|
|
Ha sido Occidente quien ha definido y explicado la historia de África, su relato, y con ello ha provocado un sesgo obvio en nuestra percepción sobre el continente, que se ha centrado en la visión histórica de un continente necesitado, más que en las colaboraciones africanas a la historia de la humanidad.
|
|
|
Along these lines, Oyěwùmí makes some very interesting reflections on gender analysis from an African perspective, challenging some pre-established Western assumptions.. She questions the very dichotomy between man and woman, for example, linking it to the central role of the nuclear family in European culture as a specific space in which the woman’s role has been historically predefined, and where women fight for liberation. Oyěwùmí provides this necessary double perspective, showing that our reality is not the only reality possible, and our categories are not the only categories possible. She describes examples of different systems of social and family organisation in different African communities, where, historically, the role of women has little to do with the role of women in the West.
|
|
|
Ha estat Occident qui ha definit i explicat la història d’Àfrica, el seu relat, i amb això ha provocat un biaix obvi en la nostra percepció sobre el continent, que s’ha centrat en la visió històrica d’un continent necessitat, més que no pas en les col·laboracions africanes a la història de la humanitat. Queda clar que l’Àfrica pateix un biaix sistèmic: està subrepresentada a nivell de contingut, de participació i de perspectiva. Partim, doncs, d’un apriorisme incorrecte. Hem d’incrementar, doncs, el nombre de veus que parlin de i des de l’Àfrica, així com la seva contextualització dins el discurs global. I cal fer-ho evitant caure en un reconeixement de quota, sense una aproximació paternalista, sinó cercant un interlocutor vàlid, amb una acceptació sincera de l’altre. És per això que fa temps que s’està reclamant un procés de descolonització del coneixement. El 1984 l’escriptor nigerià Chinua Achebe ho va reclamar en una entrevista, amb una frase inclosa a l’exposició: «Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, els relats de caça sempre glorificaran els caçadors».
|
