|
|
Any 1800. John Adams, segon president dels Estats Units d'Amèrica, signa una llei en què es decideix la creació d'una biblioteca que contingui «tants llibres com siguin necessaris per al Congrés». El 1815, la Biblioteca del Congrés està formada per 6.487 llibres. En l'actualitat, disposa de 158 milions de documents, entre els quals 32 milions de llibres. La seva funció ja no es limita a satisfer la demanda d'informació dels congressistes, sinó que, des de mitjan segle XIX, actua com a dipòsit legal del país. És, per tant, un dipòsit de gairebé tot el que s'ha publicat als EUA en els 150 últims anys. Sota qualsevol paràmetre de mesura, una quantitat ingent d'informació. Doncs bé, Walmart, el gegant nord-americà de la distribució, gestiona una quantitat d'informació equivalent a la de la biblioteca i ho fa en 22 segons. No és un error: cada hora tenen lloc a Walmart un milió de transaccions, la informació de les quals s'integra a les bases de dades de l'empresa.1 Tot i que la xifra és impressionant, queda curta quan s'amplia el focus. El 2013, IBM estimava que el 90% de les dades disponibles al món en aquell moment s'havien creat en els dos últims anys. En la mateixa línia, Eric Schmidt, CEO de Google, afirmava, el 2010, que cada dos dies es generava una quantitat d'informació equivalent a la creada des de l'inici dels temps fins al 2003. Són xifres d'una magnitud que suggereix el naixement d'una forma revolucionària de crear i de gestionar la informació. El nou paradigma deriva de la digitalització de la informació, és a dir, del procés de codificar-la en format digital. Un cop digitalitzada, es pot reproduir i difondre a un cost marginal gairebé nul: l'explosió de la informació està servida.
|
