idea of progress – Catalan Translation – Keybot Dictionary

Spacer TTN Translation Network TTN TTN Login Deutsch Français Spacer Help
Source Languages Target Languages
Keybot      12 Results   9 Domains
  spacebee.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Four prisms of reinforced cement of a colossal size encourage the affective mobilization of the spectator and the aesthetic effect turning the work into a national emblem of modernity. Since then, the use of the monumental scale and the synthetic language of the geometry associated with the idea of progress identifies the work of Goeritz as strategist and agitator.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine fmacba.es as primary domain
Aquesta serigrafia de Mathias Goeritz representa el conjunt d'escultures compost per cinc prismes triangulars de colors i mides diferents que es troba a Ciutat Satèl·lit, al nord de la ciutat de Mèxic. L'artista juga amb els límits de l'escala, la proximitat de la peça amb la visió de l'espectador, i maneres de visió. Quatre prismes de ciment reforçat d'una mida colossal fomenten la mobilització afectiva de l'espectador i l'efecte estètic convertint l'obra en un emblema nacional de modernitat. Des de llavors, l'ús de l'escala monumental i el llenguatge sintètic de la geometria associada a la idea de progrés, identifica el treball de Goeritz com a estrateg i agitador.
  www.macba.cat  
Show textShow cached sourceOpen source URL
"Death has obviously always been one of our great human questions, and one of the great subjects of reflection for artists. It is strange to die, particularly if, like me, one does not have a religious faith. In traditional societies, death was a little less problematic because the idea of progress did not have the same weight, and the survival of the family or group was more important. What has interested me, and what I have tried to talk about is what I call the small memory. This is what differentiates us one from another. The great memory can be found in history books, but the hoard of small bits of knowledge that each one of us has accumulated makes up what we are. I know that I am engaged in a struggle. Someone has said: "nowadays we die twice : first at the time of our death, and again when nobody recognizes us in a photograph any more". I often compile lists of names (Suisses morts, ouvriers d'une usine du nord de l'Angleterre au XIXème siècle, artistes ayant participé à la Biennale de Venise…, and so on) because I have the impression that saying or writing a person's names gives them life for a few moments; if one names them, one recognizes their individual existence."
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine macba.cat as primary domain
"La mort, evidentment, sempre ha estat una de les grans qüestions humanes i un tema de reflexió per als artistes. És estrany morir, sobretot si la persona, com és el meu cas, no té una fe religiosa. A les societats tradicionals, la mort era una mica menys emblemàtica perquè la idea de progrés no tenia el mateix pes i la supervivència de la família o del grup era més important. El que m'interessa i el que he intentat tractar és el que jo anomeno small memory "petita memòria". És allò que ens diferencia d'algú altre. La great memory ?gran memòria? la trobem als llibres d'història, però els bocins d'informació que cadascú de nosaltres ha anat acumulant són el que ens fa ser allò que som. Sé que estic immers en una lluita. Algú va dir: "avui en dia morim dues vegades: primer a l'hora de morir i després quan ningú ja no ens reconeix en una fotografia". Sovint faig llistes de noms (Suisses morts, ouvriers d'une usine du nord de l'Angleterre au XIXème siècle, artistes ayant participé à la Biennale de Venise…, etc.) perquè tinc la impressió que escriure o pronunciar el nom d'una persona li dóna vida per uns instants. Si algú els anomena, es reconeix la seva existència individual."
  www.serto.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
During his lecture, the Venezuelan architect discussed some of the main principles governing his work, such as his refusal to view architecture as an idea of progress, of the future; obsolescence as a resource; the aesthetics of imprecision; and the collectivisation of work, and stressed the social nature of all his projects.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine unica.es as primary domain
Durant la seva conferència, l’arquitecte veneçolà va exposar alguns dels principis que regeixen el seu treball, com són la negació de l’arquitectura com a idea de progrés o de futur, l’obsolescència com a recurs, l’estètica de la imprecisió o el principi de col·lectivització del treball. També va incidir en el caràcter social que revesteix tots els seus projectes. “Interactuar de manera horitzontal és una de les nostres maneres de pensar. L’arquitectura construeix relacions humanes. En aquest sentit, l’arquitecte ha de pensar-se més com a ciutadà que com a expert, però sense renunciar als principis tècnics de la disciplina”, va destacar.
