|
|
FRANCISCO FERRANDIZ (PhD Universitat de Califòrnia en Berkeley, 1996) és Científic Titular de l'Institut de Llengua, Literatura i Antropologia (ILLA) del Centre de Ciències Humanes i Socials (CCHS) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els seus camps d'interès inclouen els estudis culturals, la religiositat popular, l'antropologia visual, l'antropologia mèdica, l'antropologia del cos i l'antropologia de la violència, amb especial èmfasi en investigacions relacionades amb la memòria i el trauma social. Fins al moment, els seus dos grans projectes etnogràfics han tingut com objecte el culte espiritista de María Lionza a Veneçuela i, des de 2003, les polítiques de la memòria a l'Espanya contemporània, a través de l'anàlisi de les exhumacions de fosses comunes de la guerra civil (1936-1939). Ha estat Professor i/o investigador de les Universitats de Berkeley, Virginia, Central de Veneçuela, Utrecht, Autònoma de l'Estat de Morelos, Deusto i Extremadura. Ha impartit també docència de postgrau en les Universitats Central de Barcelona, Complutense, Rovira i Virgili i del País Basc. A la Universitat de Deusto (1999-2006), va ser Director de la Càtedra UNESCO per a la Formació de Recursos Humans per a Amèrica Llatina (2001-2002), i Director del Doctorat Migracions i conflictes en la societat global (2002-2006). Actualment és Coordinador de la xarxa europea EDEN (European Doctorate Enhancement on Peace and Conflict Research), finançada pel programa Erasmus de la Comissió Europea. Ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals. És autor d'Escenaris del cos: Espiritismo i societat a Veneçuela (2004), i coeditor de The Emotion and the Truth: Studies in Mass Communication and Conflict (2002), Before Emergency: Conflict Prevention and the Media (2003), Violències i cultures (2003), Joves sense treva: Cultures i polítiques de la violència (2005), i Multidisciplinary Perspectives on Peace and Conflict Research (2007), entre d'altres.
|