vascon – -Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot 8 Results  bertan.gipuzkoakultura.net
  Bertan 17 - The roman e...  
The road from Tarraco (Tarragona) runs through Ilerda (Lerida) and Osca (Huesca) as far as the last Vascon towns on the coast of the Ocean, both in the region of Pompelon (Pamplona) and Oiason, a city situated on the very edge of the Ocean.
Par Ilerda (Lérida) et Osca (Huesca) passe la voie qui, de Tarraco (Tarragone), aboutit aux derniers villages vascons implantés non loin de l'Océan, tant dans la région de Pompelon (Pampelune) que dans celle d'Oiason, ville du bord même de l'Océan. Cette voie mesure 2.400 stades et ne va pas au-delà de la frontière entre Aquitaine et Ibérie. Strabon, livre III.4.10. Entre 29 et 7 av. J.-C.
Por Ilerda (Lérida) y Osca (Huesca) pasa la vía que, desde Tarraco (Tarragona), alcanza a los últimos pueblos vascones de la costa del Océano, tanto en la región de Pompelon (Pamplona) como en la de Oiason, ciudad situada en el borde mismo del Océano. Esta vía mide 2.400 estadios y acaba justo en la frontera entre Aquitania e Iberia. Estrabón, libro III.4.10. Entre los años 29 y 7 a. c.
Ilerdan (Lleida) eta Oskan (Huesca) barrena doa bidea; Tarrakon (Tarragona) hasi eta ozeano ertzeko azken baskoi herrietara iristen da: bai Ponpelon (Iruñea) aldean eta bai itsas bazterrean bertan dagoen Oiason hiri inguruan daudenetara. Bide hori 2.400 estadio luze da, eta Akitania eta Iberia arteko muga-mugan amaitzen da. Estrabon. III.4.10 liburua. K.a. 29-7 urte tartean.
  Bertan 17 - The roman e...  
29. The Barskunes mint, associated with the Vascon people, may have been located in Pamplona or may have been sited in various locations. Its coins were used within a wide radius and served as a model for those of other peoples.
29. On ne sait si la maison des monnaies de Barskunes que l'on identifie au peuple des Vascons, se situait à Pampelune ou avait un caractère itinérant. Ses monnaies furent utilisées à de nombreux kilomètres de distance et servirent de modèle à d'autres. Dans le petit trésor d'Usastegi, celles-ci paraissent associées à des monnaies de tribus celtibères.© Xabi Otero
29. No se sabe si la ceca de Barskunes que se identifica con el pueblo de los vascones, se situaba en Pamplona o tenía carácter itinerante. Sus monedas se utilizaron a muchos kilometros de distancia y sirvieron de modelo a otros pueblos. En el tesorrillo de Usastegi aparecen asociadas a monedas de tribus celtibéricas.© Xabi Otero
29. Ez dakigu Barskunes-ko txanpon etxea baskoi herriarena zen, Iruñean zegoen, ala ibiltaria ote zen. Han egindako txanponak kilometro askotara erabili zirela eta beste herri batzuetakoen eredu izan zirela, bai. Usastegiko altxor koxkorrean zeltiberiar tribuetako txanponekin batera agertu dira.© Xabi Otero
  Bertan 17 - The roman e...  
The trove consists of eight Iberian denarii minted in the native cities of Baskunes (a mint which has been identified as being in Vascon territory or Pamplona), Turiasu (Tarazona) and Segobrices (Cabeza del Griego, Cuenca).
Coïncidant avec les escarmouches des guerres sertoriennes, dans la grotte de Usastegi à Ataun furent cachées plusieurs monnaies d'argent qui constituaient pour l'époque un petit trésor. Il s'agit de huit deniers ibériques frappés à Baskunes (pièce qu'on identifie avec le territoire des Vascons ou avec Pampelune), Turiasu (Tarazona) et Segobrices (Cabeza del Griego, Cuenca). Tous respectent un étalon déterminé, puisque portant la représentation d'un visage chevelu, côté face, et un cavalier en armes, côté pile. Ils répondent à des modèles qui reflètent de nouvelles habitudes commerciales résultant de la conquête romaine, même si se maintiennent les attributions natives. Dans le cas d'Ataun, ils dénotent l'existence de transactions avec la vallée de l'Èbre, outre qu'ils constituent la preuve la plus ancienne dont on dispose au sujet de l'influence de Rome dans le territoire guipuzcoan.