  3 Hits blogs.cccb.org  
Show textShow cached sourceOpen source URL
I’ll be talking about the notion of “progress” in relation with that of “modernity” by starting to look at how western societies have grown considerably with the progress they’ve made over the past two centuries, when progress was understood not only as a possibility but as something that was really happening: it was believed that society would keep improving. Things went on like that until thirty or forty years ago but, between 1979 and 1989, something happened which made us lose our faith in progress. In my lecture I’ll discuss the reasons for this loss of faith and explain that, as a society, we have too many things that need improving so we can’t give up and abandon the idea of “progress”. We must try to recover it and, probably, give it new meaning.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine blogs.cccb.org as primary domain
Parlaré del concepte de «progrés» en relació amb la «modernitat», començant per veure com les nostres societats occidentals han cregut fortament en el progrés durant els darrers dos segles, el progrés entès no només com una possibilitat, sinó com una cosa que passava: crèiem que la societat continuaria millorant. Les coses van anar així fins fa trenta o quaranta anys, i entre el 1979 i el 1989 alguna cosa va passar que ens va fer perdre la creença en el progrés. A la conferència explicaré quines són les raons d’aquesta pèrdua de confiança, i explicaré que com a societat tenim massa coses a millorar per rendir-nos i abandonar el concepte de «progrés». Hem d’intentar recuperar-lo, i probablement dotar-lo d’un nou sentit.
  www.biocat.cat  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Modernity is based in large part on the idea of progress. However, although in the scientific arena progress is real and accumulative (we know more and have better information), in the social and ethical arena progress isn’t an exact science and there is always a danger of losing the ground we have gained.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine biocat.cat as primary domain
La modernitat s’ha basat en gran part en la noció de progrés. Però si bé en l’àmbit científic el progrés és real i acumulatiu (cada vegada sabem més i millor), en l’àmbit ètic i social el progrés no és una ciència exacta i el perill de retrocedir en allò que hem guanyat és sempre present.
  www.devinterface.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Barely 30 years ago, the world in which we lived, in Western Europe at least, seemed relatively stable and animated by the idea of progress. At heart, in those western societies, the majority of people thought that "tomorrow would be better than today".
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine research.uoc.edu as primary domain
Quan parlo de cohesió social em refereixo a viure en una situació en què els membres de la societat mantenen relacions d'interdependència. És a dir, participen en la vida social fent bescanvis més o menys recíprocs. Tanmateix, el fet de viure en una societat cohesionada no significa necessàriament que tots els membres d'aquesta societat siguin iguals. Hi ha l'estratificació i la diferenciació social. Però si la societat té sentit és perquè és una unitat d'individus que comparteix un fons comú d'humanitat, que permet als uns i als altres ser semblats encara que no siguin iguals en tots els aspectes.
  2 Hits www.bekament.com  
Show textShow cached sourceOpen source URL
Although, logically enough, his arguments are accompanied by examples taken from his era, they haven’t lost a jot of their perspicacity –quite the contrary in fact– if they are propped up by the globalising arm of digital technology. Despite his putting technology at the very centre of human life, Ortega is no servile disciple of the idea of progress.
Compare text pagesCompare HTM pagesOpen source URLOpen target URLDefine coladepez.com as primary domain
Ortega –l’edició de les obres completes definitives del qual apareixeràd’aquí a poc– sembla que ens xiuxiuegi a l’orella, avui i aquí,a mesura que desenvolupa la complexa i rica concepció sobre la tecnologia(tècnica, en paraules seves). Malgrat que lògicament els argumentssón il.lustrats amb exemples propis de l’època, no perden ni unbri d’agudesa –ans al contrari– si els recolzem en l’abraçadagloblaitzadora de la tecnologia digital. Encara que situa la tecnologiacom a eix organitzador de l’ésser humà, Ortega no alimenta cap servilismedavant la idea de progrés. Al contrari, el seu discurs s’enfilacontra aquesta formulació unívoca de la direcció de la històriaque sembla que avui il.lumina, precisament, els suposats “caçadors”del pensament únic: “La idea del progrés, funesta en tots els ordresquan va ser emprada sense crítica, també ha estat fatal. Suposaque l’home ha volgut, vol i sempre voldrà el mateix, que els anhelsvitals sempre han estat idèntics i l’única variació a través delstemps ha consistit en l’avenç progressiu cap a aquell desideràtum.Però la veritat és ben bé a l’inrevés: la idea de la vida, el perfildel benestar s’ha transformat innombrables vegades, algunes tanradicalment que els anomenats progressos tècnics eren abandonatsi se’n perdia el rastre. Unes altres –consti–, i és quasi el mésfreqüent en la història, l’inventor i la invenció eren perseguitscom si es tractés d’un crim. Que avui sentim de manera extrema lapruïja contrària, l’afany de les invencions, no ens ha de fer suposarque sempre ha estat així. Al contrari, la humanitat ha acostumata sentir un terror còsmic misteriós cap als descobriments, com sien aquests, juntament amb els beneficis que comporten, hi raguésun perill terrible”. No us perdeu aquest llibret, serà de gran ajudaen aquests temps agitats.