been like – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      17 Results   16 Domains
  www.citeducinema.org  
And, as they say, they will advise you in all that is within your reach, you just have to call and speak. And it has been like this since we started this project together.
I, tal com ells mateixos diuen, us aconsellaran en tot allò que estigui al seu abast, només els heu de trucar i parlar-ne. I així ha estat d’ençà que vam iniciar aquest projecte de la seva mà.
  www.biocat.cat  
The doors have been opened so that the general public can make donations to fund research into this vaccine. What has response been like?
Han obert les portes als ciutadans perquè facin els seus donatius per finançar la recerca de la vacuna. Com està responent la societat?
  www.temporada-alta.net  
“... The evolution of the Temporada Alta Festival of Girona and Salt has been like Cinderella turning into a princess”
“Temporada Alta es continua reivindicant com una finestra oberta al món”
  suttacentral.net  
“For a long time now, householder, your family has been like a fountain to the naked ascetics. Hence, you must bear in mind that alms should be given to those who come.”
—Ni deu homes, Venerable, ni vint homes, ni trenta homes, ni quaranta homes, ni cinquanta, en un moment, en un instant, no podrien convertir tots els éssers vius de Nalandà en una pila de carn, no en podrien fer una carnisseria. Com ho podria fer un home sol i dèbil?
  www.maldives-holidays-hotels.com  
We are Felix and Teresa, Belén’s parents. We must admit that since she has been doing tennis training she has regained that joy and enthusiasm of her first years with Special; it has been like a new objective, a new goal.
Som en Felix i la Teresa, els pares de Belén. Hem de reconèixer que des de que entrena tennis ha tornat a tenir la il•lusió dels seus primers anys amb Special Olympics, ha estat com un nou objectiu, una nova fita.
  www.portikus.de  
I arranged a visit with them and was diagnosed with “focal dystonia” on the left hand. Then came the treatment. Dr Rosset, Silvia Fàbregas and all the staff of the Institute have been like sympathetic friends who help and understand the problems of their patients.
Vaig concertar amb ells una visita i em van diagnosticar "distonia focal" a la mà esquerra. Després va venir el tractament. El Dr. Rosset, la Sílvia Fàbregas i tot el personal de l'Institut de l'Art s'han mostrat com uns amics comprensius que t'ajuden i que entenen els problemes dels seus pacients.
  blogs.cccb.org  
Thus, the exhibition contains original images by the author sourced from different institutions, as well as current productions from recovered negatives by Arissa, which show what the works that have been lost must have been like.
L’exposició antològica que presentem vol realitzar un recorregut per tota la seva carrera fotogràfica, des de principis dels anys vint fins la Guerra Civil espanyola, quan pràcticament va deixar de fotografiar per seguir la seva tasca com a impressor i tipògraf a la impremta familiar. Aquest projecte suposa la conclusió d’un llarg procés de consolidació i restauració dels seus principals negatius, així com de la recerca d’originals d’època de l’autor. D’aquesta manera, l’exposició recull imatges originals de l’autor procedent de diverses institucions, i tiratges actuals a partir dels seus negatius recuperats, els quals mostren com deurien ser les obres que s’han perdut.
  museuhistoria.bcn.cat  
As they make their way through the shelter, visitors can experience what it must have been like to spend time within these walls. They can see the different rooms in the shelter, such as the toilets, a water fountain, an infirmary, the children's room and a fireplace.
Després dels primers bombardejos, es va crear una Junta de Defensa Passiva i unes Juntes de Defensa Local que van intentar prendre mesures davant d’aquell nou i letal fenòmen bèlic. Primer es van habilitar com a refugis els soterranis de les cases i la pròpia xarxa de metro. Malgrat els pocs mitjans disponibles, la Generalitat, els Ajuntaments, i els mateixos ciutadans i van organitzar la defensa: s’instal•laren alarmes, es va fer un servei de proveïment d’aliments, aigua i medecines i es van construir refugis de nova planta malgrat l’escassedat de materials necessaris, com el ferro. Quan sonaven les alarmes, s’apagaven tots els llums de la ciutat, i tocava córrer. Si no es tenia un refugi a mà, ni tampoc cap estació de metro, quedava el recurs d’amagar-se a Collserola o en algun dels turons de la ciutat.
  www.cidob.org  
The combination of globalization with neo-liberal dogma has sharply decreased the role of the state and revealed (not only in Europe, but everywhere) that economic power is dominant, and often capable of using politics for its own narrow benefit --and not for a “public good” that today seems more a pious wish than a real possibility. Capitalism has always been like this --by definition.
Però hi ha també raons estructurals. La combinació de globalització amb dogma neoliberal ha empetitit dràsticament el paper de l’Estat i ha revelat (no només a Europa, sinó arreu) que el poder econòmic és dominant i que és capaç, sovint, d’utilitzar la política per al seu benefici estricte –i no per a un “bé comú” que avui sembla més un desig pietós que no pas una possibilitat real. El capitalisme sempre ha estat així –per definició. Però ara que el Gran Desafiament (el comunisme soviètic) ha desaparegut, s’ha tornat més descaradament cobdiciós, més capaç de dur a terme una guerra de classe unilateral (tal com el multimilionari nord-americà Warren Buffett ha estat prou honest per admetre). Ha retornat als seus “instints bàsics”, continguts durant dècades i compensats en part per les polítiques socialdemòcrates orientades al benestar.
  www.publicspace.org  
The gap, the difference between American armaments and military power and that of the rest of the world is quite formidable, is quite astonishing. It has never been like that before. In the days of «Britannia rules the waves», they ruled the waves a little bit more than the French or the Germans but there was not this extraordinary gap.