Coincidiendo con las escaramuzas de las guerras sertorianas se escondieron en la cueva de Usastegi en Ataun, varias monedas de plata que constituían un pequeño tesoro para la época. Son ocho denarios ibéricos acuñados en Baskunes (ceca que se identifica con el territorio de los vascones o con Pamplona), Turiasu (Tarazona) y Segobrice (Cabeza del Griego, Cuenca). Siguen un patrón determinado, contando con una representación de un rostro de pelo ensortijado en el anverso y un jinete armado en el reverso. Responden a modelos que reflejan nuevos hábitos comerciales resultantes de la conquista romana, aunque se mantienen las atribuciones nativas. En el caso de Ataun, denotan la existencia de transacciones con el valle del Ebro, además de ser la evidencia más antigua que se dispone acerca de la influencia de Roma en el territorio guipuzcoano.
Gerra sertoriarren garaiko borroketan, zilarrezko zenbait txanpon Ataungo Usastegi leize-zuloan ezkutatu zituzten; altxor txiki bat garai hartarako. Zortzi denario iberiar dira, honako jatorriak dituztenak: Baskunes (baskoien lurraldeko edo Iruñekotzat jotzen den txanpon etxea), Turiasu (Tarazona) eta Segobrices (Cabeza del Griego, Cuenca). Patroi jakin bati jarraitzen diote denek: ile kizkurdun baten aurpegia dute aurrealdean eta zaldun armatu bat atzealdean. Txanpon eredu horiek argi erakusten dute merkataritza harremanetan erromatar konkistak izandako eragina, baina, hala ere, artean tokiko ezaugarriak ezartzen zizkioten. Ataungo txanponek Ebro aldearekin salerosketak egiten zirela adierazten dute, eta, bestalde, Gipuzkoako lurraldean Erromak izandako eraginaren erakuslerik zaharrena dira.
  Bertan 17 - The roman e...  
Bearing in mind the sizeable number of Vardul and Vascon soldiers amongst the troops stationed in Britannia and along the Rhine, it is quite possible that they played a leading role in consolidating urban environments in the area.
Si l'on ne constate pas un intérêt spécial de la part des romains pour l'espace guipuzcoan, hormis pour ce qui touche à l'exploitation de ses ressources minières, la fourniture de soldats pour ses armées, le recouvrement des taxes ou les voies de communication, maritimes et terrestres, il faut admettre que l'intégration dans ses domaines apporta en soi des changements substantiels dans les habitudes d'une partie de ses habitants. On le vérifie surtout dans les zones dans lesquelles des modes de vie urbains furent instaurés. De fait, les villes peuvent être considérées comme les principaux agents de transmission des modèles romains, dans la mesure où l'on y trouvait centralisées les fonctions qui permettaient de garder opérationnelle la trame administrative établie par les dominateurs.
A pesar de que no se constata un interés especial de los romanos hacia el espacio guipuzcoano, a no ser la explotación de sus recursos mineros, el suministro de soldados para sus ejércitos, el cobro de tasas o las rutas de comunicación, marítimas y terrestres, lo cierto es que la integración en sus dominios trajo consigo cambios sustanciales en los hábitos de una parte de sus habitantes, sobre todo en aquellas zonas en las que se instauraron modos de vida urbanos. De hecho, las ciudades pueden considerarse los agentes principales de transmisión de los modelos romanos, debido a que en ellas se centralizaban las funciones que permitían mantener operativa la trama administrativa establecida por los dominadores.
Erromatarrek ez zuten izan Gipuzkoako lurralderako interes berezirik; ohikoa egin zuten: mea baliabideak ustiatu, armada soldaduz hornitu, tasak kobratu, eta komunikazio bideak lurrez nahiz itsasoz ziurtatu. Baina, hala ere, erromatarrek lurralde hau menpean hartu izanak funtsezko aldaketak ekarri zituen hainbat jenderen ohituretan, bereziki hiriko bizimodua nagusitu zen tokietan. Ezbairik gabe, hiriak izan ziren erromatar ereduak transmititzeko eragile nagusiak, haietan biltzen baitziren menperatzaileek ezarritako sare administratiboari zutik eusten zioten eginkizunak.
