|
|
A una certa nostàlgia de la lentitud, a acaronar el pensament de què tot va massa depresa, s’uneix el sentiment de què tot podría anar encara més depresa. El defecte de la gran velocitat està, doncs, més lligat a allò que encara no ens dóna que a allò de què realment ens priva. Per a molts, la lentitud és un signe de noblesa i de despreniment, mentre que per a aquests mateixos la velocitat és encara massa lenta. Paradoxa suprema de gents i de temps accelerats. I així acaba resultant que cap acceleració no suposa aliviar la impaciencia de voler arribar abans d’haver sortit.
|