|
Dins d'aquesta nòmina cal destacar Ignasi Mas, qui va col·laborar donant una alternativa d'estil a l'anomenat "Modernisme popular", que consistia en la mera incorporació d'elements decoratius policroms puntuals a façanes de tall vernacle amb acompanyament de voladissos moguts, dels quals trobem exemples al carrer de Montjuïc a partir del 1908.
|
|
Le Modernisme de Jujol se caractérise par un travail minutieux du plâtre, des terres cuites et des sgraffites sur façades blanches. Il s'agit d'éléments décoratifs qui se conjuguent au dynamisme des volumes (notamment pour les maisons individuelles), des balcons en saillie, des ondulations associées au fer où se confondent aspect structurel et aspect ornemental. Fidèle à la tendance moderniste, Jujol soigne également les intérieurs, en alliant la fonction décorative à la dimension tectonique. Cette liberté d'expression se trouve réduite dans les maisons mitoyennes pour des raisons évidentes. D'autres architectes tels que Gabriel Borrell, Juli M. Fossas ou Marcel·lí Coquillat, tous issus de l'école barcelonaise et convoyeurs du style urbain vers la province du Baix Llobregat, travaillèrent parallèlement à l'architecte le plus prolifique de la contrée. Parmi ceux-ci, signalons Ignasi Mas, qui apporta sa contribution, dès 1908, en conférant un style alternatif à ce que l'on appelait le "Modernisme populaire". Cela consistait tout simplement à introduire ponctuellement des éléments décoratifs polychromes aux façades vernaculaires, en ajoutant des balcons en saillie en mouvement, comme en témoignent quelques maisons situées dans la rue Montjuïc.
|
|
El Modernisme se aplicó, como era habitual, en la arquitectura doméstica, concentrada en el nuevo ensanche que desde 1897 dio extensión al núcleo urbano, centrado en la plaza de la Ermita, mediante las amplias y ordenadas calles de Les Torres, Jacint Verdaguer y paralelas. El Modernisme de Jujol se basa en un cuidadoso tratamiento del yeso, la cerámica y los esgrafiados sobre fachadas blancas; elementos decorativos que acompañan el dinamismo de volúmenes (especialmente en las casas exentas), voladizos vivos, ondulantes, junto a un trabajo del hierro donde se confunden la finalidad estructural y la ornamental. Fiel a la tendencia modernista, Jujol se ocupa igualmente de los interiores, donde suma la función decorativa a la tectónica; una libertad expresiva más menguada por razones obvias en las viviendas entre medianeras. Otros arquitectos como Gabriel Borrell, Juli M. Fossas o Marcel·lí Coquillat, todos formados también en Barcelona y exportadores del gusto urbano por la comarca del Baix Llobregat, trabajaron paralelamente al arquitecto más prolífico del lugar. Dentro de esta nómina cabe destacar a Ignasi Mas, que colaboró dando una alternativa de estilo al denominado "Modernisme popular", que consistía en la mera incorporación de elementos decorativos policromos puntuales en las fachadas de corte vernáculo con acompañamiento de voladizos corridos, de los cuales encontramos ejemplos en la calle de Montjuïc a partir de 1908.
|