  Bertan 17 - The roman e...  
Their dress was simple, at celebrations they ate in communal groups, they used rudimentary boats and their rites of worship were primitive. Nevertheless, reference is also made to a road stretching from Tarragona on the Mediterranean coast to the last coastal Vascon settlements at Irun.
Dans cette période de deux siècles, les occupants autochtones sortent peu à peu de l'anonymat. Les romains ne manquent pas d'observer leurs coutumes peu civilisées, la rusticité de leurs modes de vie et leur caractère guerrier, pour mieux souligner l'effet avantageux des contacts sur cette situation d'inculture et de sauvagerie, qu'ils mettent au compte de la rudesse du climat et de la situation écartée du territoire. Ils rapportent qu'ils se nourrissaient de glands, la majeure partie de l'année. Que c'est à peine s'ils consommaient de vin et buvaient de bière. Ils précisent qu'ils étaient affublés de tenues simples. Que dans leurs festins, ils mangeaient en groupes. Qu'ils utilisaient des embarcations rudimentaires et que leurs cultes étaient primitifs. Cependant, ils prennent soin de mentionner une voie de communication qui, venant de Tarragone, aboutissait aux ultimes villages vascons sur la côte, à Irun. Plus tard -au milieu du Ier siècle- les sources se référeront à des Vascons, Vardules et Caristes vivant dans l'espace qui recoupe les limites actuelles du Gipuzkoa.
En este período de dos siglos van saliendo poco a poco del anonimato los pobladores autóctonos. Los romanos en esta etapa se fijaron en sus costumbres poco civilizadas, en la sencillez de sus modos de vida y su carácter guerrero, para resaltar el efecto beneficioso de los contactos sobre esta situación de incultura y salvajismo, que consideraban debida a la hostilidad del clima y a lo apartado del territorio. Dicen que durante la mayor parte del año se alimentaban de bellotas, que apenas consumían vino y que bebían cerveza. Vestían atuendos simples, en sus festines comían en grupos, usaban de embarcaciones rudimentarias y sus cultos eran primitivos. Sin embargo, citan una vía de comunicación que venía desde Tarragona y llegaba hasta los últimos pueblos vascones de la costa, en Irun. Más adelante -a mediados del siglo I, las fuentes se referirán a vascones, várdulos y caristios viviendo en el espacio que se ajusta a los límites de Gipuzkoa.
Bi mendeko aldi horretan zehar, poliki-poliki, bertako biztanleak anonimatutik irten ziren. Erromatarrentzat ezjakina eta basatia zen jende hura klima gogorraren eta lurraldearen urruntasunaren ondorioz, eta jende harengan erromatarrekiko kontaktuak izandako eragin onuragarria nabarmentzearren, haien ohitura zibilizatu gabeei, bizimodu xumeari eta gerrazaletasunari erreparatu zioten. Erromatarrek diotenez, urtearen gehienean ezkurrak jaten zituzten, ia ez zuten ardorik hartzen, eta garagardoa edaten zuten. Janzki soilak erabiltzen omen zituzten soinean, taldean jaten zuten ospakizunetan, garatu gabeko itsas ontzietan ibiltzen ziren, eta antzinako kultuak omen zituzten. Hala eta guztiz ere, komunikazio bide bat aipatu zuten, Tarragonatik itsas aldeko baskoien azken herrietaraino, Iruneraino, heltzen zena. Beranduago, I. mendearen erdi aldeko iturri idatziek diotenez, gaurko Gipuzkoaren mugen barruan sartzen diren lurretan baskoiak, barduliarrak eta karistiarrak bizi ziren.
  Bertan 17 - The roman e...  
Their dress was simple, at celebrations they ate in communal groups, they used rudimentary boats and their rites of worship were primitive. Nevertheless, reference is also made to a road stretching from Tarragona on the Mediterranean coast to the last coastal Vascon settlements at Irun.
