vieh – Übersetzung – Keybot-Wörterbuch

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Français English Spacer Help
Ausgangssprachen Zielsprachen
Keybot 10 Ergebnisse  www.lebendigetraditionen.ch
  Stierenmarkt und Viehsc...  
Zuschauer betrachten das ihnen präsentierte Vieh, Altdorf, Oktober 2010 © Christof Hirtler, Altdorf
Visitors admiring the cattle on show, Altdorf, October 2010. © Christof Hirtler, Altdorf
Les spectateurs admirent les bêtes présentées, Altdorf, octobre 2010 © Christof Hirtler, Altdorf
Gli spettatori ispezionano il bestiame presentato, Altdorf, ottobre 2010 © Christof Hirtler, Altdorf
Il public observa la vatga che vegn preschentada, Altdorf, october 2010. © Christof Hirtler, Altdorf
  Sarganserländer Alpsege...  
Der Ruf erinnert als Sprechgesang mit wenigen Tönen an den Gregorianischen Choral der römisch-katholischen Kirche. Im Druck erschien der Sarganserländer Vieh- und Hirtensegen erstmals im Jahre 1862. Als Notation wurde er 1867 und als Tonaufnahme 2006 veröffentlicht.
The Sarganserland alpine blessing is a prayer with which shepherds in the region between the Walensee and the Tamina valley appeal to God, Mary and the saints for protection against dangers during the alpine summer. By reciting the prayer, they commit all the living creatures on the alpine pastures as well as their honour and property to the care of a higher power. The alpine farmers learn the blessing as school children together with the Lord's Prayer, Ave Maria and the creed and usually recite it from the hilltops every day. The prayer takes the form of a recitative based on just a few notes, making it reminiscent of the Gregorian chant of the Roman Catholic church. The Sarganserland animal and shepherds' blessing first appeared in print in 1862, while the musical notation was published in 1867 and an audio recording in 2006.
La prière des alpages de Sargans est dite par des armaillis qui demandent à Dieu, à la vierge Marie et aux saints de protéger les alpages du danger pendant l’estivage. Les êtres vivants sur place, le corps et l’âme, les biens matériels sont ainsi placés sous la sauvegarde d’une autorité supérieure. Il s’agit d’une prière apprise dès l’enfance, en même temps que le Notre Père, le Je vous salue Marie et le Credo, et que les armaillis disent du haut de leur montagne. Elle rappelle ce chanter-parler propre au choral grégorien de l’église catholique. La première publication imprimée fut faite en 1862. La partition est parue en 1867 et un enregistrement en 2006.
La preghiera dell’Alpe della regione di Sargans è una preghiera dei pastori con la quale, durante l’estate sugli alpeggi, i malgari tra il Lago di Walen e la valle della Tamina invocano Dio, la Madonna e i Santi affinché li proteggano dai pericoli. Con questa preghiera vengono quindi affidati in custodia a un’entità superiore tutti gli esseri viventi di un determinato territorio alpino, il corpo, l’onore e i propri beni. Gli alpigiani hanno imparato la preghiera dell’Alpe a scuola insieme al Padre Nostro, all’Ave Maria e al Credo e hanno l’abitudine di recitarla ogni giorno dall'alpeggio a valle. Questa forma di richiamo, che si presenta come un canto parlato con una scala piuttosto ristretta di tonalità, ricorda il canto corale gregoriano della chiesa romano-cattolica. La preghiera del bestiame e dei pastori della regione di Sargans fa la sua prima comparsa in forma stampata nel 1862. È stata pubblicata come notazione nel 1867 e come registrazione sonora nel 2006.
Il clom d'uraziun sin las alps da la regiun da Sargans è in'uraziun da la pastriglia, cun la quala ils signuns tranter il Lai Rivaun e la Val Tamina rogan Dieu, Maria ed ils sontgs d'als proteger cunter privels durant la stad sin l'alp. Tut las creatiras d'ina alp, corp ed onur, bains e possess vegnan confidads ad ina protecziun divina. La pastriglia ha emprendì il clom d'uraziun ensemen cun il babnoss, l'avemaria e la cardientscha en scola. Normalmain vegn clomà mintga di giu per la val. Il clom regorda, sco chanzun recitada cun paucs tuns, al choral gregorian da la baselgia catolic-romana. Il clom d'uraziun per la pastriglia e per il muvel da la regiun da Sargans è vegnì stampà per l'emprima giada l'onn 1862. L'onn 1867 è vegnida publitgada la notaziun e l'onn 2006 ina registraziun sonora.
