|
|
La torrassa, situat al costat de l'església parroquial, està coronat per una creu de ferro, un arbust rebel que atalaia el cel de Castella i un arbre solitari del que pengen despulles d'una bandera descolorida. Del castell, efectivament, poc es conserva, excepte un tram de muralla i un dels antics arcs d'accés. No hi ha, tampoc, placa alguna que recordi la captivitat de la princesa d'Éboli. A l'atri d'entrada de l'església, però, sí es guarda memòria d'un altre pres il · lustre del castell: el cardenal Cisneros (quan encara no ho era). Encara que segons ressenya Gregorio Marañón, en la seva biografia d'Antonio Pérez, el de Santorcaz "era edifici més ampli i millor moblat que la torre de Pinto", el fred inclement seguia fent efecte en el seu minvada salut. Finalment, la mediació davant la Cort del seu gendre, el duc de Medina Sidonia, va servir perquè Felip II autoritzés el seu trasllat, el febrer de 1581, al palau de la família Mendoza a Pastrana.
|
