cal – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot 41 Ergebnisse  www.coupdefouet.eu
  Ruta Europea del Modern...  
La seva producció arquitectònica és escassa, però cal esmentar la Casa Estapé (1907; passeig de Sant Joan, 6; abans anomenada Casa Laplana), el convent de Valldonzella (1910; Císter, 39-45) i el Cementiri d'Olius, que es relaciona directament amb obres d'A.
Sa production architecturale est peu abondante, mais citons néanmoins la Casa Estapé (1907; Passeig de Sant Joan, 6; appelée auparavant Casa Laplana), le couvent de Valldonzella (1910; Císter 39-45) et le Cimetière d'Olius, à rattacher aux travaux d'A. Gaudí.
Su producción arquitectónica es escasa, pero hay que mencionar la Casa Estapé (1907; paseo de Sant Joan, 6; antes llamada Casa Laplana), el convento de Valldonzella (1910; Císter, 39-45) y el Cementerio de Olius, que se considera directamente relacionado con obras de A. Gaudí.
  Ruta Europea del Modern...  
Com a la resta de ciutats, l'arquitectura modernista de Terol cal vincular-la a la burgesia local que va voler rivalitzar amb la que en segles anteriors havia erigit l'aristocràcia com a símbol de poder.
Comme dans les autres villes, le Modernisme de Teruel est lié à la bourgeoisie locale qui prétendait rivaliser avec les œuvres architecturales commandées par l'aristocratie dans les siècles précédents, comme symbole de pouvoir. Pour concrétiser ces souhaits, ils trouvèrent en Pau Monguió i Segura, provenant de Tarragone, l'architecte idéal pour projeter leurs œuvres. Le troisième agent du processus fut constitué par les artisans de Teruel qui contribuèrent, avec leur grand professionnalisme à matérialiser les œuvres. Une complicité heureuse qui permet de contempler comme fait différentiel et singulier l'architecture moderniste de Teruel.
Como en el resto de ciudades, la arquitectura del Modernismo turolense hay que vincularla a la burguesía local que pretendió rivalizar con la que en siglos anteriores levantó la aristocracia como símbolo de poder. Para plasmar esos deseos encuentran en Pablo Monguió i Segura, procedente de Tarragona, el arquitecto idóneo que proyecte sus obras. El tercer agente del proceso son los artesanos turolenses, que contribuyen con su gran profesionalidad a materializar las obras. Una afortunada complicidad que permite contemplar como hecho diferenciado y singular la arquitectura modernista de Teruel.
  Ruta Europea del Modern...  
Puig i Cadafalch era molt conscient que construïa una casa per a un fabricant tèxtil. Per això, a tot arreu, en esgrafiats, vidres emplomats i rajoles, introdueix com a emblemes una flor, que cal suposar és la flor del cotó, i la roda dentada de la maquinària tèxtil.
Puig i Cadafalch était très conscient du fait qu´il bâtissait une maison pour un fabricant textile. C´est pourquoi il disposa partout des sgraffites, des vitraux et des carreaux de faïence, introduisant comme emblème une fleur, dont on suppose qu´il s´agit de la fleur du coton et la roue dentelée des machines textiles, qui constitueront les symboles héraldiques de la maison, exprimés graphiquement dans l´arbre généalogique du foyer, par les initiales JCR.
Puig i Cadafach era muy consciente de que construía una casa para un fabricante textil. Por esta razón, en todas partes, en esgrafiados, vidrios emplomados y azulejos, introduce como emblemas una flor, que cabe suponer que es la flor del algodón, y la rueda dentada de la maquinaria textil. Serán la simbología heráldica de la casa, expresada gráficamente en el árbol genealógico de la chimenea, conjuntamente con las iniciales JCR.
  Ruta Europea del Modern...  
La majoria de construccions són edificis d'habitatges, però també es van realitzar obres d'ús públic, escoles, bancs, hospitals i edificis industrials i petites botigues, edificis d'oci, teatres i un cinema, el Cinema Apol·lo. D'altra banda, cal destacar l'àmplia difusió social que van tenir les arts aplicades i decoratives, el mobiliari, les peces de forja, la pintura decorativa, etc.
