|
|
En aquesta subsèrie se situa el Googlegrama L’origen del món, que recrea el nu més aclaparadorament explícit de la pintura del segle XIX, pintat per Gustave Courbet el 1866 per al diplomàtic turc-egipci Khalil-Bey (1831-1879), home que va reunir una efímera però intensa col·lecció de pintures dedicada al cos femení, gràcies a l’assessorament del marxant Paul Durand-Ruel. Entre d’altres, Khalil-Bey, que es va acabar arruinant pel seus deutes de joc, també posseïa El bany turc, d’Ingres. Al llarg del segle XX, famosa a sotto voce pel seu atreviment sexual i tècnic, la pintura va passar per diversos propietaris, que la mantenien allunyada de la mirada del públic, fins que el 1995, després de pertànyer al psicoanalista Jacques Lacan, va ingressar al Museu d’Orsay, on actualment s’exposa amb normalitat. Però està clar que Fontcuberta no és gens innocent en la tria d’aquesta obra pel seu alt caràcter emblemàtic. En el cas de l’obra de Courbet, l’artista té present que es tracta d’una pintura que en la seva reproducció a la xarxa encara actualment provoca controvèrsia i problemes de censura i és un símbol de l’etern dilema entre art i pornografia i del paper de la mirada de l’espectador. L’habitual ironia en l’obra de Fontcuberta està present també en l’elecció de les paraules clau per a la cerca de 10.000 imatges al Google per realitzar aquesta obra. En aquest cas, Fontcuberta ha jugat amb el doble sentit del títol de L’origen del món, que al·ludeix als genitals femenins, triant paraules per al criteri de cerca relacionades amb l’astrofísica: Big Bang, Black Hole (forat negre) i Dark Matter (matèria fosca). Una aproximació als detalls de l’obra posa de manifest també la total arbitrarietat del resultat de la cerca a Google ja que moltes de les petites imatges són de temàtiques molt diverses i molt allunyades de les paraules clau. Fontcuberta, doncs, revela un engany, no només perceptiu, sinó també sobre la representació del món a les xarxes.
|
