|
|
A les 20pm ens llevem i decidim fer els 3km interminables, per sort paguem 10 reials a 2 locals i ens ajuden a portar una canoa, jo vaig a davant amb els rems i el frontal marcant el camí. Som 3 persones per 2 canoes i això dificulta els portetjos. Finalment arribem al riu, tornem a l’aigua, ara és negra nit, jo no les tinc totes. En M va a davant sol amb la canoa i el llum d’emergència i jo el segueixo a darrera amb al D al rem de davant. Els primers km faig anar al D de cul, em costa controlar, per maniobrar freno, i fins i tot el D cau dos cops de la canoa; però poc a poc li vaig agafant la mà. Arribem al CP15 i trobem bombers amb els qui parlem una llarga estona, també hi ha l’equip APN amb la Sara que dormen, mengen i quan marxen no diuen ni adéu. Els locals ens parlen dels ANI del riu i ens avisen que no ens quedem en aigües profundes i estancades perquè hi ha... anacondes! Jo no les torno a tenir totes i a sobre com a material obligatori només portem una petita navalla Opinel que només li faria pessigolles! Ens avisen de dos ràpids que trobarem tot seguit i d’una cascada abans del CP16. Mengem una mica i tornem al riu, de nit és clar. En M a davant divisa un petit ràpid, fàcil, el fa i nosaltres al darrera, però de cop i volta veig que desapareix la llum d’emergència, la canoa i en M!! Acte seguit em trobo saltant una cascada de 5m en plena nit i amb en D saltant de la canoa, jo l’aconsegueixo mantenir dreta i crido a en D que s’agafi des de l’aigua, jo l’aguanto també pel xaleco. En M està sortint a la vorera esquerra del riu, ha bolcat però ha pogut parar sa i estalvi, i ens crida que parem ràpidament a la nostra dreta. La sensació que he tingut ha estat de caiguda total, la canoa s’ha posat de punta i hem volat! Miro endarrera i el que veig em deixa morta, no és un ràpid, és una cascada! Amb la llum de la lluna només es veu blanc, espuma i molta alçada, potser 5 metres o més. Tots 3 quedem pàl·lids, tardem a reaccionar. Mirem que hi ha a continuació i la nostra sorpresa és veure que hi ha un altre ràpid, classe 4 potser amb un gran “callú” enmig. Si la bolcada del M o D no s’hagués deturat no vull saber que hauria passat si haguessin nedat el ràpid següent. En D ha perdut el rem però miraculosament el trobem encastat en la roca gran del 2on ràpid; amb una corda aconseguim recuperar-lo. En aquest moment arriba un equip brasiler que va 5è i pregunta pel PC10 que és l’anterior que hem passat abans de l’ensurt. Els ajudem a creuar el riu amb les nos
|