|
|
Hem desenvolupat una tasca de laboratori per induir distracció en condicions controlades (Escera et al., 1998). En breu, s'instrueix als subjectes a pulsar un botó de resposta segons la categoria dels estímuls visuals, mentre han d'ignorar els sons presentats concomitantment, que són un to repetitiu, ocasionalment substituït per un to discrepant o un so ambiental "novedós" únic. Hem demostrat repetidament que els tons discrepants i els sons novedosos augmenten el temps de resposta als estímuls visuals subsegüents, és a dir, indueixen distracció durant l'execució de la tasca (per exemple, Alho et al., 1997, Escera et al., 1998, 2000, 2001, Yago et al., 2001a, 2001b, 2003). L'enregistrament de potencials evocats durant la distracció resulta en una ona trifàsica, que inclou els components MMN/N1, Novelty-P3 o P3a, i negativitat de reorientació (RON), els quals indexen, respectivament, captura, orientació i reorientació de l'atenció. L'ús d'aquest "Potencial de Distracció" (DP) ens ha permés demostrar, per exemple, que l'orientació de l'atenció envers estímuls significatius té lloc abans de la seva anàlisi semàntica (Escera et al., 2003), o que la queixa comú dels alcohòlics crònics de distractibilitat augmentada es podria explicar per l'activació anormal de la xarxa cerebral que controla l'atenció envers estímuls irrellevants (Polo et al., 2003).Tanmateix, aquest efecte distractor pot ésser modulat per processos top-down que responen a l'anomenat set cognitiu (les demandes de la tasca en curs). Actualment estem investigant com un context emocional o diferents càrregues de memòria de treball en una tasca modifiquen aquesta captura atencional involuntària (processos bottom-up).
|
