iones – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 2 Results  poweredtemplate.com
  Emma Roca - Blog  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Algunos lo asimilan mejor que otros, pero para todos, desde el primero al último, ha habido un desgaste! (perdemos hemoblobina, hierro, calcio óseo, iones, el corazón y las articulaciones sufren , el sistema inmunitario pierde eficiencia... ).
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine emmaroca.com as primary domain
Aquest diumenge he completat la 2a edició de la K42 de Mallorca juntament amb 500 corredors més. Té el nom de 42 però en realitat són quasi 47km de recorregut! Quan en portes 42 penses… perquè no s’acaba ja? perquè “encara” que sigui una “marató de muntanya” la duresa hi és, l’exigència física es nota, el desnivell costa i les baixades són per fer-se mal si arrisques! Tota cursa per curta, mitja o llarga que sigui té les seves exigències i el nostre cos ho va absorbint. Alguns ho assimilen millor que altres, però per tothom, des del primer a l’últim, hi ha hagut un desgast! (perdem hemoblobina, ferro, calci ossi, ions, el cor i les articulacions pateixen, el sistema immunitari perd eficiència…).
  Emma Roca - Inicio  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Esperando el coche para volver a casa me empezaron a venir temblores y calambres y tuve que entrar en la enfermería (me vinieron a buscar), me controlaron los iones en sangre, la presión y me pusieron suero para recuperarme suficiente y poder marchar con mi propio pie.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine emmaroca.com as primary domain
Només arribar a part de no parar de plorar, em feia mal tot, els dits dels peus bullien de dolor i les cames s’enrampavem. Tenia als petits de casa que esperàven amb la família del Martin Dreyer que ens havia acollit i asistit aquests dies. Tot era emoció a flor de pell, molt contenta d’haver acabat però trista amb el temps final respecte l’esperat, sobretot quan el cor va acabar anant a una mitjana més baixa de l’esperada i a les últimes dues hores no va passar de 120 p/min. Esperant el cotxe per tornar a casa em van començar a venir tremolors i rampes i vaig haver d’entrar a l’infermeria (em van venir a buscar), em van controlar els ions en sang, la pressió i em van posar suero per recuperar-me suficient i poder marxar amb el meu propi peu. Quan la metgesa va treure els mitjons dels peus em va fer una cara com dient… com has pogut acabar? La tremolor després de més d’una hora va parar, tota jo ja estava millor i quan vaig fer el primer pipi em van deixar marxar.