|
|
Diuen els partidaris de tirar pel “peix al cove” de tota la vida que hauríem d’anar deixant l’opció del referèndum per alternatives més “plausibles” i “possibilistes” que impliquessin millores en finançament o infraestructures, per exemple. Però ells mateixos han vist les últimes setmanes com el govern espanyol que en va escampar la brama donava per tancada l'”operació diàleg” abans no comencés a fer un primer pas simbòlic. Han vist això i han vist Mariano Rajoy dient que un sistema de finançament específic per a Catalunya (en la línia del concert econòmic o no) no seria possible perquè generaria “un problemón” amb les altres comunitats autònomes. Han vist això i han viat Cebrián (i allò que ell representa) dient que la culpa d’on som avui la té la cessió del 15% de l’IRPF a Catalunya en temps de Pujol i l’Estatut. És a dir, que ni aquestes dues cessions a l’autogovern (degudament capades i rebaixades ja en el seu dia) no es podrien contemplar en un escenari d’una Catalunya que fes bondat i que s’abonés políticament al jaure. Per tant, alternativa política a les reclamacions actuals del sobiranisme? L’autonomia de Múrcia, Extremadura, Andalusia, La Rioja i tota la resta (menys el País Basc i Navarra), això sí, amb les obligacions desproporcionades i el dèficit fiscal de sempre. Un festival.
|