  St. Gallen - Lebendige ...  
Zum bäuerlichen Herkommen gehören unter anderem die Alpaufzüge, der Alpsegen, die traditionellen Vieh- und Jahrmärkte und als Rheintaler Besonderheit das Rheinholzen. Die meisten Fasnachtsbräuche wurden ursprünglich von Knabenschaften ausgeübt und überliefert.
Parmi les coutumes rurales, mentionnons la montée à l’alpage, la bénédiction de l’alpage, les marchés aux bestiaux et les foires traditionnelles et, particularité du Rheintal, les « Rheinholzen » (repêchage du bois dans le Rhin au moment de la débâcle). La plupart des coutumes de carnaval, comme celles du carnaval de Sargans, des masques et des « Röllelibutzen » d’Altstätten, étaient à l’origine pratiquées et transmises par des sociétés de jeunesse. L’arbre de mai de Bad Ragaz et la course aux œufs d’Oberriet sont des coutumes liées à la fécondité. Le dimanche des feux et les nombreuses coutumes de fin d’année liées au feu et à la lumière, comme le saint Nicolas de Kaltbrunnen ou le cortège aux betteraves de Flawil, sont toujours pratiquées aujourd’hui.
Di origine rurale sono fra l’altro le salite agli alpeggi, l’«Alpsegen», i tradizionali mercati del bestiame e le fiere e, come attività tipica della valle del Reno, il «Rheinholzen» (raccolta del legname galleggiante trasportato dalle piene del Reno). La maggior parte delle usanze legate al Carnevale è stata originariamente praticata e tramandata dalle congreghe giovanili. Fra di esse si annoverano anche la tradizione del Carnevale e delle maschere nella regione di Sargans, come pure i «Röllelibutzen» di Altstätten. Il «Ragazer Maibär» è, come l‘«Oberrieter Eierlesen», una festa della fertilità. La prima domenica dopo il mercoledì delle ceneri e alla fine dell’anno vengono organizzati eventi con fuoco e luci, come i «Kaltbrunner Kläuse» e la «Flawiler Lägelisnacht».
Da derivanza purila èn tranter auter las chargiadas d'alp, la benedicziun da l'alp, las exposiziuns da muvel e las fieras tradiziunalas e – sco spezialitad da la Val dal Rain – il flottar sin il Rain. La gronda part dals usits da tschaiver è oriundamain vegnida exequida e tradida da cumpagnias da mats. Latiers tutgan er la tradiziun da tschaiver e da mascras da la regiun da Sargans sco er ils «Röllelibutzen» ad Altstätten. Il «urs da matg» («Maibär») da Ragaz è – sco il cleger ovs d'Oberriet – in usit da fertilitad. Enturn la «dumengia da las sbrinzlas» e per la fin da l'onn vegnan anc adina pratitgads blers usits da fieu e da glisch, sco per exempel las mascras («Kläuse») da Kaltbrunn u la «Lägelisnacht» da Flawil.
  St. Gallen - Lebendige ...  
Im nördlichen Hügelland, im Rheintal und am Zürichsee betrieb man Ackerbau, daneben Heimarbeit für die städtische Textilwirtschaft, im Rheintal auch Rebbau. Im oberen Toggenburg und in den Südgebieten herrschte alpine Vieh- und Milchwirtschaft vor.
Le canton de Saint-Gall, créé par Napoléon en 1803, regroupe douze entités territoriales historiques, avec chacune son histoire, ses usages et son économie. Le Hügelland, au nord, le Rheintal et les rives du lac de Zurich sont des régions agricoles, où la population paysanne travaille aussi à domicile pour l’économie textile des villes. Dans le haut Toggenburg et dans les régions du sud, l’économie alpine du bétail et du lait domine. Les nombreuses traditions issues de ces régions ont été marquées et amplifiées par des influences et des rituels religieux comme les coutumes de l’année liturgique ou les processions. Les fresques et les meubles peints du baroque, la musique religieuse d’orgue du Toggenburg et les ensembles de « Streichmusik » (musique traditionnelle d’Appenzell sur instruments à cordes), qu’ils soient liturgiques ou profanes, sont aussi particulièrement représentatifs.