Ce nouveau style connaît un grand succès. La plupart des constructions sont des immeubles d'appartements mais aussi des oeuvres publiques, telles que des écoles, banques, hôpitaux, bâtiments industriels, petites boutiques, édifices destinés aux loisirs, théâtres et un cinéma, le cinéma Apollo. Il faut aussi signaler la large diffusion sociale des arts appliqués et décoratifs, les pièces en fer forgé, la peinture décorative, etc.
El nuevo estilo tuvo gran difusión. La mayoría de construcciones son edificios de viviendas, pero también se realizaron obras de uso público, escuelas, bancos, hospitales y edificios industriales y pequeños comercios, edificios de ocio, teatros y un cine, el Cine Apolo. Por otro lado, cabe destacar la amplia difusión social que tuvieron las artes aplicadas y decorativas, el mobiliario, las piezas de forja, la pintura decorativa, etc.
  Ruta Europea del Modern...  
Així mateix, va participar en les obres de reforma de l'edifici de l'antiga Tinència d'Alcaldia d'Hostafrancs (1895; 1908-1915; Creu Coberta, 106; actual seu del districte de Sants-Montjuïc), edifici iniciat per J. Gustà el 1895 en el qual aplicà elements modernistes, tot i que cal entendre'l dins de l'eclecticisme.
À Barcelone, il occupe un poste municipal - chef du service d'évaluations de la Municipalité- et réalise divers projets urbanistiques, comme le Plan général d'urbanisation du quartier des Les Corts-Sarrià et celui de Sant Martí de Provençals (1909 et 1920). C'est ainsi qu'il participe à la rénovation de l'édifice de l'ancienne Mairie d'Hostafrancs (Creu Coberta, 106, 1895; 1908-1915, Barcelone; actuellement siège du district de Sants-Montjuïc), bâtiment commencé par J. Gustà en 1895 et pour lequel il emploie des éléments modernistes, tout en faisant preuve d'un certain éclectisme.
En Barcelona ejerció un cargo municipal -jefe del servicio de valoraciones del Ayuntamiento y realizó varios proyectos urbanísticos, como el Plan General de Urbanización de las Corts-Sarrià y el de Sant Martí de Provençals (1909 y 1920). Asimismo, participó en las obras de reforma del edificio de la antigua Tenencia de Alcaldía de Hostafrancs (1895; 1908-1915; Creu Coberta, 106; actual sede del distrito de Sants-Montjuïc), edificio iniciado por J. Gustà en 1895 en el que aplicó elementos modernistas, aunque hay que entenderlo dentro del eclecticismo.
  Ruta Europea del Modern...  
Una de les obres més conegudes d'aquest autor són els dissenys dels vitralls de temes wagnerians per al Cercle del Liceu (Gran Teatre del Liceu, Rambla, 51-59), que van ser elaborats pel taller d'A. Bordalba i en els quals s'observa l'estètica Art Nouveau en què ell es movia. Cal dir, però, que en el camp de l'escenografia va seguir les directrius del seu mestre de tradició realista.
Les vitraux d'inspiration wagnérienne du Cercle du Liceu (Gran Teatre del Liceu) sont est l'une de ses oeuvres les plus célèbres. Ils ont été exécutés par l'atelier d'A. Bordalba et on peut y admirer l'esthétique Art Nouveau dont il est un représentant. Disons cependant qu'en ce qui concerne la scénographie, il suit les lignes directrices de son maître de tradition réaliste.
Una de las obras más conocidas de este autor son los diseños de las vidrieras de temas wagnerianos para el Círculo del Liceo (Gran Teatro del Liceo), que fueron elaboradas por el taller de A. Bordalba y en las que se observa la estética del Art Nouveau en la que se movía. Hay que decir, sin embargo, que en el campo de la escenografía siguió las directrices de su maestro, de tradición realista.
  Ruta Europea del Modern...  
Aquesta difusió del coneixement i el fet de posar en valor els edificis de diferents èpoques és de gran importància. Ofereix, a més, assessorament sobre la planificació de reparacions i ajuda quan cal trobar experts.
La protection officielle des immeubles est aussi de la compétence du musée, et il a la responsabilité d´émettre des rapports, de rechercher, documenter et effectuer des travaux de conservation en référence à l´environnement culturel de la ville. Cette diffusion de la connaissance et le fait de mettre en valeur les édifices d´époques différentes est de grande importance. Il propose aussi des conseils sur la planification de réparations et aide à trouver des experts quand cela est nécessaire.
