|
|
Va començar la poeta i actriu M. Carmen Sáez, pràcticament sense introducció, llegint una bona traducció al valencià d'un poema de Safo, per a calfar la sala abans de començar un diàleg a tres: la seua veu va ser substituïda per la d'Ivan Brull, a qui va acompanyar Tomàs de Santos a la guitarra amb subtils acords que es van desplegar al llarg del text per a transformar-se en cançó en arribar a l'últim vers del rapsode. Grans poetes com Catul, Omar Khayyam, Walt Whitman, Dl. Xun, Anna Akhmàtova, Giuseppe Ungaretti, Wislawa Szymborska, però també, a tall de reivindicació del seu lloc en la història de la literatura universal, Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés o Maria Mercè Marçal van passejar les seues paraules per l'escenari. Cal comentar que aquestes veus poètiques tan diverses van ser filades amb destresa a través de modulacions literàries, aportació del col·lectiu valencià, i que era innegable l'equilibri entre l'afany didàctic de M. Carmen, la profunditat en el recitat d'Ivan i les improvisacions musicals de Tomàs per a donar més color a la paraula. D’aquesta manera, el recorregut—tant geogràfic com temporal— va resultar coherent. Si a això sumem les intervencions del cantautor Tomàs de Santos amb versions de «Si jo fos pescador», de Joan Salvat Papasseit, o un tema del mateix Ivan Brull sobre un poema de Maria Beneyto, el resultat final era un viatge redó que havia de concloure, no cal dir-ho, de nou en l'Ítaca que cantava Llach.
|