (1908-1910), situat en un difícil espai als baixos d'un edifici que resolgué brillantment utilitzant cavitats i formes insòlites inspirades en un vaixell. Finalment, Tarragona acull també una obra de joventut d'Antoni Gaudí: l'altar de l'església de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
  Route européenne de l´A...  
La maison correspond à sa période la plus moderniste, caractérisée par un travail très minutieux des arts appliqués et décoratifs. À Argentona, l'architecte effectua également des travaux sur des édifices historiques. En 1897, il restaura et décora l'intérieur de la chapelle Santíssim de l'église gothique de Sant Domènec.
El conjunt més destacable, però, és el format per les obres construïdes per Josep Puig i Cadafalch. Puig era fill de Mataró i va escollir Argentona com a localitat d'estiueig. Amb aquest objectiu va adquirir tres antigues cases de poble que va integrar en un habitatge unifamiliar. Va iniciar-ne la reforma cap a 1897 i les obres van estar acabades el 1905. Es tracta d'un conjunt tancat per alts murs de parament blanc coronats per uns merlets de maó i una doble façana a la banda del jardí que incorpora una galeria. Sobre la plaça hi va projectar una vistosa pèrgola de fusta verda. L'interior conserva un gust entre ingenu i rural, amb simples bigues de fusta pintades de colors clars i materials populars que conjumina amb guixos d'escultures ornamentals que Eusebi Arnau havia concebut per a altres obres de l'arquitecte. La casa respon al seu període més modernista amb un acurat tractament de les arts aplicades i decoratives. També a Argentona trobem una de les intervencions que va fer l'arquitecte sobre edificis històrics. L'any 1897 va restaurar i decorar els interiors de la capella del Santíssim de l'església gòtica de Sant Domènec.
  Route européenne de l´A...  
L'on doit à son génie la réforme de la Casa Ximenis (1914), dont on soulignera la résolution des ouvertures de la façade et l'originalité des balustrades des balcons, auxquelles sont incorporées des sièges latéraux et les sgraffites qui décorent la façade. Il est aussi l'auteur d'autres œuvres mineures, comme la chapelle latérale de l'église de Sant Francesc et la niche du couvent des pères Carmélites (1919).
Mención especial merece Josep Maria Jujol Gibert, discípulo y colaborador de Antoni Gaudí. A su genio se deben la reforma de la Casa Ximenis (1914), donde destaca la resolución de las aberturas de la fachada y la originalidad de las barandillas de los balcones, a los que incorporó unos asientos laterales, y los esgrafiados que decoran la fachada. Tiene además alguna obra menor: una capilla lateral de la iglesia de Sant Francesc y el camarín del convento de los padres Carmelitas (1919). Pero donde puso en juego su creatividad fue en el Teatro Metropol (1908-1910), ubicado en un espacio difícil en los bajos de un edificio que resolvió brillantemente con el uso de cavidades y formas insólitas inspiradas en un barco. Finalmente, Tarragona acoge también una obra de juventud de Antoni Gaudí: el altar de la iglesia de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
Mereix un especial esment Josep Maria Jujol Gibert, deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí. Al seu geni es deuen la reforma de la Casa Ximenis (1914), on destaca la resolució de les obertures de la façana i l'originalitat de les baranes dels balcons, a les quals incorporà uns seients laterals, i els esgrafiats que decoren la façana. Té també alguna obra menor: una capella lateral de l'església de Sant Francesc i el cambril del convent dels pares Carmelites (1919). Però on mostrà la seva creativitat fou en el Teatre Metropol (1908-1910), situat en un difícil espai als baixos d'un edifici que resolgué brillantment utilitzant cavitats i formes insòlites inspirades en un vaixell. Finalment, Tarragona acull també una obra de joventut d'Antoni Gaudí: l'altar de l'església de Nostra Senyora del Sagrat Cor (1910).
  Route européenne de l´A...  
Autour de cette magnifique voie circulaire, des architectes importants construisirent des édifices représentatifs majeurs tels que le parlement autrichien, l'hôtel de ville de Vienne et le Neue Burg ou « nouveau château », un ajout au palais Hofburg, ainsi que des musées, le Burgtheater, de nombreux palais et même une église, la Votivkirche.
