|
|
En aixecar-ens diuen que ja han marxat els 4 equips de davant però no ens posem nerviosos, ens introduïm a la selva per un sender marcat però estret i complicat. A les 5 hores ens trobem un segon poble i sorprenentment 3 equips de davant tornen a estar adormits!, Aquí no els seguim en el seu somni i continuem el trekking de nit, només tenim a davant a l'equip americà Montrail. El dia desperta i amb ell la llum, els ànims estan al 100x100, és el 4t dia de carrera i seguim al capdavant. A les poques hores de sortir el sol ens atrapen per darrere Nokia i Spie, seguim tots junts a la caça del primer equip. Jo porto les cames irritades per portar sempre la mateixa roba mullada i en un poble atur a demanar un pareo, semblem més rars que un gat rosa. A 200 m d'una cascada que s'ha de remuntar per cordes (amb ascendedores, casc, arnès ,...) hem de pujar per un riu ple de grans blocs de pedra. Comença la guerra: els tres equips acceleren el pas per arribar primers a les cordes i ocupar les 4 línies muntades per l'organització. Es fa estressant aquesta ascensió i finalment vam arribar primers nosaltres. Les cascades Vuwa ens reben amb força aigua i per no sortir de la tònica seguim mullant-nos. Arribar 1eros a les cordes ens dóna un avantatge de més de mitja hora respecte als equips del darrere i aprofitem per accelerar una mica el pas i arribar al més aviat al següent CP. Per això hem de nedar, caminar per fang i gairebé desesperar per avançar pel riu que origina les cascades que hem ascendit. Cada etapa es fa interminable, dura i amb unes condicions infrahumanes (mullats, freds, famolencs, adormits, cansats ...). Arribem al Packraft, un CP amb menjar, mitjons nous i una bassa inflable individual que servirà per remuntar un altre riu dels molts que existeixen en aquesta illa "aquàtica". Quan arribem al CP Montrail acaba de marxar, ens canviem ràpid abans que es faci fosc i sortim a menys de 30min dels primers. a les 2h de remuntar el riu sobre del que podria assemblar-se a una barqueta inflable de nen (packraft) ens topem amb els americans buscant el rierol que hem de seguir a peu. Entre els dos equips ho busquem i just quan es va fent fosc el trobem, bingo! Pleguem cada un de nosaltres les nostres "barquetes" i ens posem a caminar, com no per aigua, seguint un rierol en plena nit amb unes motxilles que ara pesen més de 10kg cadascuna. El somni ens aguaita, l'aigua ens avorreix i els ànims van apagant-se (encara i anar primers!). Són 5h de caminar per un fangar, t
|
