|
|
Como indica Miquel Canals, director del Grupo de Investigación Consolidado de Geociencias Marinas de la UB, «de forma natural, las vertientes de muchos cañones submarinos están surcadas por sistemas de barrancos o cárcavas perpendiculares al cauce principal, al que vierten. El arrastre de fondo tiende a provocar el aterrazamiento de las vertientes de los cañones, de modo que se pasa de un relieve en barrancos a un relieve en terrazas o bancales que tienden a seguir las curvas de nivel o isóbatas, todo ello acompañado de una reducción de la rugosidad del fondo. Después del arrastre reiterado, únicamente persisten los barrancos originales de mayores dimensiones, aunque eso sí, apreciablemente suavizados».
|
|
|
Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la UB, «de manera natural, els vessants de molts canyons submarins estan solcats per sistemes de barrancs o xaragalls perpendiculars a la llera principal, on desemboquen. L’arrossegament de fons tendeix a provocar la formació de terrasses als vessants dels canyons, de manera que el paisatge passa d’un relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates, en un procés caracteritzat per la reducció de la rugositat del fons». D’aquesta manera, després de l’arrossegament reiterat, només persisteixen els barrancs originals de dimensions més grans, tot i que amb el relleu notablement suavitzat.
|