Il Cantone di San Gallo, fondato da Napoleone nel 1803, riuniva dodici regioni storiche, differenti dal punto di vista storico, economico e sociale. Nella regione collinare a nord, nella valle del Reno e attorno al lago di Zurigo si praticava la campicoltura, oltre al lavoro a domicilio a beneficio dell’economia tessile locale. Nel Toggenburg superiore e nelle zone a sud prevalevano attività alpine, come l’allevamento del bestiame e la produzione del latte. Da questa realtà è scaturita una notevole varietà di tradizioni, sostenuta dalle influenze a carattere religioso-confessionale e dai rituali, come le usanze dell’anno liturgico e le processioni. Hanno acquisito notevole importanza la pittura rurale murale e dei mobili ispirata al Barocco, in ambito musicale la tradizione pietistica dell’organo a canne, tipica di Toggenburg, e i complessi musicali per archi attivi nell’ambito sia ecclesiastico sia profano.
Il chantun Son Gagl ch'è vegnì fundà l'onn 1803 da Napoleun unescha 12 cuntradas istoricas, mintgina cun sia atgna istorgia e cun differentas structuras socialas ed economicas. En la regiun collinusa dal nord, en la Val dal Rain e sper il Lai da Turitg cultivavan ins ers, ed ins lavura a chasa per l'economia da textilias en las citads. En la part sura dal Toggenburg ed en las regiuns dal sid dominavan la tratga da muvel alpin e l'economia da latg. Il grond dumber da tradiziuns ch'è sa furmà sut questas circumstanzas è vegnì caracterisà ed amplifitgà d'influenzas e da rituals religius-confessiunals sco usits da l'onn ecclesiastic u processiuns. Ina gronda impurtanza han survegnì la pictura rurala da paraid e da mobiglia dal baroc, en la musica èn caracteristicas la tradiziun pietistica da l'orgla da chasa toggenburgaisa e las gruppas d'instruments a corda che sunavan tant per la baselgia sco er per occurrenzas profanas.
  Bénichon-Kilbi - Lebend...  
Zur Bénichon-Chilbi gehören aber auch die Tanzmusik und die Volksfeststimmung: Wenn die Speicher voll sind und das Vieh von den Alpweiden zurück, wird ein Dorffest gefeiert – ein Fest, das immer auch einen Hauch Melancholie verbreitet, denn der Herbst steht vor der Tür.
"Bénichon" is to Fribourg what "Kilbi" is to German-speaking Switzerland. The term originally denoted a hearty feast in which the full range of farm produce was brought to the family table: a broth or perhaps a cabbage soup would be followed by several courses of beef, pork and mutton with plenty of vegetables and then an ample selection of desserts. "La Bénichon" later came to be associated with the finery of the ball and popular celebrations. When the barns are full of grain and the herds have come home, it is time for the village to celebrate, albeit with a tinge of sadness that the summer is over. With a few exceptions in certain places, "la Bénichon" is held on the second Sunday of September in the lowlands and the second Sunday of October in the mountains. It is also celebrated in the towns as lots of people come together, supermarkets sell regional produce, and restaurants throughout the region offer seasonal menus. While it comes in many forms all over the canton of Fribourg, they all have one thing in common: a highlight of the annual calendar for the whole family and the whole community to enjoy.
Pour tout Fribourgeois, le mot de « Bénichon » (ou « Chilbi » pour les germanophones) évoque d’abord un formidable gueuleton, un repas pantagruélique où défilent sur la table familiale toutes les viandes de la ferme: le bœuf, le cochon, et le mouton, en plusieurs apprêts, qui s’y voient précédés d’un bouillon ou d’une soupe aux choux, escortés de force légumes et suivis d’un kyrielle de desserts. La Bénichon est ensuite associée aux flonflons du bal et à la réjouissance populaire: lorsque les greniers sont pleins et les troupeaux rentrés, c’est fête au village. La fête certes, mais avec tout de même une pointe de mélancolie liée à l’arrivée de l’automne. Sauf particularités locales, la Bénichon a en effet lieu le 2e dimanche de septembre en plaine, et le 2e dimanche d’octobre en montagne. Elle se fête cependant en ville également, créant l’occasion de grands rassemblements, de déballage de produits régionaux dans les étals des supermarchés et d’une avalanche de menus de circonstance dans les restaurants de la région. Familiale, communautaire et calendaire – telles sont les trois dimensions d’une tradition aux multiples variantes, qui reste cependant commune à tout le pays fribourgeois.
