|
|
Dia 3: ens llevem fantàsticament, hem dormit més que mai. Buff està també dormint, me'n alegro per ells, van molt ben classificats. I esperant eternament el pM finalment marxem cap a la cova, acompanyant-nos el càmera de l’organització. entrem de nit i a dins ben fosc veiem que es enorme, ple de rat-penat i divertida sense complicacions, algun pas amb molta aigua, un petit pont tibetà, … primer va el pM a davant però va tant lent que em poso nerviosa, l'avanço i porto jo la batuta. El de la tv de tant en tant em crida que pari o alenteixi el ritme perquè pugui gravar alguna cosa tots junts! GM ve darrera meu sense problemes. Després d'una hora sortim amb la claror del dia, què bonic! Penso. Quan estem arribant de nou al control ens trobem a Buff, jo super emocionada i contenta vaig 5min amb ells, els veig cansats però animats, al David l'abraço i ens fem un peto, se'm posa la pell de gallina, estic més contenta de trobar-lo! Això m'anima i a la vegada m'entristeix quan penso amb el meu equip, què hi farem! Per la nostra alegria i la dels peus agafem les btt per arribar a l'assistència. ens esperen 85Km que es faran més pesats del que ens pensem. Primer comencem per una pista molt agradable però a continuació s'espatlla per donar pas a una interminable Paris-Ruvé on trobar un petit troç sense pedres és impossible! Sort de la doble suspensió de la btt! Però amb la motxilla a l'esquena es fa una mica insuportable. El pM està cansat, va lent i a més s'estimba creuant un riu, a mi i als altres ens fa molta gràcia però a ell gens, està callat, nerviós i tens. Després d'unes interminables 5 hores arribem a l'assistència amb un sol inhumà, el mateix que el de la 1a assistència. Ens dutxem, arreglem les bosses, per sorpresa meva (i després comentant-ho també del gM) no hi ha res per menjar, el B improvisa uns fideus xinesos, i dormim, però es posa a ploure de cop de tal manera que quasi desmunta tot el campament! Plou però no refresca, augmenta més la humitat i es fa més insuportable., jo a penes puc dormir, no perquè no tingui son, sinó per la calor. Arriba Buff i els vaig a veure ben cofoia, estic una estona amb ells i després vaig a menjar alguna cosa al bar del campament, on em sembla que em posen gos! Espero però que sigui ànec de pell marronosa, carn més dura que la del pollastre, més gustosa i més fosca). Quan acabem jo ja estic preparada per marxar i els altres tres no acaben mai, em desespero perquè volia fer la btt de dia i no podrà ser, tardem 1h més de
|
