|
|
Junto con el respaldo a cursos de capacitación online en las diferentes regiones del mundo, el Banco Mundial tiene ahora la oportunidad –casi, diría, la obligación, pues a fin de cuentas nosotros llenamos sus arcas– de financiar un programa de distribución de ordenadores, modem y conexión gratuita a Internet a periodistas que cubren la información ambiental en los países en desarrollo, al menos durante el tiempo necesario para darle un vuelco a la situación.
|
|
|
Heus ací, doncs, l’ordit d’una política –i d’un programa d’acció– que respongui plenament al procés de globalització. Juntament amb el recolzament a cursos de capacitació online en les diferents regions del món, el Banc Mundial ara té l’oportunitat –quasi diria l’obligació, ja que al cap i a la fi som nosaltres que omplim les seves arques– de finançar un programa de distribució d’ordinadors, mòdem i connexió gratuïta a Internet a periodistes que cobreixin la informació ambiental en els països en desenvolupament, com a mínim durant el tems que calgui per fer fer un tomb a la situació. Estic segur que Microsoft, IBM, Compaq, Epson, Sony, etc., i moltes altres empreses d’aquesta mena es barallarien per participar en aquest programa i aparèixer com a líders d’un projecte d’aquestes característiques. La posada en marxa de tot plegat no significaria només que aquests periodistes accedirien a fonts d’informació globals, sinó que estimularien el desenvolupament de les seves pròpies, de les quals tots els demés ens en beneficiaríem. I, per primer cop, crearíem un context informatiu en què tindríem l’oportunitat de conèixer per boca d’ells quins són els problemes intrínsecs dels països en desenvolupament (cosa a la qual mai parem gaire atenció, si no és que ho comentem nosaltres des de la nostra pròpia perspectiva) i, al mateix temps, la possibilitat que el missatge fos el producte d’una interacció no només amb les seves pròpies poblacions, sinó també amb les poblacions dels països desenvolupats.
|
