coup d – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      27 Results   21 Domains
  ahoi-kultur.de  
Military coup d'état against the Republic
Cop d'estat militar contra la República
  www.org-bg.net  
Coup d'état to self-employed workers
Cop d'estat als autònoms
  www.ibei.org  
“El Golpe de Honduras y la actitud frente a las semidemocracias” [The Coup d’État in Honduras and the attitude towards the semi-democracies], Opinión CIDOB, n.43, July 2009.
“La crisis económica y las potencias emergentes: ¿Hacia un nuevo orden internacional?” a Globalización, crisis económica, potencias emergentes… Diez años decisivos para la transformación del mundo, Madrid: Real Instituto Elcano i Marcial Pons, 2012.
  ibeiweb.mediterranignu.com  
“El Golpe de Honduras y la actitud frente a las semidemocracias” [The Coup d’État in Honduras and the attitude towards the semi-democracies], Opinión CIDOB, n.43, July 2009.
“La crisis económica y las potencias emergentes: ¿Hacia un nuevo orden internacional?” a Globalización, crisis económica, potencias emergentes… Diez años decisivos para la transformación del mundo, Madrid: Real Instituto Elcano i Marcial Pons, 2012.
  ua.f-chain.com  
September 11th of the year 1973 the history of Chile changed. The coup d’état headed by General Augusto Pinochet gave way to a military dictatorship that lasted for almost twenty years. Crimes, tortures…
Ze té 50 anys i treballa al port de Lisboa, on carrega i descarrega els contenidors dels vaixells. Dia rere dia observa amb enveja els vaixells en els quals mai muntarà. Ha estat estalviant en secret el que guanya amb el seu ofici per a aconseguir el seu somni de deixar a la seua dona…
  www.sanshinkinzoku.co.jp  
Five weeks went by before it published an editorial warily accepting the new regime, which had been often criticised. During the coup d’etát in July 1936, Agustí Calvet tried to reach the Count of Godó by phone, but he had become elusive.
La República va sorprendre un diari fins aleshores monàrquic i es van trigar cinc setmanes a fer un editorial acceptant tímidament el nou règim, sovint criticat. Durant el cop d’estat de juliol de 1936  Agustí Calvet va intentar telefonar el Conde Godó, però aquest s’havia fet fonedís. El mateix Gaziel, tement per la seva vida, es va exiliar a París el 29 de juliol. Mentrestant s’havia creat un consell d’empresa per tirar endavant el diari i el comitè va triar Maria Luz Morales com a nova directora, primera dona a l’Estat espanyol amb aquest càrrec.
  www.manpower.se  
The coup d'état of 1936 broke the dreams of a great of the population. For women, it meant the loss of all the rights that they got during the II Republic, but also the loss of the men that were part of their lives.
El cop d’estat del 18 de juliol de 1936 trencà els somnis de gran part de la població i per a les dones suposà una gran pèrdua de tots els drets que havien aconseguit amb la II República, però també dels homes que feien part de la seva vida. L’espectacle recupera algunes històries d’aquestes dones que anaren a presó, no per les seves idees polítiques, sinó perquè eren filles d'un o dones d'un altre. I reivindica el paper d’altres dones, activistes, fortes i valentes, que s’atreviren a enfrontar-se amb els qui les volien fer callar. Recuperam un bocí de la història que no semblava interessar gaire, perquè no era la història del protagonista, sinó dels personatges secundaris que, tanmateix, foren objecte d’una venjança i repressió tan dura com la dels seus companys, pares o fills.
  www.girona.cat  
The following day, speaking on the radio from Tenerife, General Francisco Franco proclaimed a state of war, thereby spreading the rebellion to many other sectors of the army on the Spanish mainland. The military insurgents envisaged a coup d’état lasting for three or four days, but the revolt only met with partial success on the mainland.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va representar un punt d'inflexió dins la història sobre nuclis de població de la reraguarda, el que es va denominar guerra total. Aquest va ser el motiu pel qual les ciutats i pobles de la reraguarda van articular la projecció i la construcció d'un tipus específic d'arquitectura bèl·lica: els refugis antiaeris. Es calcula que a les comarques catalanes se'n van construir més de 2.000 (uns 1.400 només a Barcelona) i Girona no va ser pas una excepció. La defensa passiva gironina es va anar perfilant durant els tres anys que va durar el conflicte bèl·lic amb la construcció i habilitació de barricades, trinxeres i refugis col·lectius, que es troben escampats per tota la ciutat.
  www.macba.cat  
The utopian optimism of the movement collapsed following the coup d'état of 1964, which gave way to a military dictatorial regime, and which marked a new generation of artists, including Cildo Meireles, whose work has greater political commitment, as a reflection of the historical context.
