|
|
Against the gloomiest predictions, the US has not entered a recession (although it has certainly slowed down), China is on the way to confirming its soft landing, Europe is growing more than expected (yes, your eyes do not deceive you: there has been the pleasant surprise of growth in the euro area) and capital has once again started to flow towards the emerging economies.
|
|
|
El peatge econòmic de les turbulències financeres del començament d'enguany ha estat escàs. Des del març, el clima inversor ha canviat cap a millor. Indubtablement, en aquest gir, han estat crucials els missatges més acomodaticis de la Reserva Federal (Fed), les importants mesures expansives del Banc Central Europeu (BCE) i la fixació de tipus d'interès negatius per part del Banc del Japó (tot i que, amb posterioritat, ha sorprès els inversors mantenint sense canvis els programes de compra de bons). Però el que, segons el nostre parer, ha estat realment essencial ha estat la confirmació que l'economia mundial, fins i tot en un context de riscos creixents, continua accelerant el ritme. Lluny dels auguris més infausts, els EUA no han entrat en recessió (certament, s'han alentit), la Xina va camí de confirmar l'aterratge suau, Europa creix més del previst (sí, han llegit bé: sorpresa positiva de creixement a la zona de l'euro) i els fluxos de capitals han tornat als emergents. Així i tot, res d'això justifica una lectura complaent de la tessitura en què es troba l'economia global. El flanc emergent queda lluny de la consolidació, i caldrà parar esment a la situació específica de països que continuen tenint massa fronts oberts (el Brasil i Rússia, en particular) i al fet que es confirmi que el flux de capitals realment es restableix. El moment de la veritat arribarà, evidentment, quan la Fed reprengui el tensionament monetari després del que entenem que és una pausa temporal. Llavors, amb el dòlar i els tipus d'interès a l'alça, veurem fins a quin punt els emergents resisteixen. També caldrà estar atents a l'evolució xinesa, que afronta el repte d'aconseguir modificar el model productiu sense que el creixement en pateixi les conseqüències. I, en clau més global, caldrà veure com es gestiona el deute, que continua creixent. En alguns països, el problema és l'absència de despalanquejament privat, en uns altres, el públic, però l'excés de deute, vuit anys després de la Gran Recessió, continua aquí.
|