|
|
L’any 1971 la Roser i jo vàrem rebre un valuós encàrrec del meu pare: construir a la Platja de Sant Pol, habitatges pels sis fills que ja havien format famílies i no cabien a la “Casa Gran”, edifici bastit per Josep Goday l’any 1902. Darrera de la “Casa Gran”, tocant a la carretera, hi havia l’antiga quadra i els galliners que, amb un petit hort, s’escalonaven des de la cota de jardí fins l’accés des de la carretera (uns 8 metres de desnivell). Vàrem pensar en concentrar sis apartaments en una “torre”, “colonitzant”, precisament, aquest espai residual de l’hort. Aquesta idea “defensiva” tenia un estrany encant positiu, al autodesafiar-nos a fer un bloc alt, la qual cosa, en front de la sòlida casa modernista obria un camp de contrast, de distanciament, que ens semblava el més adient per no perjudicar la bonica obra de Goday. Volíem una entitat sòlida, neutra, amb un llenguatge diferent als existents, demostrant així el nostre respecte. La planta “orgànica” és la que tancàvem dins el volum neutre exterior. Entre una i altre, per diferència geomètrica, sorgien terrasses de regularització, que feien d’espais de frontera. Va resultar-ne així un edifici molt senzill i ajustat a programa i pressupost. El prisma, retallat en un angle per l’afectació de la carretera, i coronat per la piscina comunitària, va cobrar una estranya simpatia pels volums que hi havia a peu de carretera.
|