Per tutti i friburghesi, l'espressione «Bénichon» (o «Kilbi» per i germanofoni) evoca anzitutto una formidabile scorpacciata, un pasto pantagruelico consumato in famiglia durante il quale vengono portati in tavola tutti i prodotti della cascina: il bue, il maiale, la pecora, in varie preparazioni, siano essi preceduti da un brodo o da una zuppa di cavolo, accompagnati da ortaggi e seguiti da una carrellata di dolci. La «Bénichon» è poi associata alle musiche ballabili e ai festeggiamenti popolari: quando i granai sono pieni e il bestiame nelle stalle, è festa al villaggio. Il tutto è condito da una punta di malinconia per l'arrivo dell'autunno. Particolarità locali a parte, la «Bénichon» si svolge la seconda domenica di settembre in pianura e la seconda domenica di ottobre in montagna. Si festeggia anche in città ed è l'occasione per riunirsi, per scoprire i prodotti regionali negli scaffali dei supermercati e una valanga di menù a tema nei ristoranti della regione. Familiare, conviviale e ricorrente – sono le tre dimensioni di una tradizione che si declina in vari modi pur restando comune a tutta la regione friburghese.
Tar il pled «Bénichon» (u «Chilbi» per quels da lingua tudestga) pensa mintga Friburgaisa e mintga Friburgais en emprima lingia ad in grondius past festiv, ad ina veritabla gastaria, tar la quala ins po giudair tut las spezias da charn d'in bain puril: bov, portg, agnè, preparadas en differentas modas e garnidas cun blera verdura, ordavant ina broda clera u ina schuppa da giabus e suenter ina tscherna da desserts. Tar il Bénichon tutga però er ina musica da saut e l'atmosfera d'ina festa populara: Cur ch'ils graners ed ils clavads èn plains e cur ch'il muvel è da return da las pastgiras d'alp vegn fatga ina festa cuminaivla en il vitg – ina festa che derasa er adina in zichel melanconia, perquai ch'ins senta gia l'arriv da l'atun. Fin sin in pèr excepziuns localas ha il Bénichon lieu mintgamai la segunda dumengia dal settember en la val ed la segunda dumengia d'october en las muntognas. Festegià vegn el però er en la citad, e quai adina cun in grond public. Qua vegnan purschids ils products regiunals schizunt en ils centers da cumpra, ed en las ustarias da la regiun vegn offrida in'entira paletta da pasts da Bénichon. Famiglias, communitad, chalender – quai èn las trais pitgas d'ina tradiziun cun bleras variaziuns che vegn vivida dapertut en il Friburg.
  Der Hinkende Bote - Leb...  
Zahlreich waren seine helvetischen Verwandten – die Boten von Basel und Neuchâtel – und Mitstreiter, herausgegeben in deutscher oder italienischer Sprache (der Hinkende Bote, il Corrier zoppo), doch sie alle sind inzwischen verschwunden, während der "Véritable messager boiteux de Berne et de Vevey" seit 1707 bisher ohne Unterbruch erschienen ist. So bietet er den Romands noch heute einen einzigartigen Kalender für die Feld- und Gartenarbeit, mit den Daten der regionalen Waren-, Vieh- und Wochenmärkte und einem Horoskop.
L'almanach du Messager boiteux, qui a pris racine en terres vaudoises dès le XVIIIe siècle, est aujourd'hui le plus ancien almanach de Suisse. Ses semblables helvétiques - les Messagers de Bâle ou de Neuchâtel - et homologues édités en allemand ou en italien - Der Hinkende Bote, Il Corrier zoppo - ont en effet tous disparu. Publié sans interruption depuis 1707, le « Véritable Messager boiteux de Berne et de Vevey » offre quant à lui aujourd'hui encore aux Romands un calendrier hors du temps qui rassemble horoscopes, travaux de la terre et inventaire des foires et marchés de la région. Entre les listes d'élus, de taxes postales et des Etats et territoires de la planète, on y trouve aussi un savant éventail d'anecdotes et de reportages, tantôt cocasses, tantôt graves. Son récit en patois vaudois, son regard éternellement prudent sur la marche du monde et ses prévisions météorologiques - basées sur les observations faites au XVIIe siècle par un abbé de Bamberg...- composent un cocktail bien particulier : celui d'une revue du passé qui côtoie sans complexe l'annonce du futur, nous signifiant finalement la permanence cyclique des éléments naturels face à la petitesse de nos existences mortelles. Vendu à la criée sur les marchés d'automne, il est aux yeux des Romands de cœur bien plus qu'un outil pratique ou un élément de folklore, mais un agenda agréable et rassurant qui les lie irrésistiblement à l'histoire agricole de leur région.
