|
|
Durant els anys setanta, la crítica feminista va començar a utilitzar cada vegada més sovint el terme gender, sobretot als Estats Units. Si bé aquest sempre designa una dimensió socialment construïda dels rols i les identitats de sexe, el seu ús no implica necessàriament una referència explícita als treballs de Money i de Stoller, tot i que Kate Millett [18] i Ann Oakley [19] els citen. Gender tendeix a imposar-se, llavors, en la terminologia de la investigació feminista universitària, sobretot acoblat al terme sexe i sovint en contraposició a aquest. Per exemple, el 1975, la revista Signs. Journal of Women in Culture and Society, que tindria un paper important en el reconeixement d’aquest camp de recerca, es proposa, en l’editorial del seu primer número, aconseguir una major comprensió «dels homes i de les dones, del sexe i del gènere [20]». Aquell mateix any, Gayle Rubin es refereix al «sistema sexe/gènere», en un article que faria època. Parafrasejant Engels a L’origen de la família, escriu que «el sexe és el sexe, però el que es considera sexe també és una cosa definida i adquirida culturalment [21]». Per tant, a mesura que el concepte es difon, aquest es diversifica i tendeix a distanciar-se de les primeres accepcions psicològica i clínica, mentre que el parell conceptual sex/gender, en cridar l’atenció sobre la construcció del gènere, pot dur a tractar, per oposició, el sexe biològic com una cosa evident i donada per la naturalesa.
|