También es competencia del museo la protección oficial de edificios, y en este sentido tiene la responsabilidad de emitir informes, investigar, documentar y realizar labores de conservación en referencia al entorno cultural de la ciudad. Esta difusión del conocimiento y el hecho de poner en valor los edificios de distintas épocas es de gran importancia. Ofrece además asesoramiento sobre la planificación de reparaciones y ayuda para encontrar expertos cuando es necesario.
  Ruta Europea del Modern...  
Per tenir una visió completa de l'esperit modernista a Mèxic cal no oblidar el mobiliari original de la Casa Requena, actualment conservat al Museo Quinta Gameros de Chihuahua. Era el mobiliari dissenyat per l'advocat José Luis Requena, ajudat per l'artista català Ramon P. Cantó, per moblar el seu propi habitatge del carrer Santa Vera Cruz, 43, avui desaparegut.
Pour avoir une vision complète de l'esprit Art nouveau de Mexico, il ne faut pas oublier le mobilier originel de la Casa Requena, actuellement conservé au Musée Quinta Gameros de Chihuahua. Il s'agit du mobilier dessiné par l'avocat José Luis Requena avec l'aide de l'artiste catalan Ramon P. Cantó, pour meubler sa maison au 43, rue Santa Vera Cruz, aujourd'hui disparue.
Para tener una visión completa del espíritu modernista en México no se debe olvidar el mobiliario original de la Casa Requena, que se conserva en la actualidad en el Museo Quinta Gameros de Chihuahua. Es el mobiliario diseñado por el abogado José Luis Requena, con la ayuda del artista catalán Ramon P. Cantó, para amueblar su propia vivienda de la calle Santa Vera Cruz, 43, hoy desaparecida.
  Ruta Europea del Modern...  
J. Domènech i Estapà va ser un arquitecte que va manifestar la seva oposició al moviment modernista; tot i així, cal entendre´l com a premodernista, encara que en el vessant més historicista i de formes més conservadores.
J. Domènech i Estapà, architecte dont on connaît l'opposition au mouvement modernista, peut cependant être considéré comme un prémodernista, bien que de la tendance la plus historiciste et sous ses formes les plus conservatrices. Ses édifices, de grandes constructions de pierre plutôt rigides, sont influencés au départ par l'architecture mudéjar, avec cependant quelques éléments novateurs qui annoncent déjà le nouveau courant modernista.
J. Domènech i Estapà fue un arquitecto que manifestó su oposición al movimiento modernista; a pesar de todo, hay que entenderlo como premodernista, aunque en la vertiente más historicista y de formas más conservadoras. Sus edificios son grandes construcciones de piedra bastante rígidas, influidos en un primer momento por la arquitectura mudéjar, pero con elementos innovadores que ya presagian la nueva corriente modernista.
  Ruta Europea del Modern...  
En el capítol de les arts aplicades destaca la ceràmica de la factoria Zsolnay de Pécs, que cobreix les teulades i els coronaments dels edificis, així com els vitralls del taller de M. Róth, i l'escultura aplicada de G. Maroti. Cal esmentar també la fundació de la Colònia d'Artistes de Gödöllö, on pintors, escultors, arquitectes i artífexs treballaren conjuntament a la recerca de l'art total.
Au chapitre des arts appliqués, signalons la céramique de l'usine Zsolnay de Pécs, qui recouvre les tuiles et couronnements des édifices, ainsi que les vitraux de l'atelier de M. Róth et la sculpture appliquée de G. Maroti. Il convient aussi de citer la fondation de la Colonie d'Artistes de Gödöllö, où des peintres, sculpteurs, architectes et artistes travaillèrent ensemble en quête de l'art total. L'objectif principal de la colonie d'artistes de Gödöllö, dirigée par A. Körösföi-Kriesh, était de recréer l'unité de la vie et de l'art.
En cuanto a las artes aplicadas, destaca la cerámica de la factoría Zsolnay de Pécs, que cubre los tejados y los coronamientos de los edificios, así como los vitrales del taller de M. Róth y la escultura aplicada de G. Maroti. Hay que mencionar también la fundación de la Colonia de Artistas de Gödöllö, donde pintores, escultores, arquitectos y artífices trabajaron conjuntamente en la búsqueda del arte total. El objetivo de la Colonia de Artistas Gödöllö, dirigida por A. Körösföi-Kriesh, era la recreación de la unidad entre vida y arte.
