|
|
El 1884 fou comissionat per l'ajuntament de Barcelona per a estudiar l'epidèmia de còlera a Marsella i a Toló. Prenent per base el descobriment del Bacillus virgula del còlera, fet per Koch el 1883, i els mètodes de vaccinació de Pasteur, assolí amb la col·laboració d'Innocent Paulí, un vaccí contra el còlera en un moment que se n'estenia la darrera gran epidèmia (1885). El doctor Amalio Gimeno, aleshores a la facultat de medicina de València, persuadit de la importància del descobriment, invità Ferran a visitar el País Valencià, on hom començà a aplicar el vaccí. Això desvetllà, però, l'oposició acarnissada d'una part de la classe mèdica, que influí sobre el ministre de la governació, Romero Robledo, fins a assolir la prohibició de la campanya de vaccinacions, el valor de les quals també fou posat en dubte per una comissió francesa que visità València i per Santiago Ramón y Cajal. La utilitat del vaccí, però, fou reconeguda a la fi, i l'Académie des Sciences de París li concedí el premi Bréant (1907). El 1886 fou nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, on creà un vaccí antiràbic que seguia l'anomenat mètode supraintensiu de vaccinació, consistent en la inoculació d'una gran quantitat de virus actiu per tal de provocar una reacció defensiva intensa en l'organisme. El 1899 anà a Porto (Portugal) a estudiar un brot de pesta bubònica. Fou destituït del Laboratori de Microbiologia Municipal el 1905; però el reconeixement internacional d'alguns dels seus mèrits -especialment la profilaxi del còlera entre les tropes combatents, a la Primera Guerra Mundial-, l'animà a la investigació, i el 1919 assolí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.
|
