|
|
Els seus llibres suposen la màxima expressió de la continuïtat de la importància de la veu en el trànsit del segle XX al XXI. En una època com la nostra en què tot potser arxivat, des dels testimonis de l’extermini nazi fins a les veus d’altres massacres més recents, passant per l’actualització de gravacions fetes en suports anacrònics o els nostres monòlegs quotidians al mirall negre de Siri; en què les veus ens arriben, en la música, a la ràdio, a les pàgines web, sobretot digitalitzades, Aleksiévitx i altres escriptors i artistes ens recorden que també podem escoltar llegint.
|
|
|
Alexievich’s books are the ultimate expression of the ongoing importance of the voice in the transition from the twentieth century to the twenty-first. In an age like ours, in which everything can be archived – from eye-witness accounts of the Nazi holocaust and the voices of more recent massacres, to digitalised versions of recordings made on obsolete media, and our own day-to-day monologues in the black mirror of Siri –, an age in which the voices that reach us, through music, radio and websites, are above all digitalised, Alexievich and other writers and artists remind us that we can also listen through reading, both in print and on the screen. And most importantly, that
|
|
|
Sus libros suponen la máxima expresión de la continuidad de la importancia de la voz en el tránsito del siglo XX al XXI. En una época como la nuestra en que todo puede ser archivado, desde los testimonios del exterminio nazi hasta las voces de otras masacres más recientes, pasando por la actualización de grabaciones realizadas en soportes anacrónicos o nuestros monólogos cotidianos en el espejo negro de Siri; en que las voces nos llegan, en la música, en la radio, en las páginas web, sobre todo digitalizadas, Aleksiévich y otros escritores y artistas nos recuerdan que también podemos escuchar leyendo. Tanto en pantalla como en papel. Y, sobre todo, que
|
