|
|
The challenge was a difficult one, but Rosa Esteva’s ideas were clear: an alternative to everything done so far, a hotel where the concept of luxury gives way to that of comfort, without seeking attention or resorting to Classical motifs. The biggest challenge was the facade, on a prime site in the Eixample district of Barcelona, close to the Passeig de Gràcia.
|
|
|
El Grup Tragaluz volia obrir el seu primer hotel després del seu gran èxit en la restauració. El repte era difícil, però les idees de Rosa Esteva, clares: una alternativa a tot l'existent, un hotel on el concepte de luxe es canviés pel de confort, sense estridències ni classicisme. El repte màxim era a la façana, situada en un lloc privilegiat, l'Eixample barceloní, al costat del Passeig de Gràcia. Al principi la proposta va ser rebutjada per l'Ajuntament, que pretenia mimetisme amb els edificis adjacents, però el nostre projecte era del segle XXI i no del XIX. Buscàrem una façana contemporània sense por a la seva singularitat, però respectant l'entorn, creant relleus i oferint balcons, com succeeix en tot l'Eixample. Les "orelles" a manera de fulles retallades, compleixen diversos objectius: protegir la intimitat de les vistes dels veïns de davant, orientar les vistes des de dins cap al Passeig de Gràcia, recollir la llum de tarda i reflectir sobre l'interior, esmorteir el impacte acústic del semàfor proper ... La façana interior, però, és una gran cortina de verd sobre una persiana metàl·lica a manera de filtre que preserva als seus clients. A dalt una delicada terrassa amb un petita piscina. A la planta baixa es va aconseguir l'inaudit a Barcelona, que l'hotel estigués obert a tota la ciutat, l'entrada comuna sobre un eix excèntric recull al visitant i el desvia cap a la recepció o el passeja fins a la zona de descans, bar, o menjador del restaurant Moo, tot en un únic espai, banyat sempre per la llum natural provinent de grans claraboies i un ampli pati final, on grans retrovisors metàl·lics ens projecten els raigs de sol cap a l'interior.
|
