|
|
These transnational exchanges and expertise in progress also result from the bilateral relations that have developed as a result of the decentralized cooperation programme between World Heritage Sites (CraTERRE-ENSAG/Convention France-UNESCO, 2006), e.g., between Albi and Abomey, or the Val de Loire and Niger.
|
|
|
No obstant això, això sembla evolucionar avui dia. S’observa un reconeixement cada vegada més actiu, fins i tot militant, del patrimoni a l’Àfrica. Això és el producte de diversos processos en curs, inclosa la tasca de la UNESCO, a través de la seva àmplia projecció internacional, que sens dubte juga un paper central, veure determinant – tot i les dificultats “d’aplicació mundial” dels valors del Patrimoni Mundial assenyalats anteriorment. Aquests intercanvis transnacionals i experteses en moviment també són el resultat del desenvolupament de les relacions bilaterals induïdes per la cooperació descentralitzada entre els llocs del Patrimoni Mundial (Craterre-ENSAG / Convenció França-UNESCO, 2006), per exemple, entre Albi i Abomey, o la Vall del Loira i el Níger, esdevenint el patrimoni així en un “référent circulant” (Istasse, 2011) condició de possibilitat d’aquests intercanvis i adaptacions transnacionals. Aquestes noves realitats patrimonials també són visibles a través d’un nombre important de publicacions recents sobre el patrimoni africà, així com per investigadors i acadèmics (Anderson & Grove, 1987; Dieke, 2000; Akama & Sterry, 2002; Boswell & O’Kane, 2011; Calas, Marcel & Delfosse, 2011) com actors sobre el terreny o ONGs, en particular del Centre del Patrimoni mundial de l’UNESCO (Aveling & Debonnet, 2010); White & Vandeweghe, 2008; Craterre-ENSAG / Convenció França-UNESCO, 2006).
|