|
|
Donald Sassoon: Sí, tal com es desprèn irònicament del subtext de la pregunta que ens ha fet aquesta persona, podríem dir-nos: «Necessitem realment Europa? Per què no continuem amb les institucions i els acords que tenim ara, parlant tranquil·lament trenta-sis idiomes i mantenint totes les divisions vigents (que de fet són bastant divertides), sense esforçar- nos a assolir la unitat europea?» Podria estar d'acord amb això, però només fins a cert punt. De fet, al meu entendre —i aquí em trec el barret d'historiador i em poso a especular sobre el futur—, és necessari preguntar-nos cap a quina mena de món anem. Tothom té clar que avui dia només hi ha una superpotència, i això és pràcticament el primer cop que passa en tota la història del món. El salt, la diferència entre l'armament i el poder militar nord-americà i el de la resta del món és molt gran, molt espectacular, i això no havia succeït mai abans. En el temps de «Britània regna sobre els mars», els britànics regnaven sobre els mars només un xic més que els francesos o els alemanys, sense la distància tan espectacular d'avui dia. Hem de tenir clar que el poder militar dels Estats Units acabarà esdevenint, amb diferència, un element exportador d'idees i no de productes. M'impressiona la capacitat dels Estats Units per situar-se a l'avantguarda de tantes coses que fem servir. Em refereixo bàsicament als productes relacionats amb la informàtica i similars. Abans els Estats Units produïen objectes, com poden ser cotxes i coses semblants, mentre que ara generen un constant flux d'idees relacionats amb un nou tipus de tecnologia tova. Ara bé, durant quant de temps pot un país continuar essent una superpotència militar i mantenir tres-cents milions de persones amb un nivell de vida excepcionalment elevat? Dit d'una altra manera: què passarà en el futur a l'economia nordamericana, i què serà d'un país tan poderós quan la seva economia ja no sigui tan forta? És a dir, al món hi ha un estat díscol real o en potència que ningú no pot aturar militarment (és un projecte utòpic), però en qualsevol cas convindria tenir quelcom que marqués un equilibri. Al mateix temps hi ha una altra potència en alça, comés Xina, cosa que també planteja problemes i avantatges, coses bones i coses dolentes. Així doncs, en un món tan inestable, és important que els europeus ens preguntem: «Quin paper tenim en tot això? Què podem oferir?» Per això vull insistir en la idea de la protecció social, perquè significa que hi ha una me
|