Durant la segona meitat del segle XIX, la ciutat de Viena va experimentar una important renovació urbana. Un cop enderrocada la major part de l'antiga muralla de la ciutat i els seus bastions, la zona que abans havien ocupat aquestes fortificacions va esdevenir l'espai constructiu més notable de l'època. Sota el regnat de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria (que va governar del 1848 al 1916), en el període que s'inicia pels volts del 1860, es va construir un nou bulevard que encerclava la ciutat interior com un anell -d'aquí el nom de Ringstraße (carrer anell). Al llarg d'aquesta esplèndida via circular, un seguit de grans arquitectes van construir-hi edificis importants com el Parlament Austríac, l'Ajuntament de Viena i el Neue Burg (Castell Nou), un afegit al Hofburg o antic Palau Imperial, així com museus, el Burgtheater, nombrosos palaus i fins i tot una església (Votivkirche). Pel que fa a l'estil, la majoria d'aquests edificis poden considerar-se neoclassicistes. Les iniciatives constructives historicistes incloïen estils com el neogòtic (Ajuntament, Votivkirche), el neorenaixentisme (Òpera, Universitat), el neobarroc (Burgtheater) i fins i tot el neogrec (Parlament). Els arquitectes més importants que van treballar al llarg del Ringstraße van ser Gottfried Semper, Theophil Hansen, Carl von Hasenauer, August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll.
  Route européenne de l´A...  
D'autre part, dans la rue de l'Église se dresse un exemplaire remarquable de l'architecte Antoni Maria Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), un immeuble qui accueille aujourd'hui le siège de la communauté des soeurs dominicaines de Montsió.
Por otro lado, en la calle de la Església se erige una destacada muestra de la obra del arquitecto Antoni M. Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), edificio que en la actualidad acoge la comunidad de clausura de las monjas dominicas de Montsió. Por encargo de Josep Pujol i Colom, primo de Pau Pujol Vila, propietario de la fábrica antes mencionada, Gallissà transformó una antigua masía. Sobre la estructura original proyectó una torre almenada y aplicó elementos constructivos de cerámica, como la tribuna central o el mirador sobre la calle de la Església. En el interior se conservan revestimientos cerámicos producidos por Pujol i Bausis y bellas muestras de vitrales. Tras la muerte de Gallissà, el arquitecto Josep Font i Gumà finalizó los trabajos de reforma.
D'altra banda, al carrer de l'Església s'aixeca una destacada mostra de l'obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), edifici que actualment acull la comunitat de clausura de les monges dominiques de Montsió. Per encàrrec de Josep Pujol i Colom, cosí de Pau Pujol Vila, propietari de la fàbrica abans esmentada, Gallissà transformà una antiga masia. Sobre l'estructura original projectà una torre emmerletada i aplicà elements constructius de ceràmica, com la tribuna central o el mirador sobre el carrer de l'Església. A l'interior es conserven revestiments ceràmics produïts per Pujol i Bausis, i belles mostres de vitralls. Després de la mort de Gallissà els treballs de reforma foren finalitzats per l'arquitecte Josep Font i Gumà.
  Route européenne de l´A...  
D'autre part, il existe encore une salle de bal, le Salon Kapps (1910), un édifice d'un seul étage où dominent le blanc et le jaune. Au-dessus de la ville, sur une colline, s'érige l'église luthérienne (1908), dont la façade pointue est couronnée d'une croix ; elle conserve encore les vitraux d'origine.
De ese momento data el patrimonio modernista de la población. Los emigrantes alemanes convirtieron Lüderitz en un recuerdo de su tierra originaria recreando la ciudad con un estilo próximo a la Secession. Las casas presentan formas asimétricas, cubiertas por pronunciados tejados propios de países nórdicos, con las fachadas pintadas de blanco con notas de colores vivos, azul, rojo o naranja. La más conocida es la Casa Goerke (1909), enorme y lujosa construcción que integra el gusto de la Secession con lo más pintoresco del Domestic Revival británico. La Casa Kreplin (1910), más sencilla, presenta un rico cromatismo con franjas azules y rojas. Se conserva incluso un salón de baile, el Salón Kapps (1910), edificio de planta baja donde dominan el blanco y el amarillo. Por encima de la ciudad, sobre una colina, se encuentra la iglesia luterana (1908), con su fachada puntiaguda coronada por una cruz, que conserva todavía los vitrales originales.