La figura de Cildo Meireles és fonamental per entendre l'avantguarda artística brasilera de postguerra, ja que suposa un pont entre el neoconcretisme del final dels anys cinquanta i l'art conceptual brasiler del final dels seixanta. El neoconcretisme, que té com a representants principals Hélio Oiticica, Lygia Clark i Lygia Pape, referències constants en l'obra de Meireles, rebutja el racionalisme extrem de l'abstracció geomètrica per crear obres més sensorials i participatives, que apel·len no sols a la ment sinó també al cos. L'optimisme utòpic d'aquest moviment es va ensorrar després del cop d'estat del 1964, que va donar pas a un règim militar dictatorial i que va marcar una nova generació d'artistes, la de Cildo Meireles, l'obra del qual té un major compromís polític, reflex del context històric.
  www.gencat.cat  
The second president of the Commonwealth tried to stabilize the institution’s positive action in an increasingly strained economic and social context, which ultimately prompted the League to support Primo de Rivera’s coup d’état in 1923.
L'assemblea formada pels diputats de les quatre províncies -36 per Barcelona i 20 per cadascuna de les altres circumscripcions- va elegir Enric Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, com a president de la Mancomunitat el dia 6 d'abril de 1914. A més de l'assemblea i del president, la Mancomunitat constava d'un consell executiu amb vuit consellers, en principi dos per província i, en el seu conjunt, expressius del ventall polític català. Encara que l'Estat no transferí a la Mancomunitat altres competències i recursos que els de les Diputacions provincials, el pes relatiu del nou organisme i la cohesió política dels catalanistes al voltant del fort lideratge de Prat de la Riba va permetre una important tasca en àrees com les obres públiques, els serveis d'assistència social i l'educació i la cultura, amb efectes exemplars i duradors. A la mort de Prat de la Riba el 1917, la presidència va recaure en la persona de Josep Puig i Cadafalch. El segon president de la Mancomunitat mirà d'estabilitzar l'acció positiva de la institució en un context econòmic i social progressivament enrarit que, finalment, comportà que la Lliga afavorís el cop d'Estat de Primo de Rivera el 1923. El dictador va destituir Puig i nomenà nou president en la persona del monàrquic Alfons Sala, comte d'Egara, abans de procedir a la supressió de la Mancomunitat el 20 de març de 1925.
  2 Hits www.marxists.org  
As Bauer would have it, the use of violence is permissible only in response to an already accomplished coup d'état, when "law" no longer has any foundation, but it is impermissible twenty-four hours before the coup, in order to prevent it.
Aquesta teoria porta com apèndix una fórmula jurídica. Bauer es burla de les velles formulacions de Lasalle sobre la llei i la revolució. Però Lasalle plantejava els seus arguments durant un judici, on eren pertinents. En canvi, l’intent de convertir un duel jurídic amb un fiscal en una teoria del desenvolupament històric no és més que un subterfugi covard. Segons Bauer, la utilització de la violència és admissible com a resposta a un colp d’estat ja realitzat, quan la “llei” ha perdut tot fonament, però és inadmissible vint-i-quatre hores abans del colp, amb l’objectiu d’evitar-lo. Seguint aquesta línia, Bauer traça la frontera entre l’austromarxisme i el bolxevisme com si es tractés de dues escoles de criminologia. La diferència real està en què el bolxevisme pretén derrocar el govern burgès mentre que la socialdemocràcia pretén eternitzar-lo. No hi ha dubtes que si es produís un colp, Bauer declararia: “No cridarem els obrers a prendre les armes contra els feixistes quan comptàvem amb organitzacions poderoses, una premsa legal, el quaranta-tres per cent dels vots i la municipalitat de Viena, quan els feixistes eren bandes il·legals que atacaven la llei i l’ordre. ¿Com podríem fer-ho ara que els feixistes controlen l’aparell estatal i es recolzen en les lleis que ells mateixos han creat, quan se’ns ha furtat tot, se’ns ha posat fora de la llei i ja no tenim contacte legal amb les masses (que, d’altra banda, estan desil·lusionades i descoratjades i s’han passat en gran proporció al feixisme)? Cridar ara a la insurrecció armada seria propi d’aventurers criminals o de bolxevics.” Amb aquest gir filosòfic de cent vuitanta graus els austromarxistes seguirien simplement sent fidels a si mateixos en un cent per cent.