L'«Almanach du Messager boiteux», radicato in terra vodese fin dal Settecento, rappresenta il più antico almanacco della Svizzera. I suoi numerosi equivalenti della Svizzera tedesca, tra cui quelli di Basilea e di Neuchâtel, come pure i suoi omologhi pubblicati in tedesco e in italiano (der «Hinkende Bote», il Corrier zoppo) sono tutti spariti nel frattempo. Pubblicato ininterrottamente dal 1707, il «Véritable messager boiteux de Berne et de Vevey» offre tuttora ai romandi un calendario atemporale che riunisce oroscopi, lavori della terra e calendari delle fiere e dei mercati della regione. Tra le liste degli eletti, delle tasse postali e degli Stati e territori del pianeta, in questa miscellanea si può trovare anche un erudito ventaglio di aneddoti e di cronache tanto comiche quanto tragiche. I suoi testi in «patois» vodese, il suo sguardo eternamente prudente sull'andamento del mondo e le sue previsioni meteorologiche (basate sulle osservazioni fatte nel Seicento da un abate di Bamberga) formano un insieme alquanto particolare: quello di una rassegna del passato che abborda senza complessi l'annuncio del futuro e ci rivela, in definitiva, la permanenza ciclica degli elementi naturali di fronte all'esiguità della nostra esistenza di mortali. Venduto dagli ambulanti sui mercati d'autunno, agli occhi dei romandi virtuosi è ben più di uno strumento pratico o di un elemento folkloristico: un'agenda gradevole e rassicurante che li lega irrimediabilmente alla storia agricola della loro regione.
Il 18avel tschientaner ha il Chalender dal Mess zoppegiant fitgà pe en il chantun Vad e vala dapi lura sco chalender il pli vegl da la Svizra. Numerus èn ses parents helvetics - ils mess da Basilea e da Neuchâtel - e ses cumpogns da cumbat, edids en tudestg ed en talian (der Hinkende Bote, il Corrier zoppo). Ma els tuts èn svanids en il fratemp, entant ch'il «Véritable messager boiteux de Berne et de Vevey» è cumparì enfin ussa senza interrupziun dapi l'onn 1707. Quel porscha als Romands anc oz in chalender unic per la lavur sin il champ ed en iert, cun las datas da las fieras regiunalas da martganzia e da muvel e dals martgads emnils e cun in oroscop. Ultra d'ina glista da las autoritads, da las tariffas da posta e dals stadis da quest mund chattan ins en quest veritabel almanac er blers raquints e rapports divertents e serius. Ils texts scrits en il dialect dal Vad, la perspectiva precauta sin l'ir dal mund e las prognosas da l'aura (che sa basan sin las observaziuns d'in spiritual da Bamberg dal 17avel tschientaner) furman uschia ina maschaida dal tuttafatg unica. Quest mess è ina publicaziun da temps passads che na tema betg il contact cun las empermischuns da l'avegnir e ch'ans demussa la finala quant constanta che la natira è en congual cun la pitschnezza da nossa existenza terrestra. Il chalender vegn vendì ad ingiant sin ils martgads d'atun ed è per in vair Romand bler dapli ch'in cussegliader pratic u ina part da la folclora, numnadamain in'agenda bain legibla, che dat curaschi e che al collia fermamain cun las ragischs da l'istorgia purila da sia regiun.
  Wildheuen in der Zentra...  
Weil diese Wiesen aufgrund ihrer topografischen Beschaffenheit weder mit Vieh bestossen noch gedüngt oder sonstwie im grösseren Stil gepflegt werden können, bringen sie einen natürlichen Pflanzenwuchs hervor.