  Ruta Europea del Modern...  
Cal esmentar altres obres seves, com la decoració del cafè Maison Dorée (1903; plaça de Catalunya; desaparegut), que va guanyar el premi que l´Ajuntament de Barcelona atorgava cada any als millors establiments.
Signalons également parmi ses œuvres la décoration du café Maison Dorée (1903; Plaça de Catalunya; aujourd'hui disparu), qui remportera le prix décerné chaque année par la Mairie de Barcelone aux meilleurs établissements.
Hay que citar otras obras suyas, como la decoración del café Maison Dorée (1903; plaza de Catalunya; desaparecido), que ganó el premio que el Ayuntamiento de Barcelona otorgaba cada año a los mejores establecimientos.
  Ruta Europea del Modern...  
De la seva producció cal destacar la Casa Baldomer Rovira (1899; Rosselló, 24) i la seva obra cabdal, l'Hotel Colón (1902; plaça de Catalunya; desaparegut), de la qual destacava l'aplicació d'elements decoratius de tots els oficis artístics.
Parmi sa production, il y a lieu de mettre l'accent sur la Casa Baldomer Rovira (1899; Rosselló, 24) et sur son chef d'oeuvre: l'Hôtel Colón (1902; Plaça de Catalunya; disparu), où l'on constate l'emploi d'éléments décoratifs propres à tous les métiers artistiques.
En su producción destaca la Casa Baldomer Rovira (1899; Rosselló, 24) y su obra capital, el Hotel Colón (1902; plaza de Catalunya; desaparecido), que llama la atención por la aplicación de elementos decorativos de todos los oficios artísticos.
  Ruta Europea del Modern...  
La façana encarna algunes característiques pròpies del Liberty: la tendència a utilitzar nous materials com el ciment, el ferro forjat i el vidre; i la presència constant de motius naturalistes. De les nombroses decoracions de la façana cal destacar els ciments artístics de Giulio Groce en
La façade incarne certaines caractéristiques propres du Liberty: la tendance à utiliser de nouveaux matériaux comme le ciment, le fer forgé et le verre et la constante présence de motifs naturalistes. Dans l'abondante décoration de la façade, on remarquera les ciments artistiques de Giulio Groce dans le
La fachada encarna algunas características propias del Liberty: la tendencia a utilizar nuevos materiales como el cemento, el hierro forjado y el cristal; y la constante presencia de motivos naturalistas. De la profusa decoración de la fachada cabe destacar los cementos artísticos de Giulio Groce en
  Ruta Europea del Modern...  
Per saber què cal fer per aconseguir aquest premi clica aquí
Rodin - Métamorphoses dans l´atelier de Rodin
Para saber cómo conseguir este premio clica aquí
  Ruta Europea del Modern...  
E. Rogent no és un arquitecte modernista, però cal tenir-lo present ja que va ser el director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona fins al 1889 i, per tant, una figura important en la formació de molts dels arquitectes del Modernisme i el principal difusor dels postulats de Viollet-le-Duc.
E. Rogent n'est pas un architecte modernista, mais il jouera un rôle en tant que directeur de l'École d'Architecture de Barcelone, jusqu'en 1889 et, à ce titre, mérite d'être cité parmi les principaux acteurs de la formation de beaucoup d'architectes du Modernisme, d'autant qu'il sera le principal exégète des principes de Viollet-le-Duc.
E. Rogent no es un arquitecto modernista, pero hay que tenerlo en cuenta ya que fue director de la Escuela de Arquitectura de Barcelona hasta 1889 y, por tanto, una figura importante en la formación de muchos de los arquitectos del Modernismo y el principal difusor de los postulados de Viollet-le-Duc.
  Ruta Europea del Modern...  
Entrada lliure - Places limitades - Cal confirmar assistència a:
Entrada libre - Plazas limitadas - Es necesario confirmar asistencia a:
  Ruta Europea del Modern...  
L'activitat és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Està prevista traducció simultània en francès, anglès i català.
L'acte aura lieu au Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
  Ruta Europea del Modern...  
Així mateix, cal destacar la tasca que dugué a terme en la recerca; per exemple, en la recuperació i la producció de la ceràmica de reflex metàl·lic.
