|
|
Va néixer rica, Selinunte, fundada a mitjans del segle setè. C. pels colons de Megara Hiblea, prop de Siracusa, spintisi dominis al cor de l'illa cartaginesa. La més occidental de les colònies gregues de Sicília va estar al ventre de la bèstia, entre al'Eliminació de Segesta i la Mozia feniciopúnica. Però des de fa dos segles era pròspera i poderosa, amb la seva pròpia marca, populós – sembla – de 80.000 persones, en un turó de pedra calcària envoltada per dos rius, la Modione (l'antiga Selinunte) i el cotó, en les ribes va créixer, exuberant, julivert silvestre (que Selinus, només: apareixen a Selinunte), in un terreno fertilissimo – D'acord amb una llegenda, atenuat per la gran Empèdocles, trucada per a l'ocasió – que descendia cap al mar d'Àfrica, al di là del quale la osservava, preocupat, el terrible Cartago. Pur, les relacions entre les dues ciutats es va mantenir la convivència pacífica en gran mesura, basat principalment en el comerç. A part de les freqüents disputes frontereres amb Segesta, més aviat, Selinunte es va a estabilitzar, juntament amb l'original a favor d'ànima grega, utilitza, moralitat, la manera normalment púnica. I potser per això el seu desenvolupament artístic és més complexa i original que la d'altres colònies gregues a Sicília oriental, Com es pot veure en les mètopes extraordinàries que adornaven els fronts dels temples, setze dels quals són mostres que són els més orgullosos del Museu Arqueològic de Palerm; o, també, el Efeb trucada de Selinunte (recentment es va mudar al Museu de Castelvetrano), bronze té, juntament amb fixar el conjunt grec, característiques indígenes clares. Ràpidament, la ciutat va estendre els seus dominis, fondando Eraclea Minoa (570 a. C. sobre) i la confiscació d'un vast territori a l'interior, ricco di grano, a la boca del Platani. Les fonts ens parlen d'una actitud progressista de la classe dominant a favor de Cartago, arribat al punt de donar hospitalitat a Gisco, el fill d'Amílcar, en general púnic, va caure en la gran batalla d'Himera (480 a. C)01:00 que havia vist els cartaginesos derrotats per les forces gregues, i en la qual es declara Selinunte neutre. Fins, va esclatar el conflicte entre Atenes i Siracusa – construït a la dreta sobre la sol · licitud d'ajut de Segesta a Atenes, amb motiu d'una altra disputa territorial amb Selinus -, la derrota de l'expedició atenesa de Nicias, Segesta, sentint ara a mercè de Selinunte, va demanar ajuda a Cartago. Va durar nou dies del setge, al final del q
|
