|
|
Aquest darrer tram es va fer duríssim, amb grans rampes a peu, un sol que no ens deixava i el cos cansat de més de 7h sense parar a un ritme alegre. La part cremada per arribar a Torrelles entristia el paisatge i el carbó del tronc on et recolzaves et quedava marcat a la mà com una senyal més de guerra. En aquests “últims” km’s vaig mirar de posar el cos en reserva màxima, evitant entrebancar (gasta molta energia i poden aparèixer rampes fàcilment), dosificant més que mai l’aigua i el menjar (tot i que vaig arribar ben justa a l’avituallament de l’ermita de Bruguers) i sabent que la compta endarrera pel final ja estava més que feta.
|