Soulignons par ailleurs ses efforts en matière de recherche, notamment en ce qui concerne la récupération et la production de céramique métallisée.
Asimismo, hay que destacar su labor en el ámbito de la investigación, por ejemplo, en la recuperación y producción de la cerámica de reflejo metálico.
  Ruta Europea del Modern...  
Per saber què cal fer per aconseguir aquest premi clica aquí
Para saber cómo conseguir este premio clica aquí
  Ruta Europea del Modern...  
Cal destacar l'important paper de pintors locals com Fernando Cabrera Cantó, Emilio Sala, Adolfo Morrió, Edmundo Jordá, Francisco Laporta Valor, els quals, a més de les pintures, van realitzar una excel·lent tasca de difusió del Modernisme en el camp del disseny, el gravat i la il·lustració.
Il faut souligner le rôle important de peintres locaux comme Fernando Cabrera Cantó, Emilio Sala, Adolfo Morrió, Edmundo Jordà, Francisco Laporta Valor qui, en plus de leurs peintures, réalisèrent un excellent travail de diffusion du Modernismo dans les domaines du design, de la gravure et de l'illustration.
Hay que destacar el papel relevante de pintores locales como Fernando Cabrera Cantó, Emilio Sala, Adolfo Morrió, Edmundo Jordá, Francisco Laporta Valor, que, además de en sus pinturas, realizaron un excelente trabajo de difusión del Modernismo en el campo del diseño, el grabado y la ilustración.
  Ruta Europea del Modern...  
De la producció d´aquest autor cal destacar-ne el projecte de l´edifici de l´Electra Vilafranquesa (1901; Dos de Maig, 13-15, Vilafranca del Penedès), que posteriorment, el 1911, modificà S. Güell, o la Casa Jané Alegret (1909; De la Cort, 28, Vilafranca del Penedès).
Il étudie à l'École d'Architecture de Barcelone, et obtient le diplôme d'architecte en 1893. Son œuvre, avec celle de S. Güell, est représentative de l'expansion du Modernisme en Catalogne. Parmi la production de cet auteur, il convient de remarquer le projet de l'édifice de l'Electra Vilafranquesa (1901; Dos de Maig, 13-15, Vilafranca del Penedès), qui sera ensuite modifié par S. Güell en 1911, ou la Casa Jané Alegret (1909; De la Cort, 28, Vilafranca del Penedès). Il réalise également un projet d'agrandissement de la ville de Gérone en 1909, et quelques œuvres à caractère privé, dont la Casa Franquesa (1901; Santa Clara, 51, Gérone).
De la producción de este autor hay que destacar el proyecto del edificio de la Electra Vilafranquesa (Dos de Maig, 13-15, Vilafranca del Penedès, 1901), que posteriormente, en 1911, fue modificado por S. Güell, o la Casa Jané Alegret (De la Cort, 28, Vilafranca del Penedès, 1909). Asimismo, realizó un proyecto de ensanche de la ciudad de Gerona en 1909 y alguna obra de tipo privado, como la Casa Franquesa (Santa Clara, 51, Gerona, 1901).
  Ruta Europea del Modern...  
En el terreny de l'arquitectura, el Modernisme no fou privatiu de l'habitatge burgès, sinó que, atès el seu valor estètic i social, es va manifestar en els dissenys de portades dels comerços de la localitat, en les façanes de les fàbriques, com el taller de carruatges de Rodes Hermanos, al carrer Agres, i en combinació amb l'escultura, en monuments funeraris com el que es va construir per a ala família de Salvador García Botí, del qual cal destacar l'obra de l'escultor valencià Eugeni Carbonell.
Dans le domaine de l'architecture, le Modernismo ne se limita pas aux demeures bourgeoises, mais étant donné sa valeur esthétique et sociale, il se manifesta aussi dans le design pour les enseignes des commerces de la localité, dans les façades des manufactures, -comme l'atelier de voitures de Rodes Hermanos dans la calle Agres-, et en combinaison avec la sculpture, dans des monuments funéraires comme celui qui fut construit par la famille de Salvador García Botí, dont il faut souligner l'œuvre du sculpteur valencien Eugenio Carbonell.