Each summer for centuries, men in Central Switzerland have climbed from the mountain valleys to the high slopes in order to cut the grass for hay production. Due to their topographic features, these meadows cannot be used for grazing animals, treated with fertiliser or cultivated in any significant way, and as a result the plants they produce are completely natural. The process of harvesting these grasses and herbs is known as 'wild haymaking'. The grass on these high alpine meadows can usually be reaped only with scythes. If possible, it is then transported to the valley using hay ropes that the farmers install themselves. The bales – which are known as 'Burdenen' or 'Pinggel' and often weigh over 50 kg – hurtle to the valley floor at speeds of up to 100 km/h, making an unusual whooshing noise that can be heard for miles around. In the 17th century, poor farmers actively promoted the intensive use of the wild hay areas for economic reasons, but in recent times, this traditional alpine farming practice has taken on a more environmentally friendly note. Wild haymaking is practised mainly in the mountainous regions of Central Switzerland. Almost of third of all wild haymaking meadows in Switzerland are to be found in the canton of Uri, which has been actively promoting the practice for a number of years.
. De par leur topographie, ces prés ne sont ni piétinés ni fumés par le bétail ; ils ne reçoivent aucun traitement de sorte que les plantes y poussent dans des conditions parfaitement naturelles. Situés haut au-dessus du fond des vallées, ces prés ne peuvent le plus souvent être fauchés que de manière traditionnelle. La descente se fait le long de câbles prévus tout exprès. Les gros ballots de foin qui pèsent souvent plus de 50 kilos sont précipités dans la pente où ils atteignent des vitesses voisines de 100km/h, tenus au câble par un crochet. Très caractéristique, le bruit s’entend de loin. Au 17e siècle, les paysans pauvres se trouvaient contraints d’exploiter intensivement les prés d’altitude. A notre époque, c’est se montrer écologique que de pratiquer ce type de récolte. Les régions de montagne de Suisse Centrale connaissent encore le « Wildheuen », et près d’un tiers des surfaces se trouvent dans le canton d’Uri qui depuis quelques années en promeut la pratique.
Dapi tschientaners ascendan ils umens da las vals muntagnardas durant ils mais da stad las spundas alpinas per tagliar l'erva e per far fain. Perquai che quests prads na pon – pervi da lur topografia – betg vegnir alpegiads, engraschadas u tgirads en autra maniera, crescha là ina flora natirala. Da vegl ennà vegn la racolta da quest fain e da questas ervas numnada «far fain selvadi». Per il solit pon ils prads, che sa chattan lunsch sur il fund da la val, vegnir segads mo cun la fautsch. Il fain vegn transportà davent sche pussaivel sur sugas installadas aposta. Ils burdis («Burdenen») u ponns («Pinggel») che paisan per ordinari passa tschuncanta kilograms filan a val pendids vi d'in crutsch. Quai cun fin a 100 kilometers l’ura e cun in tschivel ch'ins auda lunsch enturn. Durant il 17avel tschientaner han purs povers cumenzà a nizzegiar per motivs economics en moda pli intensiva las blais. L'ultim temp ha quest artisanat alpester survegnì in accent ecologic. Fatg fain selvadi vegni cunzunt anc en ils territoris da muntogna da la Svizra centrala. Bunamain in terz da tut las surfatschas nizzegiadas per far fain selvadi en Svizra sa chattan en il chantun Uri. Quest chantun s'engascha dapi intgins onns er activamain per la promoziun dal far fain selvadi.
  Betruf in der Zentralsc...  
Der Betruf ist ein traditionelles Gebet der Sennen und Hirten, das in der Zeit der Vieh-Sömmerung auf vielen Alpen der Zentralschweiz täglich gerufen und gesungen wird. Am Ende eines langen Arbeitstags sucht ein Älpler – in der Regel der Obersenn – ein geeignetes, wenn möglich erhöhtes Plätzchen auf, an dem nicht selten ein Holzkreuz installiert ist.
(prayer call) is a traditional shepherds’ and herders’ prayer that is spoken and sung during the summer grazing period on many alpine meadows in Central Switzerland. At the end of a long working day, a herdsman – usually the head shepherd – seeks a suitable, preferably elevated location, often one adorned with a wooden cross. By cupping his hands around his mouth or using a wooden milk funnel, he makes a noise that can be heard far and wide, sometimes as far away as the valley floor. The caller’s recitation functions as a protective ritual. In High German tinged with elements of Swiss dialect, he asks God, Mary, Jesus, the Holy Ghost and various saints to protect all living creatures on the mountain pastures against harm, in particular the dangers of the night. Storms, wolves, robbers or ghosts are often named as threats. Within the boundaries of modern Switzerland, the earliest evidence of this practice, once known as the 'Ave-Mariarüeffen', originated in the 16th century from the alpine meadows of the mountain Pilatus. Its origins probably date back to the late middle ages, however. From a musical history perspective, comparisons can be drawn with litany chants and biblical recitations. The prayer call can be interpreted as a popularised Gregorian chant that has continued to develop in the mountainous Catholic regions over many centuries and is still passed on orally amongst shepherds and herdsman.