Donald Sassoon: Sí­, tal com es desprèn irònicament del subtext de la pregunta que ens ha fet aquesta persona, podrí­em dir-nos: «Necessitem realment Europa? Per què no continuem amb les institucions i els acords que tenim ara, parlant tranquil·lament trenta-sis idiomes i mantenint totes les divisions vigents (que de fet són bastant divertides), sense esforçar- nos a assolir la unitat europea?» Podria estar d'acord amb això, però només fins a cert punt. De fet, al meu entendre —i aquí­ em trec el barret d'historiador i em poso a especular sobre el futur—, és necessari preguntar-nos cap a quina mena de món anem. Tothom té clar que avui dia només hi ha una superpotència, i això és pràcticament el primer cop que passa en tota la història del món. El salt, la diferència entre l'armament i el poder militar nord-americà i el de la resta del món és molt gran, molt espectacular, i això no havia succeït mai abans. En el temps de «Britània regna sobre els mars», els britànics regnaven sobre els mars només un xic més que els francesos o els alemanys, sense la distància tan espectacular d'avui dia. Hem de tenir clar que el poder militar dels Estats Units acabarà esdevenint, amb diferència, un element exportador d'idees i no de productes. M'impressiona la capacitat dels Estats Units per situar-se a l'avantguarda de tantes coses que fem servir. Em refereixo bàsicament als productes relacionats amb la informàtica i similars. Abans els Estats Units produïen objectes, com poden ser cotxes i coses semblants, mentre que ara generen un constant flux d'idees relacionats amb un nou tipus de tecnologia tova. Ara bé, durant quant de temps pot un paí­s continuar essent una superpotència militar i mantenir tres-cents milions de persones amb un nivell de vida excepcionalment elevat? Dit d'una altra manera: què passarà en el futur a l'economia nordamericana, i què serà d'un paí­s tan poderós quan la seva economia ja no sigui tan forta? És a dir, al món hi ha un estat dí­scol real o en potència que ningú no pot aturar militarment (és un projecte utòpic), però en qualsevol cas convindria tenir quelcom que marqués un equilibri. Al mateix temps hi ha una altra potència en alça, comés Xina, cosa que també planteja problemes i avantatges, coses bones i coses dolentes. Així­ doncs, en un món tan inestable, és important que els europeus ens preguntem: «Quin paper tenim en tot això? Què podem oferir?» Per això vull insistir en la idea de la protecció social, perquè significa que hi ha una me
  publicspace.org  
The gap, the difference between American armaments and military power and that of the rest of the world is quite formidable, is quite astonishing. It has never been like that before. In the days of «Britannia rules the waves», they ruled the waves a little bit more than the French or the Germans but there was not this extraordinary gap.
Donald Sassoon: Sí­, tal com es desprèn irònicament del subtext de la pregunta que ens ha fet aquesta persona, podrí­em dir-nos: «Necessitem realment Europa? Per què no continuem amb les institucions i els acords que tenim ara, parlant tranquil·lament trenta-sis idiomes i mantenint totes les divisions vigents (que de fet són bastant divertides), sense esforçar- nos a assolir la unitat europea?» Podria estar d'acord amb això, però només fins a cert punt. De fet, al meu entendre —i aquí­ em trec el barret d'historiador i em poso a especular sobre el futur—, és necessari preguntar-nos cap a quina mena de món anem. Tothom té clar que avui dia només hi ha una superpotència, i això és pràcticament el primer cop que passa en tota la història del món. El salt, la diferència entre l'armament i el poder militar nord-americà i el de la resta del món és molt gran, molt espectacular, i això no havia succeït mai abans. En el temps de «Britània regna sobre els mars», els britànics regnaven sobre els mars només un xic més que els francesos o els alemanys, sense la distància tan espectacular d'avui dia. Hem de tenir clar que el poder militar dels Estats Units acabarà esdevenint, amb diferència, un element exportador d'idees i no de productes. M'impressiona la capacitat dels Estats Units per situar-se a l'avantguarda de tantes coses que fem servir. Em refereixo bàsicament als productes relacionats amb la informàtica i similars. Abans els Estats Units produïen objectes, com poden ser cotxes i coses semblants, mentre que ara generen un constant flux d'idees relacionats amb un nou tipus de tecnologia tova. Ara bé, durant quant de temps pot un paí­s continuar essent una superpotència militar i mantenir tres-cents milions de persones amb un nivell de vida excepcionalment elevat? Dit d'una altra manera: què passarà en el futur a l'economia nordamericana, i què serà d'un paí­s tan poderós quan la seva economia ja no sigui tan forta? És a dir, al món hi ha un estat dí­scol real o en potència que ningú no pot aturar militarment (és un projecte utòpic), però en qualsevol cas convindria tenir quelcom que marqués un equilibri. Al mateix temps hi ha una altra potència en alça, comés Xina, cosa que també planteja problemes i avantatges, coses bones i coses dolentes. Així­ doncs, en un món tan inestable, és important que els europeus ens preguntem: «Quin paper tenim en tot això? Què podem oferir?» Per això vull insistir en la idea de la protecció social, perquè significa que hi ha una me