En el campo de la arquitectura, el Modernismo no fue privativo de la vivienda burguesa, sino que dado su valor estético-social, se manifestó en los diseños de portadas de los comercios de la localidad, en las fachadas de las fábricas, como el taller de carruajes de Rodes Hermanos en la calle Agres, y en combinación con la escultura, en monumentos funerarios como el construido para la familia de Salvador García Botí, del que hay que resaltar la obra  del escultor valenciano Eugenio Carbonell.
  Ruta Europea del Modern...  
Entre les seves obres, gairebé totes habitatges entre mitgeres ubicats a carrers cèntrics i propers al Paseo de la Tradición, destaca el Club Español, un lloc que va donar acollida des de la seva inauguració el 1913 a l'activitat de la comunitat espanyola. Del tractament de les arts aplicades cal destacar la mà de l'escultor barceloní Diego Masana.
Le jeune architecte de Majorque, Francisco Roca i Simó, formé à Barcelone, est à l'origine de l'introduction de ce nouveau langage. Il arriva à Rosario en 1909 et établit une relation avec une famille riche d'origine catalano-valencienne, les Cabanellas. Cette relation fut fructueuse car la famille Cabanellas fit de Roca i Simó le représentant de leur blason familial et l'ambassadeur de la présence espagnole dans la ville. Le mécénat entraîna la construction de douze édifices dans un style regroupant les influences coup de fouet, Secession et moderniste, ce dernier courant étant très proche du premier Modernismo, avec des touches éclectiques et historicistes. Parmi ses oeuvres, constituées pour la plupart de maisons mitoyennes situées dans les rues du centre, à proximité du Paseo de la Tradición, signalons le Club Español, le lieu qui accueillit dès son inauguration, en 1913, les activités de la communauté espagnole. En ce qui concerne les arts appliqués, nous soulignerons la contribution du sculpteur barcelonais Diego Masana. Roca i Simó a également construit des oeuvres telles que L'Asociación Española de Socorros Mutuos, le Palais Cabanellas, la Maison Remonda Montserrat, la confiserie La Europea et la Banque de Castilla-Río de la Plata.
Francisco Roca i Simó, un joven arquitecto formado en Barcelona, es considerado el introductor de este nuevo lenguaje. En 1909 llegó a Rosario donde se relacionó con una familia adinerada de origen valenciano-catalán, los Cabanellas. La relación fue fructífera, ya que los Cabanellas encontraron en Roca i Simó un expositor del sello familiar y de su presencia en la ciudad. El mecenazgo favoreció la construcción de más de doce edificios de un estilo aglutinador de influencias coup de fouet, Secession y modernistas; estas últimas cercanas al primer Modernismo con secuelas eclecticistas e historicistas. Entre sus obras, casi todas ellas viviendas entre medianeras ubicadas en calles céntricas y cercanas al paseo de la Tradición, destaca el Club Español, un lugar que acogió desde su inauguración en 1913 la actividad de la comunidad española. Del tratamiento de las artes aplicadas cabe destacar la mano del escultor barcelonés Diego Masana. Otras obras de Roca i Simó son la Asociación Española de Socorros Mutuos, el Palacio Cabanellas, la Casa Remonda Montserrat, la confitería La Europea y el Banco de Castilla-Río de la Plata.
  Ruta Europea del Modern...  
A banda dels edificis d'habitatges, Casa Solvay (1894), Casa van Eetvelde (1895), Casa  Horta (1898), cal destacar la Maison du Peuple (1895) -encarregada pel Partit Socialista i enderrocada els anys 60 del segle XX- on l'estructura metàl·lica permetia adaptar la façana de ferro i vidre al perfil ondulant del solar, oferint una vista del diàfan auditori situat sota la coberta de l'edifici.
L'architecte Victor Horta est la figure de proue de l'Art nouveau ; l'Hôtel Tassel (1893) constitue la première oeuvre entièrement réalisée dans ce style. À l'intérieur, on y remarque l'utilisation de la structure métallique, laissant apparentes les colonnes ou les poutres, fait inédit dans un intérieur bourgeois. Les propriétés plastiques et statiques du matériau sont exploitées au maximum. L'utilisation des nouvelles structures métalliques permet la création d'aménagements innovateurs où les espaces, envahis par la lumière naturelle, convergent et s'épousent de manière organique. Outre les maisons d'habitation, la Maison Solvay (1894), la Maison van Eetvelde (1895), la Maison Horta (1898), signalons la Maison du Peuple (1895) - commandée par le parti socialiste et démolie dans les années 60 du XXe siècle -, où la structure métallique permettait d'adapter la façade en fer et verre au profil ondulé du terrain, offrant une vue sur l'auditorium diaphane situé sous la toiture de l'édifice.