La prière sur l’Alpe est une tradition des armaillis et des bergers pratiquée chaque jour pendant l’estivage. À la fin d’une longue journée de travail, un armailli recherche un endroit adéquat, si possible une éminence, où une croix de bois est souvent déjà dressée. Il met ses deux mains en porte-voix ou se sert d’un seau de forme conique (une « Folle »). Quand les conditions météorologiques s’y prêtent, sa voix peut se faire entendre jusque dans le fond de la vallée. La prière, une sorte de parler-chanter, est un rituel de protection : l’officiant, dans un allemand teinté de dialecte prie Dieu, la Vierge, Jésus, le Saint-Esprit et différents saints de protéger les êtres vivant sur l’alpage des dangers de la nuit : l’orage, les loups, les voleurs ou les fantômes. Le « Ave-Mariarüeffen » comme s’appelait cette prière, est attesté dès le 16e siècle sur les alpages du Pilatus. Mais ses origines remontent sans doute au bas Moyen-âge. Artistiquement, des rapprochements s’imposent avec des chants de litanies ou des lectures publiques de la Bible. On pourrait dire de cette forme de prière que c’est un choral grégorien popularisé qui a continué de se développer pendant des siècles dans les régions alpines catholiques et qui se transmet oralement entre les bergers et les armaillis.
Il clom d'uraziun è in'uraziun tradiziunala dals signuns e dals pasturs che vegn clamada e chantada mintga di sin bleras alps da la Svizra centrala durant il temp da l'alpegiada. La fin d'in lung di da lavur tschertga in paster u per regla il signun in lieu adattà, sche pussaivel auzà, nua ch'igl è savens installada ina crusch da lain. Tegnend ses mauns en furma da dratguir enturn la bucca u sa servind d'in dratguir da latg en lain («Folle»), producescha el in tun ch'ins auda lunsch enturn e da bell'aura savens schizunt fin giu en la val. La chanzun discurrida dal signun ha la funcziun d'in ritual da protecziun. Per tudestg da scrittira influenzà dal dialect roga el Dieu, Maria, Jesus, il Sontg Spiert e divers sontgs da proteger tut las creatiras sin l'alp cunter disgrazias e cunzunt cunter ils privels che regian la notg. Malauras, lufs, laders u spierts vegnan savens numnads sco smanatschas. Sin il territori svizzer dad oz è documentà il clamar l'Avemaria («Ave-Mariarüeffen»), sco che la tradiziun vegniva numnada pli baud, l'emprima giada en il 16avel tschientaner per las alps dal Pilatus. Questa tradiziun ha ses origins dentant en il temp medieval tardiv. Dal puntg da vista da l'istorgia da la musica sa lascha l'Avemaria cumparegliar cun chants da litanias e cun recitaziuns biblicas. Il clom d'uraziun pon ins interpretar sco choral gregorian popularisà ch'è sa sviluppà vinavant durant tschientaners sin las alps catolicas e che vegn dà vinavant da signuns e da pasturs fin oz er a bucca.
  Martinimarkt und Jahrma...  
Der Jahrmarkt zu Ehren von San Provino erstreckt sich über das Wochenende und den anschliessenden Montag, die dem 8. März am nächsten liegen. Mit ihren Ausstellungen, auf denen Vieh, Landwirtschaftsfahrzeuge und -maschinen präsentiert werden, zeugen beide Jahrmärkte von der Bindung an die einstige ländliche Kultur.
The Saint Martin’s Fair in Mendrisio is held on the lawns surrounding the late-Romanesque church of Saints Martin and Rocco, while the fair honouring Saint Provino takes place close to the Collegiate Church of Saint John the Baptist and Provino in Agno, centre of the former pieve (parish). The Saint Martin’s Fair happens on 11 November every year and includes the weekend before or after this date. The Saint Provino’s Fair stretches over the weekend and following Monday closest to 8 March. Both fairs keep the region’s ancient rural heritage alive with farming displays featuring livestock, vehicles and machinery. Until just a few decades ago, they were firm fixtures on every farmer’s calendar. The agricultural emphasis has gradually waned over the past 50 years, giving way to market stalls selling local produce (sausages, honey, cheese and wine) as well as clothing and toys. The fairs also include fairground rides such as merry-go-rounds and various educational activities organised by young people from the area in conjunction with associations from the rest of the canton. The churches throw their doors open to visitors for the whole duration of both fairs and also hold services in honour of their respective patron saints.