Dans cette période de deux siècles, les occupants autochtones sortent peu à peu de l'anonymat. Les romains ne manquent pas d'observer leurs coutumes peu civilisées, la rusticité de leurs modes de vie et leur caractère guerrier, pour mieux souligner l'effet avantageux des contacts sur cette situation d'inculture et de sauvagerie, qu'ils mettent au compte de la rudesse du climat et de la situation écartée du territoire. Ils rapportent qu'ils se nourrissaient de glands, la majeure partie de l'année. Que c'est à peine s'ils consommaient de vin et buvaient de bière. Ils précisent qu'ils étaient affublés de tenues simples. Que dans leurs festins, ils mangeaient en groupes. Qu'ils utilisaient des embarcations rudimentaires et que leurs cultes étaient primitifs. Cependant, ils prennent soin de mentionner une voie de communication qui, venant de Tarragone, aboutissait aux ultimes villages vascons sur la côte, à Irun. Plus tard -au milieu du Ier siècle- les sources se référeront à des Vascons, Vardules et Caristes vivant dans l'espace qui recoupe les limites actuelles du Gipuzkoa.
En este período de dos siglos van saliendo poco a poco del anonimato los pobladores autóctonos. Los romanos en esta etapa se fijaron en sus costumbres poco civilizadas, en la sencillez de sus modos de vida y su carácter guerrero, para resaltar el efecto beneficioso de los contactos sobre esta situación de incultura y salvajismo, que consideraban debida a la hostilidad del clima y a lo apartado del territorio. Dicen que durante la mayor parte del año se alimentaban de bellotas, que apenas consumían vino y que bebían cerveza. Vestían atuendos simples, en sus festines comían en grupos, usaban de embarcaciones rudimentarias y sus cultos eran primitivos. Sin embargo, citan una vía de comunicación que venía desde Tarragona y llegaba hasta los últimos pueblos vascones de la costa, en Irun. Más adelante -a mediados del siglo I, las fuentes se referirán a vascones, várdulos y caristios viviendo en el espacio que se ajusta a los límites de Gipuzkoa.
Bi mendeko aldi horretan zehar, poliki-poliki, bertako biztanleak anonimatutik irten ziren. Erromatarrentzat ezjakina eta basatia zen jende hura klima gogorraren eta lurraldearen urruntasunaren ondorioz, eta jende harengan erromatarrekiko kontaktuak izandako eragin onuragarria nabarmentzearren, haien ohitura zibilizatu gabeei, bizimodu xumeari eta gerrazaletasunari erreparatu zioten. Erromatarrek diotenez, urtearen gehienean ezkurrak jaten zituzten, ia ez zuten ardorik hartzen, eta garagardoa edaten zuten. Janzki soilak erabiltzen omen zituzten soinean, taldean jaten zuten ospakizunetan, garatu gabeko itsas ontzietan ibiltzen ziren, eta antzinako kultuak omen zituzten. Hala eta guztiz ere, komunikazio bide bat aipatu zuten, Tarragonatik itsas aldeko baskoien azken herrietaraino, Iruneraino, heltzen zena. Beranduago, I. mendearen erdi aldeko iturri idatziek diotenez, gaurko Gipuzkoaren mugen barruan sartzen diren lurretan baskoiak, barduliarrak eta karistiarrak bizi ziren.
  Bertan 17 - The roman e...  
Although contemporary references do not abound (Strabo, Pliny, Pomponius, Mela and Ptolemy are the most important) they do tell us the names of some of the most important settlements. The most prominent was the coastal polis (civitas or city) of Oiasso, in the dominions of the Vascons, which stood at the end of the Roman road leading from Tarraco (Tarragona).
