|
|
Una persona corrent que no ha escoltat la doctrina, monjos, que no ha conegut els nobles, que no està instruït en la doctrina dels nobles, que no està educat en la doctrina dels nobles, que no ha conegut els bons homes, que no està instruït en la doctrina dels bons homes, que no està educat en la doctrina dels bons homes, considera la forma material «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera la sensació «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera el concepte «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; considera les emocions «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; allò que veu, sent, nota, concep, capta, persegueix o reflexiona amb la ment ho considera així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo»; l’afirmació «el món és el jo, en el més enllà esdevindré constant, estable, etern, invariable, i romandré així per sempre», també la considera així: «això és meu, jo sóc això, això és el meu jo».
|