|
|
The works of Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva, 1983) traverse the main areas of that modern Western literature that becomes contemporary through the experience of war and, more particularly, of exile. The experience of exile stretches the limits of literary realism, which are in no way sufficient for reading Rodoreda or sharing the memory of the world from which her books and characters speak. Born together with the cinema, as she liked to say to so many of her contemporaries (Pere Quart, Rafael Alberti), Rodoreda was a self-taught writer whose literary education was obtained through popular and patriotic verse, the emblematic works of Verdaguer and Ruyra, the literature of book-stalls, and later on, through journalism, by means of which she would come to know the Catalan literary elites of the nineteen-thirties. Nonetheless, it was during the Spanish Civil War (Aloma, her first valuable novel, was completed in 1938), and above all after the experience of the Second World War and the exile, that she succeeded in giving form to her project, which can be considered as one of the most ambitious in the Catalan literature of the twentieth century and as part of the cultural heritage of contemporary Europe. It is the result of experience and experiment, or in other words, the result of fragmentation.
|
|
|
literatura moderna occidental que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. L'experiència de l'exili eixampla els límits del realisme literari, que de cap de les maneres no són suficients per a llegir Rodoreda, per a compartir la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges. Nascuda amb el cine, com a tants dels seus coetanis els agradava de dir (Pere Quart, Rafael Alberti), Rodoreda és una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular i patriòtica, de les obres emblemàtiques de Verdaguer i Ruyra, de la literatura de quiosc i, després, del periodisme, per mitjà del qual coneixerà les elits de la literatura en català els anys trenta; és a partir de la guerra civil espanyola (Aloma, la seva primera bona novel·la, és del 1938) i, sobretot, de l'experiència de la Segona Guerra Mundial i de l'exili, que aconseguirà de donar forma al seu projecte, que es troba entre els de més ambició literària de la literatura catalana del segle xx i entre els llegats significatius de l'Europa contemporània. El resultat de la vivència i l'experimentació, en definitiva, de la fragmentació. De la cultura popular a l'eixamplament i la modelació de les possibilitats literàries d'una llengua sense tradició narrativa moderna, de la novel·leta de gènere o de moda (les quatre primeres que va publicar) a la construcció d'un fresc coherent, complex, anticomplaent i progressivament abstracte i mític sobre les petites vides del segle xx atacades per la guerra i per les tenebres de l'amor -fresc de mosaics on sobresurten, a més de les seves novel·les més conegudes, els seus contes i en particular la novel·la pòstuma, La mort i la primavera (1986)- l'obra de Mercè Rodoreda hauria de ser llegida com el fruit més delicat, més saborós que diria el seu amic i mentor en l'expatriació Josep Carner, que el seu exili ens ha deixat en herència.
|