Les citations historiques, sans être spécialement abondantes (Strabon, Pline, Pomponius Mela, Ptolémée...), servent à connaître le nom de divers établissements d'une certaine importance. Le plus renommé est celui de la polis (civitas: ville) d'Oiasso, en territoire vascon, sur le littoral, à l'extrémité de la voie provenant de Tarraco (Tarragone). En poursuivant vers l'Ouest, en territoire vardule, se situent les oppida (lieu fortifié) de Morogi, Menosca (cette dernière sur les bords de la rivière Menlakou) et Vesperies, ainsi que la polis de Tritium Tuboricum. Puis vient la rivière Deba, dont le cours marquait la frontière entre Vardules et Caristes, comme on l'a dit plus haut. De cette série, seul a été identifié l'emplacement d'Oiasso, à Irun, qui s'avère le seul débouché sur la mer de la tribu des Vascons, dont les territoires s'étendaient vers les Pyrénées; n'importe lequel des oppida signalés peut correspondre à l'un ou l'autre des castros récemment découverts. En revanche, pour Tritium Tuboricum, que l'on suppose baignée par le Deba, on ne dispose que des interprétations qui la mettent en relation avec la commune de Mutriku, suivant des considérations phonétiques.
Las citas históricas, sin ser especialmente abundantes (Estrabón, Plinio, Pomponio Mela, Ptolomeo...), sirven para conocer el nombre de varios asentamientos de cierta entidad. El más destacado es el de la polis (civitas: ciudad) de Oiasso, incluida en dominios de los vascones, en el litoral, al final de la calzada procedente de Tarraco (Tarragona). Siguiendo hacia el Oeste, en territorio várdulo, se colocan los oppida (lugar fortificado) de Morogi, Menosca (ésta última junto al río Menlakou), Vesperies y la polis de Tritium Tuboricum. Luego viene el río Deba que era frontera entre várdulos y caristios, como ya se ha comentado. De esta serie sólo se ha identificado el emplazamiento de Oiasso, en Irun, resultando ser la única salida al mar de la tribu de los vascones, cuyos territorios se extendían hacia los Pirineos. Cualquiera de los oppida señalados puede corresponder con alguno de los castros recientemente descubiertos, mientras que para Tritium Tuboricum, a la que se supone bañada por el río Deba, sólo se cuenta con las interpretaciones que la relacionan con el término de Mutriku, por consideraciones fonéticas.
Aipamen historikoak oso baliagarriak dira asentamendu koskor batzuen izenak jakiteko, nahiz ez oso ugariak izan (Estrabon, Plinio, Ponponio Mela, Ptolomeo...). Nabarmenena Oiasso izeneko polis-a da (edo civitas: hiria), baskoien lurretan itsasertzean eta Tarrakotik (Tarragona) zetorren galtzadaren bukaeran zegoena. Mendebalderantz goazela, hurrena, barduliarren lurretan, oppida batzuk zeuden (oppidum: herri gotorra): Morogi, Menosca (Menlakou ibaiaren ondoan) eta Vesperies, eta, polis bat, Tritium Tuboricum. Handik hurrena Deba ibaia dago, barduliarren eta karistiarren muga zena, gorago esan bezala. Zerrenda horretan aipatuetatik, bat bakarra identifikatu da, Irunen zegoen Oiasso; hori baskoien itsasorako irteera bakarra zen, gainerakoan Pirinio aldera hedaturik baitzituzten lurrak. Aipatu ditugun oppida horietakoren bat baliteke aurkitu berri diren herri gotorretakoren bat izatea. Tritium Tuboricum, berriz, Deba ibaiaren ondoan zegoela uste da, baina ez dago gauza garbirik; zenbait interpretaziok Mutrikurekin lotzen du, fonetikan oinarrituta.
  Bertan 17 - The roman e...  
It is the most important crossing-point in the western Pyrenees and a natural pass used by migrating birds. Irun is, also the successor to Oiasso, the Vascon civitas. This relationship is reflected in the name of the town (Iruña in Basque), like Pamplona (also Iruña) and the ancient city of Veleia, the third "Iruña" in the Basque Country.