D'aquest moment data el patrimoni modernista de la població. Els emigrants alemanys van convertir Lüderitz en un record de la seva terra originària recreant la ciutat amb un estil pròxim a la Secession. Les cases presenten formes asimètriques, cobertes per teulades pronunciades pròpies de països nòrdics, amb les façanes pintades de blanc amb notes de colors vius, blau, vermell o taronja. La de més anomenada és la Casa Goerke (1909), enorme i luxosa construcció que integra el gust de la Secession amb el més pintoresc del Domestic Revival britànic. La Casa Kreplin (1910), més senzilla, presenta un ric cromatisme amb franges blaves i vermelles. Fins i tot es conserva un saló de ball, el Saló Kapps (1910), edifici de planta baixa on dominen el blanc i el groc. Per sobre de tota la ciutat, damunt d'un turó, es troba l'església luterana (1908), amb la façana punxeguda coronada per una creu, que conserva encara els vitralls originals.
  Route européenne de l´A...  
Il avait l'intention d'y construire une cité ouvrière en s'inspirant du concept utopiste des villes-jardins britanniques, qui permettaient de concilier travail et conditions de vie dignes. Güell sollicita la collaboration de Joan Rubió i Bellver et Francesc Berenguer pour la construction des différents immeubles du village et il confia la construction de l'église à Gaudí.
El 1890, Eusebi Güell va traslladar la fàbrica tèxtil que tenia a Sants, el Vapor Vell, a Santa Coloma de Cervelló. El seu objectiu era construir una colònia obrera a partir d'un plantejament utopista que s'inspirava en les ciutats-jardí britàniques on havia de conviure el món del treball amb unes condicions de vida dignes. Güell va demanar la col·laboració de Joan Rubió i Bellver i Francesc Berenguer per a la construcció dels diferents edificis del poble i va encarregar a Gaudí la construcció de l'església. Gaudí hi va treballar entre 1898 i 1914, amb un ambiciós projecte basat en la superposició de dues capelles amb l'objectiu de posar a prova el sistema constructiu de la Sagrada Família. En deixar Gaudí la direcció, només s'havia aixecat l'església baixa que es coneix com a Cripta Güell.
  Route européenne de l´A...  
D'autre part, dans la rue de l'Église se dresse un exemplaire remarquable de l'architecte Antoni Maria Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), un immeuble qui accueille aujourd'hui le siège de la communauté des soeurs dominicaines de Montsió.
Por otro lado, en la calle de la Església se erige una destacada muestra de la obra del arquitecto Antoni M. Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), edificio que en la actualidad acoge la comunidad de clausura de las monjas dominicas de Montsió. Por encargo de Josep Pujol i Colom, primo de Pau Pujol Vila, propietario de la fábrica antes mencionada, Gallissà transformó una antigua masía. Sobre la estructura original proyectó una torre almenada y aplicó elementos constructivos de cerámica, como la tribuna central o el mirador sobre la calle de la Església. En el interior se conservan revestimientos cerámicos producidos por Pujol i Bausis y bellas muestras de vitrales. Tras la muerte de Gallissà, el arquitecto Josep Font i Gumà finalizó los trabajos de reforma.
D'altra banda, al carrer de l'Església s'aixeca una destacada mostra de l'obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), edifici que actualment acull la comunitat de clausura de les monges dominiques de Montsió. Per encàrrec de Josep Pujol i Colom, cosí de Pau Pujol Vila, propietari de la fàbrica abans esmentada, Gallissà transformà una antiga masia. Sobre l'estructura original projectà una torre emmerletada i aplicà elements constructius de ceràmica, com la tribuna central o el mirador sobre el carrer de l'Església. A l'interior es conserven revestiments ceràmics produïts per Pujol i Bausis, i belles mostres de vitralls. Després de la mort de Gallissà els treballs de reforma foren finalitzats per l'arquitecte Josep Font i Gumà.
