|
|
In the MACBA Capella, Jonas is showing photographs of her first performances in which her use of the mirror manipulated the perception of space and movement by introducing a new kind of visibility between the performer and her audience, as demonstrated by the video Wind (1968), an outdoor performance that centres around the fragmentation of the real and the illusory space.
|
|
|
En la Capella MACBA se presentan fotografías de las primeras performances en las que la utilización del espejo sirve para manipular la percepción del espacio y el movimiento, introduciendo un nuevo tipo de visibilidad entre el performer y su audiencia, como muestra el vídeo Wind (Viento, 1968), una performance al aire libre centrada en la fragmentación del espacio real e ilusorio. Además de Mirage, en la Capella también se muestra la instalación Lines in the Sand (2002), que representa el mito de la diosa Helena sometido a una multitud de desplazamientos históricos, geográficos y psicológicos. Jonas basa su performance en la obra Helena en Egipto, de H.D. —poeta y paciente de Sigmund Freud antes de la Segunda Guerra Mundial—, para crear un collage de escenas sobre el poder psicológico y político de Helena. A partir de esta obra creará, años después, la performance e instalación The Shape, The Scent, The Feel of Things, recopilación de imágenes y textos reunidos por el historiador Abby Warburg para una conferencia pronunciada en 1923, época en la que se recuperaba de una crisis nerviosa en el sanatorio suizo Kreuzlingen. En la conferencia relata sus observaciones sobre las danzas rituales de los indios hopi del sudoeste americano, aunque nunca llegó a verlas realmente. Jonas, quien sí fue testimonio de estos rituales en un viaje realizado en 1970, concede a estas experiencias un papel crucial en la creación de su gramática artística.
|
|
|
A la Capella MACBA es presenten fotografies de les primeres performances en què l'ús del mirall serveix per manipular la percepció de l'espai i el moviment, tot introduint un nou tipus de visibilitat entre el performer i la seva audiència, com mostra el vídeo Wind (Vent, 1968), una performance a l'aire lliure centrada en la fragmentació de l'espai real i il·lusori. A més de Mirage, a la Capella també es mostra la instal·lació Lines in the Sand (2002), que representa el mite de la deessa Helena sotmès a una multitud de desplaçaments històrics, geogràfics i psicològics. Jonas basa la seva performance en l'obra Helena a Egipte, de H. D. –poeta i pacient de Sigmund Freud abans de la Segona Guerra Mundial–, per crear un collage d'escenes sobre el poder psicològic i polític d'Helena. A partir d'aquesta obra crearà, anys després, la performance i instal·lació The Shape, The Scent, The Feel of Things, recull d'imatges i textos aplegats per l'historiador Abby Warburg per a una conferència pronunciada el 1923, època en la qual es refeia d'una crisi nerviosa al sanatori suís Kreuzlingen. A la conferència explica les seves observacions sobre les danses rituals dels indis hopi del sud-oest americà, tot i que mai no les va arribar a veure de debò. Jonas, que sí que va ser testimoni d'aquests rituals en un viatge que va fer el 1970, concedeix a aquestes experiències un paper cabdal en la creació de la seva gramàtica artística.
|
