|
|
En la mesura que l'endeutament dels emergents respon a un entorn de polítiques monetàries laxes als països desenvolupats i d'alts preus de les primeres matèries, el canvi d'escenari dels últims mesos, amb l'inici de la pujada de tipus als EUA i fortes caigudes del preu de les primeres matèries, pot generar preocupació sobre la sostenibilitat del deute emergent. En aquest sentit, cal considerar diversos elements: el deute en divisa estrangera, la concentració de deute en determinats sectors i la rendibilitat de les inversions finançades. Com es mostra al tercer gràfic, des del 2009, s'ha produït un augment important de l'endeutament en dòlars. D'una banda, la normalització monetària als EUA comportarà un augment dels tipus d'interès a les economies avançades i una apreciació del dòlar, la qual cosa endurirà les condicions creditícies als països emergents. De l'altra, una part important de les empreses emergents endeutades en dòlars rep també els ingressos en dòlars, la qual cosa mitiga el risc de les fluctuacions del tipus de canvi. En el mateix sentit, països com la Xina, Corea del Sud o Singapur disposen d'àmplies reserves de divisa nord-americana. A més a més, una part important del deute en dòlars té venciment a llarg termini.3 En sentit contrari, estudis realitzats per l'FMI i pel BIS4 mostren que el deute s'ha concentrat en la construcció (en especial, a la Xina i a l'Amèrica Llatina) i en indústries relacionades amb les primeres matèries. A més a més, el nou deute es concentra, també, en les empreses que ja parteixen d'un endeutament més elevat. Finalment, de forma paral·lela a l'augment del deute dels països emergents, s'ha reduït la rendibilitat mitjana de les empreses, la qual cosa qüestiona que s'estiguin finançant inversions realment productives.
|