Irun, à l'heure actuelle, est un noeud de communications internationales. Tête de pont pour les connexions entre la péninsule et le continent européen, y aboutissent la ligne ferroviaire qui vient de Madrid et la ligne à voie étroite qui, par tronçons successifs, emprunte le bord de la corniche cantabrique; les réseaux de routes nationales 1 et 240, provenant respectivement de Madrid et Tarragone, la nationale 634 qui se prolonge jusqu'en Galice, l'autoroute A-8, qui conduit à Bilbao et Santander.A ce point se rejoignent les routes pour franchir la Bidassoa et continuer via Hendaye en direction de Bordeaux et Paris, mais aussi vers Toulouse et ses multiples connexions avec la Méditerranée ou le couloir rhodanien, la Suisse, l'Allemagne, l'Italie. Il s'agit, en réalité, du passage occidental de la chaîne montagneuse des Pyrénées, passage naturel qui sert, également, aux oiseaux migrateurs dans leurs déplacements. Irun est, de plus, la légataire d'Oiasso, civitas des vascons et cette relation se retrouve dans son nom, comme il en va pour Pampelune qui s'appelle, également, Iruña ou avec l'ancienne ville de Veleia, la troisième Iruña de la géographie basque. Irun-Iruña et autres Iliberris ou Irunberris qui jalonnent la géographie romaine d'Hispanie et des Gaules (dans la Bétique et dans la Narbonnaise) serait le terme générique sous lequel on désignerait les zones urbaines, les cités, pour les distinguer d'autres catégories de population.
Irun es, en la actualidad, un nudo de comunicaciones internacionales, cabeza de puente en las conexiones entre la península y el continente europeo. Aquí acaban la línea ferroviaria que viene de Madrid y la de vía estrecha que, en sucesivos tramos, circula por el borde de la cornisa cantábrica; las redes de carreteras nacionales 1 y 240, procedentes de Madrid y Tarragona respectivamente, la nacional 634 que se prolonga hasta Galicia, la Autopista A-8, que lleva a Bilbao y Santander. En este punto coinciden las rutas para cruzar el Bidasoa y por Hendaia seguir rumbo hacia Burdeos y París, hacia Toulouse y sus múltiples conexiones con el Mediterráneo o el corredor del Ródano, Suiza, Alemania, Italia. Es, en realidad, el paso occidental de la cadena montañosa de los Pirineos, paso natural que sirve, también, a las aves migratorias en sus desplazamientos. Irun es, además, la heredera de Oiasso, civitas de los vascones, y esta relación se mantiene en su nombre, como ocurre con Pamplona que, también, se llama Iruña o con la antigua ciudad de Veleia, la tercera Iruña de la geografía vasca. Irun-Iruña junto con las demás Iliberris o Irunberris que jalonan la geografía romana de Hispania y las Galias (en la Bética y en la Narbonense) sería el término genérico con el que se designarían las zonas urbanas, las ciudades, distinguiéndolas así de otras categorías de población.
Irun, gaurko egunean, nazioarteko komunikazio gunea da, penintsularen eta Europaren arteko harremanetan zubi buru. Alde batetik, Irunen amaitzen da Madrildik datorren trenbidea, baita puskaka-puskaka Kantauri itsas aldea lotzen duen trenbide estua ere. Espainiako errepide sarean, hor daude: Madrildik eta Tarragonatik datozen 1 eta 240 errepide nazionalak, hurrenez hurren, eta Galiziaraino iristen den N-634, Bilbora eta Santander aldera doan A-8 autobidea... Hor biltzen dira Bidasoa alde batetik bestera zeharkatzen duten eta, beste aldera, Hendaiatik barrena, Bordele eta Paris aldera doazen errepideak, Okzitaniako Tolosara eta Tolosatik hartzen diren Mediterraneorako bideetara eramaten dutenak, eta Rodanoko korridorera doazenak, Suitza, Alemania eta Italia aldera, besteak beste. Inguru hori da, izan ere, Pirinioetako mendi katea zeharkatzeko mendebaldeko pasabide naturala; hori erabiltzen dute hegazti migratzaileek beren joan-etorrietan. Irun, gainera, Oiasso hiri baskoiaren oinordekoa da. Hain zuzen, lotura hori izenean ezagun du, Iruñea hiriari gertatzen zaion bezala; eta beste hainbeste gertatzen zaio antzinako Veleia hiriari, euskal geografiako hirugarren Iruñari (Oka-Iruña). Irun-Iruña izenek eta Hispaniako eta Galiako erromatar geografian (Betikan eta Narbonensean) ageri diren hainbeste Iliberri edo Irunberrik adierazten dute -uste dugunez- termino generiko horrekin hiriak edo hirialdeak izendatzen zituztela, bestelako herri edo bizigune batzuetatik bereizteko.