El arquitecto Victor Horta es la figura pionera del Art Nouveau; el Hôtel Tassel (1893) se considera la primera obra total de este estilo. En sus interiores destaca el uso de la estructura metálica que deja a la vista elementos como columnas o vigas, algo inédito en un interior burgués, y explota al máximo las capacidades plásticas y estáticas del material. El uso de las nuevas estructuras metálicas permitió la creación de distribuciones novedosas donde los espacios se relacionan y se agrupan de forma orgánica, y donde la luz natural lo invade todo. Además de los edificios de viviendas, Casa Solvay (1894), Casa van Eetvelde (1895), Casa Horta (1898), destaca la Maison du Peuple (1895) -encargo del Partido Socialista, demolida en los años 60 del siglo XX-, donde la estructura metálica permitía adaptar la fachada de hierro y vidrio al perfil ondulante del solar, ofreciendo una vista del diáfano auditorio situado bajo la cubierta del edificio.
  Ruta Europea del Modern...  
Dins d'aquesta nòmina cal destacar Ignasi Mas, qui va col·laborar donant una alternativa d'estil a l'anomenat "Modernisme popular", que consistia en la mera incorporació d'elements decoratius policroms puntuals a façanes de tall vernacle amb acompanyament de voladissos moguts, dels quals trobem exemples al carrer de Montjuïc a partir del 1908.
Le Modernisme de Jujol se caractérise par un travail minutieux du plâtre, des terres cuites et des sgraffites sur façades blanches. Il s'agit d'éléments décoratifs qui se conjuguent au dynamisme des volumes (notamment pour les maisons individuelles), des balcons en saillie, des ondulations associées au fer où se confondent aspect structurel et aspect ornemental. Fidèle à la tendance moderniste, Jujol soigne également les intérieurs, en alliant la fonction décorative à la dimension tectonique. Cette liberté d'expression se trouve réduite dans les maisons mitoyennes pour des raisons évidentes. D'autres architectes tels que Gabriel Borrell, Juli M. Fossas ou Marcel·lí Coquillat, tous issus de l'école barcelonaise et convoyeurs du style urbain vers la province du Baix Llobregat, travaillèrent parallèlement à l'architecte le plus prolifique de la contrée. Parmi ceux-ci, signalons Ignasi Mas, qui apporta sa contribution, dès 1908, en conférant un style alternatif à ce que l'on appelait le "Modernisme populaire". Cela consistait tout simplement à introduire ponctuellement des éléments décoratifs polychromes aux façades vernaculaires, en ajoutant des balcons en saillie en mouvement, comme en témoignent quelques maisons situées dans la rue Montjuïc.
El Modernisme se aplicó, como era habitual, en la arquitectura doméstica, concentrada en el nuevo ensanche que desde 1897 dio extensión al núcleo urbano, centrado en la plaza de la Ermita, mediante las amplias y ordenadas calles de Les Torres, Jacint Verdaguer y paralelas. El Modernisme de Jujol se basa en un cuidadoso tratamiento del yeso, la cerámica y los esgrafiados sobre fachadas blancas; elementos decorativos que acompañan el dinamismo de volúmenes (especialmente en las casas exentas), voladizos vivos, ondulantes, junto a un trabajo del hierro donde se confunden la finalidad estructural y la ornamental. Fiel a la tendencia modernista, Jujol se ocupa igualmente de los interiores, donde suma la función decorativa a la tectónica; una libertad expresiva más menguada por razones obvias en las viviendas entre medianeras. Otros arquitectos como Gabriel Borrell, Juli M. Fossas o Marcel·lí Coquillat, todos formados también en Barcelona y exportadores del gusto urbano por la comarca del Baix Llobregat, trabajaron paralelamente al arquitecto más prolífico del lugar. Dentro de esta nómina cabe destacar a Ignasi Mas, que colaboró dando una alternativa de estilo al denominado "Modernisme popular", que consistía en la mera incorporación de elementos decorativos policromos puntuales en las fachadas de corte vernáculo con acompañamiento de voladizos corridos, de los cuales encontramos ejemplos en la calle de Montjuïc a partir de 1908.