  Route européenne de l´A...  
[Intérieur d´église], 1894, Institut d´Art et Recherche, Barcelone), mais, très vite, il doit se consacrer davantage à l´orfèvrerie de son père, emploi qu´il conservera toute sa vie professionnelle. À sa maturité, il se décide pour la littérature et, sous le pseudonyme de «J.V. Colimines», publie des romans, des nouvelles et quelques pièces de théâtre.
[Interior de iglesia], 1894; Institut d´Art i Investigació), pero muy pronto tuvo que dedicarse más al taller de orfebrería de su padre, tarea que ejerció durante toda su vida profesional. En la etapa de madurez se inclinó por el campo literario y, con el pseudónimo de "J.V. Colomines" publicó narraciones y novelas y alguna pieza teatral. Su obra siempre se movió en torno a temas sociales marginales.
, 1894, Institut d´Art i Investigació, Barcelona), però ben aviat va haver de dedicar-se més al taller d´orfebreria del seu pare, tasca que exercí durant tota la seva vida professional. En l´etapa de maduresa s´inclinà pel camp literari, i amb el pseudònim de "J.V. Colomines" publicà narracions i novel·les i alguna peça teatral. La seva obra sempre es mou entorn de temes socials marginals.
  Route européenne de l´A...  
Ses édifices les plus importants sont la Anker-Haus on the Graben (1er district, 1895), ses deux villas (19e district, 1888 et 1911), les édifices sur LinkeWienzeile (6e district, 1898/99), la Postsparkasse [Caisse d'épargne de la poste] (1er district, 1906) et la Kirche am Steinhof [Église de St. Leopold, Steinhof] (14e district, 1907).
El deixeble més important dels arquitectes del Ringstraße fou Otto Wagner (1841-1918). Wagner va ser també l'arquitecte més destacat del període Jugendstil o modernista a Viena. Els seus edificis més importants són la Casa Anker, al Graben (districte 1, 1895), dues vil·les (districte 19, 1888 i 1911), els edificis del LinkeWienzeile (districte 6, 1898-1899), l'edifici de la Postsparkasse (Caixa Postal d'Estalvis, districte 1, 1906) i l'església d'Steinhof (districte 14, 1907). Inicialment va utilitzar formes historicistes, però pels volts del 1900 Wagner va començar a produir dissenys cada vegada més austers i sobris. L'ornamentació passa ara a un segon terme i sovint es dissenya amb la intenció de donar una impressió d'estricta funcionalitat.
  Route européenne de l´A...  
Gros plan du vitrail de l'église (© Stuart Robertson)
Detall de vitrall de l'església (© Stuart Robertson)
  Route européenne de l´A...  
Antoni Gaudí, 1898-1908. Crypte de l'église de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
Antoni Gaudí, 1898-1908. Cripta de la iglesia de la Colonia Güell (© Consorci Colònia Güell)
Antoni Gaudí, 1898-1908. Cripta de l'església de la Colònia Güell (© Consorci Colònia Güell)
  Route européenne de l´A...  
L'église Mackintosh de Queen's Cross
La iglesia Mackintosh de Queen's Cross
L'església Mackintosh de Queen's Cross
  Route européenne de l´A...  
Les dernières années, il se consacrera au dessin satirique de la société et de l'église pour la revue
En los últimos años se dedicó a realizar dibujos satíricos de la sociedad y de la Iglesia para la revista
Els darrers anys es va dedicar a fer dibuixos satírics de la societat i de l'Església per a la revista
  Route européenne de l´A...  
La société se charge de la conservation de l'église Queen's Cross (1896-1899), située dans le quartier de Maryhill, près du centre de Glasgow ; il s'agit du seul édifice religieux conçu par Mackintosh.