La fête de Saint-Martin se déroule à Mendrisio, dans les prés entourant l’église romane tardive de Saint-Martin et de Saint-Roch ; celle de la Saint-Provin a lieu à Agno, chef-lieu de l’ancienne « pieve » (grande paroisse), à proximité de la collégiale de Saint-Jean-Baptiste et de Saint-Provin. La première se tient le 11 novembre et s’étend sur la fin de semaine précédant ou suivant cette date. La seconde se déroule la fin de semaine et le lundi le plus proche de la date du 8 mars. Les deux manifestations, qui comprennent une exposition de bétail, de véhicules et de machines agricoles, témoignent d’une époque pas si lointaine où la population vivait au rythme des saisons. Au cours des cinquante dernières années, la composante agricole a progressivement cédé le pas aux stands proposant des produits locaux (salamis, miel, fromages, vins), vêtements, jouets et autres bibelots. Un espace est réservé au divertissement, notamment aux carrousels. L’association de la jeunesse paysanne propose en outre diverses activités didactiques en collaboration avec d’autres sociétés actives sur le territoire cantonal. Les églises sont ouvertes aux visiteurs et aux fidèles pendant toute la durée des fêtes, et des offices sont célébrés en l’honneur des saints.
La fiera di San Martino si svolge a Mendrisio, nei prati che circondano la chiesa tardoromanica dei SS. Martino e Rocco, mentre quella di San Provino ha luogo ad Agno, capoluogo dell’antica Pieve, nei pressi della Collegiata dei SS. Giovanni Battista e Provino. La prima si tiene l’11 novembre e comprende anche il fine settimana che precede o che segue questa data. La seconda ha luogo nel fine settimana e il lunedì seguente più prossimi all’8 marzo. Entrambe le manifestazioni si caratterizzano per l’esposizione di capi di bestiame, veicoli e macchinari agricoli, a testimoniare il legame con l’antica civiltà contadina di cui, fino a qualche decennio fa, erano espressione manifesta e irrinunciabile. Negli ultimi cinquant’anni la componente agricola è andata progressivamente diminuendo lasciando più spazio alle bancarelle con prodotti locali (salumi, miele, formaggi, vini), vestiti, giocattoli. Altre zone sono invece riservate all’intrattenimento, in particolare alle giostre, e ad alcune attività didattiche organizzate dall’associazione Gioventù Rurale in collaborazione con altre società attive sul territorio cantonale. Per tutta la durata delle due fiere è possibile recarsi in chiesa per una visita o per assistere alle funzioni celebrate in onore dei due santi.
La fiera da son Martin ha lieu a Mendrisio sin ils prads enturn la baselgia romanica tardiva da son Martin e da son Roc. La fiera da son Provino ha lieu ad Agno, la chapitala da l'anteriura Plaiv, en la vischinanza da la baselgia da chapitel da son Gion Battista e da son Provino. La fiera da son Martin è mintgamai ils 11 da november e cumpiglia er la fin d'emna avant u suenter questa data. La fiera da son Provino ha lieu durant la fin d'emna ed il glindesdi suandant ch'èn il pli datiers dals 8 da mars. Cun lur exposiziuns da muvel, vehichels e maschinas agriculas dattan tuttas duas fieras perditga da la colliaziun cun la cultura rurala d'antruras. Fin avant paucs decennis eran ellas eveniments evidents ed irrenunziabels da l'onn puril. Ils ultims 50 onns è la cumponenta agricula dentant sa sminuida plaun a plaun, entant ch'ils stans cun products locals (liongias, mel d'avieuls, chaschiel, vin) sco er cun vestgadira e cun giugarets èn daventads pli impurtants. A las fieras datti er bler divertiment, per exempel carussels, sco er intginas activitads didacticas che vegnan organisadas da la Giuventetgna rurala en collavuraziun cun autras uniuns activas en il chantun. Per l'entira durada da las fieras èn las baselgias avertas per far ina visita u per assister als servetschs divins en onur dals dus sontgs.