La societat té cura de l'església Queen's Cross (1896-1899), al barri de Maryhill, prop del centre de Glasgow, l'únic edifici religiós projectat per Mackintosh. Tot el conjunt està inspirat en els sistemes de construcció propis de l'estil gòtic i està dominat per una potent torre que sembla la d'un castell normand.
  Route européenne de l´A...  
Le Consortium de la Colònia Güell a été constitué en 1993 dans le but de gérer l'église de la cité ainsi que les pinèdes alentour. Il est formé par les entités suivantes: Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sol de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona et la Mairie de Santa Coloma de Cervelló.
El Consorci de la Colònia Güell es va constituir el 1993 per gestionar l'església de la Colònia i les pinedes que l'envolten. Està constituït pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.
  Route européenne de l´A...  
À Barcelone, il a exécuté le grand autel de l'église de la Concepció (1871; Aragó, 299 - Passatge Rector Oliveras, 1-5) et la partie la plus ancienne de l'Hôpital du Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288), deux oeuvres de style néogothique.
En Barcelona trabajó en 1871, en el altar mayor de la iglesia de la Concepción (Aragó, 299 -pasaje Rector Oliveras, 1-5) y en la parte antigua del Hospital del Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288) ambas obras de estilo neogótico.
A Barcelona va treballar el 1871 en l'altar major de l'església de la Concepció (Aragó, 299 -passatge Rector Oliveras, 1-5) i en la part antiga de l'Hospital del Sagrat Cor (1885; Viladomat, 288), ambdues obres d'estil neogòtic.
  Route européenne de l´A...  
De son atelier, à l'époque où il était déjà dirigé par son fils, A. Oriach i Rovira, proviennent plusieurs vitraux de la basilique de Santa Maria del Mar (Plaça de Santa Maria, 1) et ceux de l'église de Santa Maria del Pi (Plaça del Pi, 7), mais on retrouve aussi sa signature à Vic et Gérone.
En este taller se fabricaron, cuando ya lo dirigía su hijo, A. Oriach i Rovira, algunas vidrieras de la basílica de Santa Maria del Mar (plaza de Santa Maria, 1) y los de la iglesia de Santa Maria del Pi (plaza del Pi, 7), pero también encontramos producciones suyas en Vic y Gerona.
Van sortir d´aquest taller, quan ja el dirigia el seu fill A. Oriach i Rovira, alguns vitralls de la basílica de Santa Maria del Mar (plaça de Santa Maria, 1) i els de l´església de Santa Maria del Pi (plaça del Pi, 7), però també hi ha producció seva a Vic i Girona.
  Route européenne de l´A...  
Fils de l'architecte Rovira i Trias, il obtient en 1866 le diplôme de l'École d'architecture de Madrid. Peu après, le voici déjà construisant le clocher de la paroisse de les Corts, dans le style de l'église mais avec des applications de fer.
Hijo del arquitecto Rovira i Trias, obtuvo el título de arquitecto en 1866 en la Escuela de Arquitectura de Madrid y, poco después, ya estaba construyendo el campanario de la iglesia parroquial de Les Corts, siguiendo el estilo del templo, pero con aplicaciones de hierro.
Fill de l'arquitecte Rovira i Trias, va obtenir el títol d'arquitecte el 1866 a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i poc després ja estava construint el campanar de l'església parroquial de les Corts seguint l'estil del temple però amb aplicacions de ferro.
  Route européenne de l´A...  
Cet itinéraire, qui coïncide avec l´exposition que CaixaForum consacre à l´architecte, prétend montrer les différentes typologies architectoniques de cet artiste prolifique, à travers la visite d´édifices comme la Banqua Arnús, la Casa Miquel Farguas, l´église de Pompéi, ainsi qu´un hôtel particulier situés sur l´avenue Diagonal.
L'exposició que la Maison Autrique dedica a Victor Horta es proposa seguir o resseguir els moments clau d'una obra arquitectònica avui desapareguda. Aquesta iniciativa s'inscriu dins el moviment de recuperació de la memòria de l'Art Nouveau, un moviment important des de fa uns anys a la regió brussel·lesa.
1 2 Arrow